La família ‘totalitària’ saltant pels aires

El llibre de l’any no és tant un llibre com un cataclisme. La despietada crònica d’un abandonament familiar i una bola de demolició llançada amb acarnissament contra les famílies fundades en el terror totalitari i la violència estructural. Un llibre dur i aspre que, en una deliciosa finta del destí, mig Itàlia ha decidit llegir aquest estiu sota el para-sol després d’haver rebut el premi Strega, el més prestigiós de les lletres transalpines.

"Quan la gent es va adonar que no és el tipus de llibre que un s’emporta de vacances, es va produir un fenomen curiós, ja que en lloc de rebutjar-lo i buscar alguna cosa més còmoda i amable, els lectors es van sentir involucrats i el van viralitzar", explica Andrea Bajani (Roma, 1975), de pas per Barcelona per presentar L’aniversari, novel·la-fenomen de la temporada amb la qual l’autor d’El llibre de les cases dinamita el patriarcat i carrega contra la suposada "intocabilitat" de la família. "Freud va ser molt clar en això: quan es toca un tabú, la societat se sent en perill, ja que sent que pot crear un contagi", defensa l’italià.

A L’aniversari, editada en castellà per Anagrama i en català per Edicions del Periscopi, el tabú que toca i destrueix Bajani és el d’una família descosida per la por i la submissió, una "institució totalitària" fundada per un pare violent i rancorós. "La família probablement segueix sent l’única institució que els humans tendeixen a crear per protegir-se, així que quan no s’ofereix protecció, quan hi ha perill i violència, la gent l’hauria de poder abandonar", raona.

Tallar amarres

Això és el que fa el protagonista de la novel·la, "un narrador masculí que rebutja una herència patriarcal i un model de paternitat i homenia" i decideix tallar amarres amb els seus pares, allunyar-se’n voluntàriament. Deu anys després, mira enrere i reconstrueix amb precisió quirúrgica i una esgarrifança perpètua els motius d’una decisió tan dràstica. ¿Es pot abandonar un pare i una mare i sacsejar una institució tan rocosa i inamovible com la família?, es pregunta Bajani.

La resposta, més que a L’aniversari, l’italià l’ha trobat en la reacció dels seus lectors. "Al final de les presentacions, quan la gent ve perquè els firmi el llibre, ha passat centenars de vegades que algú s’ha acostat per dir-me com caram pot ser que conegui amb tant detall la seva història personal. ¿Com és possible?, em deien. Fins i tot la història de la terapeuta és igual, tot i que jo soc de Florència ¿Potser la coneixes?, em preguntaven. Així que l’única resposta possible és que és una història col·lectiva que permet qüestionar tot un sistema", assenyala l’autor.

Entre aquest narrador que vol arrencar de soca-rel les seves arrels i un pare que té com a eina d’intimidació constant la por, Bajani obre una petita clariana per a la mare, figura engolida i arraconada per la violència ambiental. "El punt central, polític i cultural és quant desconeixem de milions de dones que van ser silenciades i que, amb el consentiment de tota la societat, van acabar amagades i atrapades a casa seva", assegura.

Aquesta dona, qui sap, podria ser la seva mare, però l’italià esquiva amb elegància el llaç de l’autoficció i transforma la primera persona del relat, un dolorós i punxant jo del qual costa abstreure’s, en un gasós col·lectiu des del qual abjura de la necessitat del testimoni, de la presència, "per dopar el gaudi emocional i estètic".

"La novel·la, com a gènere, combina en cada època coses diferents, incloent-hi el que és real i el que no, el que és biogràfic i el que no. L’únic que m’interessa és descobrir a través de la novel·la el que no sé. Aquesta és la vocació de la literatura: descobrir el que un desconeix. I això és l’oposat a explicar el que saps", explica.

Qüestionar el poder

Reflex d’uns temps de naufragi i esgotament, d’"incertesa i pobresa per tot arreu", L’aniversari és, alhora, la constatació d’"un fracàs generacional i col·lectiu" i la reivindicació del llibre com a mecanisme de confrontació. "La literatura ha de qüestionar la versió oficial del poder, i no em refereixo al poder en general, sinó a considerar que cert tipus de família en què es permet la violència és funcional. Això no significa atacar la institució", insisteix.

Notícies relacionades

Tres locals amb solera resisteixen a la façana de la Barceloneta

Cervantes abans del ‘Quixot’

El moment, en qualsevol cas, no podia ser més adequat, amb l’aliança entre el conservadorisme i el capitalisme fracassant a l’hora d’"intentar vendre alguna cosa que se suposa que funciona" i la societat abraçant postures cada vegada més reaccionàries i totalitàries.

"Històries com aquesta ens fan preguntar-nos si estem segurs que als anys 70, 80 i 90 aquest model realment va funcionar", reflexiona Bajani, per a qui L’aniversari s’alimenta, sobretot, de la tensió entre "l’escàndol de celebrar un acte de llibertat i el pes d’un sistema que clarament s’està esfondrant". Perquè, i aquí hi ha la bona notícia, "un sistema totalitari basat en la por és molt fort fins que deixa de ser-ho".