Una gal·la de suport a Gaza

El món del teatre de la cultura no podia estar callat davant el genocidi a Gaza. Ahir a la nit, la gala Catalunya aixeca el teló, que va inaugurar oficialment la nova temporada als teatres, va deixar patent no només la qualitat del sector de les arts escèniques a Catalunya sinó el sentir de totes les persones indignades amb la barbàrie en terres palestines. El Gran Teatre del Liceu, copat per representants de la cultura, la política –hi van ser presents, entre d’altres, el president Salvador Illa i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun– i el món de l’espectacle, es va convertir en un altaveu dels palestins, a qui una flotilla de vaixells –alguns sortits de Barcelona– intenta fer arribar l’ajuda que Israel impedeix. "Per un món més sa, en harmonia, que inverteixi més en cultura. Anar al teatre és un acte polític", va proclamar Jordi Oriol, presentador de la gala, dirigida per Joan Arqué i Jaume Viñas.

La soprano Aseel Massoud, una cantant siriana que fa anys que està assentada a Barcelona, va emocionar amb Refugiada, que va escenificar el lament del poble palestí obligat a abandonar la seva llar a causa de la guerra i la fam.

L’espectacle, el leitmotiv del qual era el teatre com a espai "on tot és possible", va comptar amb un gran protagonisme de la música, però també del teatre físic, del circ i del teatre de carrer. Però, sobretot, els jocs de paraules de Jordi Oriol i les seves accions van fer pensar. Va començar sortint a escena amb una pistola, després la va canviar per un rifle i va acabar amb un canó, símbol d’aquests temps en què el pressupost de Cultura no aconsegueix el 2% somiat i pactat mentre que el de defensa es dispara.

La poesia es va fer visible des del primer moment amb una delicada proposta que va obrir la violinista Marta Cardona, concertino titular de la Simfònica de Sabadell, amb Nostàlgies, junt amb l’Original Soundtrack Orchestra. La música va tenir molt protagonisme, especialment amb Magalí Sare, que va oferir Anunci al diari, Deux perles, a més de La mal maridada. De tots ells, la que més va traspassar al públic va ser Anunci al diari, que va cantar junt amb el Cor Bruckner Barcelona. Una meravella. Tampoc va disgustar en absolut Deux perles, que va interpretar tocant el banjo. Les arrels de la cultura, la bellesa i la profunditat de les coses simples i autèntiques connectades amb la cultura popular van tenir també el seu moment amb l’entrada a la sala de camallargs i capgrossos, titelles i l’esperit juganer de Comediants. Un veterà de l’escena, Joan Font, ànima de la companyia, que va començar animant els carrers i places i va acabar fent cerimònies olímpiques i òperes, com La flauta màgica de Mozart, va ser una altra de les figures de la vetllada.

Menció honorífica a Bitò

Notícies relacionades

BCN manté l’idil·li amb el teatre

El MNAC insisteix en el perill de traslladar els murals de Sixena

Aquest any, la Menció Honorífica de Catalunya Teatre, un reconeixement d’Adetca (Empreses de Teatre de Catalunya) a Bitò, veterana productora gironina que van muntar Salvador Sunyer i Josep Domènech, impulsors del festival Temporada Alta. Només el primer d’ells va acudir a la cita i va destacar: "El teatre permet dues coses: veure el que no veuríem mai i explicar realitats a través de mentides". I va assenyalar que en un món on costa distingir la veritat de la mentida la gent continuï anant tant a les sales disposat que l’enganyin amb històries que tenen un gran fons de veritat.

Entre els moments per recordar, el d’Elena Gadel suspesa com per art de màgia en una grua cantant La saeta, versió que Joan Manuel Serrat va fer d’un poema de Machado, o l’original número musical amb què cinc actrius de les noves generacions van donar a conèixer alguns dels espectacles d’aquesta nova temporada. Entre ells destaquen musicals com El fantasma de l’òpera, Germans de sang i Ànima, així com l’últim de La Cubana, L’amor venia amb taxi, o Glorious, un divertit muntatge dedicat a una cantant tan rica com desastrosa que Marta Ribera –que va actuar des d’una llotja– protagonitzarà amb Sant Millán i Ramon Gener.