Tres locals amb solera resisteixen a la façana de la Barceloneta

Fa una dècada, aquest diari relatava que tot just una dotzena dels restaurants mariners de sempre del seu eix principal, Joan de Borbó, seguien al peu del canó. Cinc anys després, el 2021, ja havien caigut la meitat. Bona part de l’oferta està en mans d’empresaris pakistanesos que han diversificat la inversió entre restaurants que emulen la cuina que van trobar, súpers i d’altres. En aquests moments, la nòmina és de tres establiments amb solera, La mar salada, El Rey de la Gamba i Mesón Barceloneta. Des de l’associació de comerciants del barri, Acib, el tresorer i representant de l’àmbit de la restauració, Albert Enrich, destaca que els hotelers més arrelats que queden al barri mariner van de la mà per intentar posar en valor la seva oferta. Les limitacions que viu el sector de la pesca han fet que els plans per desenvolupar iniciatives amb la nova Llojta de Pescadors estiguin de moment parats. Però miren de difondre la seva oferta amb accions com la imminent La Barceloneta és la bomba. Tasta’m del 4 al 31 d’octubre, una ruta per tastar la cèlebre tapa més una beguda en almenys una quinzena d’establiments.

Enrich està al capdavant de La mar salada (obert el 1993) juntament amb la seva dona, Marta Cid, la cinquena generació de l’estirp hotelera que ha mantingut viu també el centenari Can Ros (1908), actualment conegut com a Taverna Can Ros. El seu sogre, relata, va voler ampliar horitzons en la Barcelona postolímpica amb un restaurant una mica més formal (La mar salada), que ja ha superat les tres dècades i és un dels infal·libles per a molts barcelonins. Han vist en primera línia l’evolució de Joan de Borbó, amb la colonització de desenes de locals comercials per al monocultiu turístic. El mateix restaurador relata com ha sigut temptat amb nombroses ofertes, fins i tot "indecents" pels alts imports que proposen inversors estrangers determinats a aconseguir el negoci. Però no té cap intenció de deixar la Barceloneta.

Des de l’associació sí que han intentat que els nous operadors compleixin la normativa de terrasses, clarament vulnerada a simple vista, ja que els cartells amb promocions surten en la majoria de vetlladors, on també hi ha captadors. Una cosa que no ajuda a dignificar l’àmplia vorera, sinó que recorda cada vegada més la Rambla. Els veïns s’han afegit a la petició dels comerciants perquè el barri compti amb "un pla estratègic" que preservi aquesta "identitat" en escac.

Molt a prop, El Rey de la Gamba (1972) viu una segona joventut, després de millorar l’oferta gastronòmica, introduir més plats que reivindiquen la cuina catalana i s’afegeixen a la seva carta imperible de mariscades, paelles, xipirons, musclos i altres hits, a més de fer millores en alguns dels espais interiors gradualment. Des del 2002, la titularitat d’aquest local (anteriorment la família fundadora en tenia uns quants) va passar a Juan Manuel Cals, nebot del fundador i forjat en el negoci des de molt jove. Després de la pandèmia es va convertir en l’únic restaurant amb aquest nom, cosa que l’ha portat a recuperar la reputació i a treballar amb una plantilla majoritàriament forjada a la casa.

Notícies relacionades

Cervantes abans del ‘Quixot’

Terror al geriàtric

Quatre generacions

Al número 10 també planta resistència el Mesón Barceloneta. La quarta generació està liderada per Cristina Rodríguez, el besavi de la qual va aconseguir el llavors anomenat Perú el 1940, un clàssic de la zona. En aquests anys li han plogut les ofertes però l’empresària i també veïna del barri no vol deixar una plaça on es va criar i amb la qual té un vincle "emocional" que de moment no té preu. El 2015, quan va agafar les regnes, va reformar l’establiment i li va canviar el nom –"alguns pensaven que era de cuina peruana"–; no va tocar la cuina, que continua fidel al rebost mediterrani. En aquest oasi, els veïns són part essencial de la seva clientela, i també s’esforcen per oferir al migdia entre setmana (tanquen dilluns i dimarts) un menú de 16 euros més begudes que aporta qualitat, davant la batalla que s’entaula a l’entorn amb menús més barats i anodins.