Adeu al raïm a Espanya si l’escalfament global arriba als 2 ºC

Un augment de més de 2 graus centrígrats enla temperatura global del planeta a causa del canvi climàtic tornaria inviables el 90% de les regions vinícoles costaneres i de terres baixes d’Espanya, Itàlia, Grècia i el sud de Califòrnia a causa de les sequeres excessives i onades de calor més freqüents. En l’actualitat, l’escalfament global ronda ja els 1,5 ºC, si bé en regions europees aquest augment és encara més gran.

Així ho posa de manifest un estudi, publicat aquesta setmana a la revista Reviews Earth & Environment, que assenyala que l’augment de les temperatures experimentat fins ara ja ha desplaçat la maduració del raïm a l’època més càlida de l’estiu.

«En la majoria de les regions vitivinícoles del món, la verema s’ha avançat entre dues i tres setmanes en els últims anys, i això està canviant el rendiment del raïm, la seva composició en la verema i la qualitat final del vi», remarquen.

Els investigadors, d’universitats franceses i italianes, segmenten cada continent i les seves zones vitivinícoles en grans regions definides per condicions climàtiques específiques, i en cada un es fixen en les conseqüències dels canvis de temperatura, precipitació, humitat, en la producció de vi.

Les seves conclusions posen de manifest un risc substancial de no adaptació als impactes del canvi climàtic d’entre un 49% i el 70% a les regions vitivinícoles actualment existents, que varia en funció del grau d’escalfament que al qual pot arribar el planeta (actualment estem en un augment d’1,5 graus de mitjana respecte a l’era preindustrial).

Espanya, Itàlia, Grècia i el sud de Califòrnia

L’impacte serà més gran a les regions que ja tenen un clima càlid i sec, com és el cas del 90% de les regions vinícoles costaneres i de terres meridionals d’Espanya, Itàlia, Grècia i el sud de Califòrnia.

Al contrari, entre l’11% i el 25% d’altres regions vinícoles podrien experimentar un augment de la producció amb l’augment de les temperatures, com és el cas del nord de França, Tasmània (Austràlia) o l’estat de Washington, a la costa oest dels EUA.

També, podrien sorgir noves zones aptes en latituds més elevades, com el sud del Regne Unit, tot i que els investigadors incideixen en el fet que el grau d’aquests canvis per a la idoneïtat d’aquest cultiu dependrà del nivell d’augment de la temperatura.

Noves plagues per a la vinya

Els autors incideixen en el fet que l’augment global de la temperatura implicarà noves plagues i malalties per a la vinya, i una creixent onada de fenòmens meteorològics extrems, com onades de calor, pluges torrencials i, possiblement, calamarsa.

Davant d’això proposen estratègies d’adaptació que van des de la gestió de la vinya fins a l’ocupació de determinades espècies de llevat, durant la fermentació del most, que poden ajudar a pal·liar els baixos nivells d’acidesa i a reduir en certa mesura el grau alcohòlic cada vegada més elevat dels vins.

«Els productors actuals poden adaptar-se a un cert nivell d’escalfament canviant el material vegetal per altres varietats i empelts més resistents a les sequeres, recorrent a reg suplementari, quan existeixin recursos d’aigua dolça que ho permetin, o utilitzant tècniques de cultiu que retarden la maduresa del raïm», apunten.

Notícies relacionades

Màxima alerta: nous estudis avancen dràsticament la frenada del Corrent Atlàntic

Es desintegra l’iceberg més gran del planeta, de la mida de Mallorca

Però els investigadors adverteixen que aquestes mesures no serviran perquè la vinya continuï sent econòmicament viable a totes les zones on ho és ara, i destaquen que la millor manera que això no passi és mitigar el canvi climàtic i evitar un augment de la temperatura global superior a l’actual.

«Cal buscar altres varietats que s’adaptin millor a les noves condicions climàtiques i, si no les trobem entre les que ja existeixen, desenvolupar programes de millora genètica», assenyala Adrián Martínez Cutillas, exdirector de l’Institut Murcià d’Investigació i Desenvolupament Agrari i Mediambiental (Imida), en una reacció recollida a la plataforma Science Media Centre España.