Cent anys de Peter Sellers,l’etern inspector Clouseau

La qüestió de les nacionalitats, disfresses, maquillatges i mascarades va ser tan important en Sellers com ho havia sigut en el cine còmic mut o ho seria en Jerry Lewis, més enllà que avui seria qüestionada la decisió que un actor anglosaxó donés vida a un hindú sortint en pantalla amb el cutis de color d’oliva i l’accent exagerat. Això passava a La festa, i el director del film, Blake Edwards, ja va demanar perdó per triar Mickey Rooney per encarnar el bufonesc veí japonès d’Audrey Hepburn en una altra de les seves pel·lícules, Esmorzar amb diamants.

La festa representa la quinta essència de l’estil tant de Sellers com d’Edwards. Es van entendre a la perfecció i de l’afecte que tenien per l’humor gestual heretat tant de l’slapstick com dels cartoons en van sorgir La festa, La Pantera Rosa i les seves dues apreciables primeres continuacions: El nou cas de l’inspector Clouseau (1964) i La Pantera Rosa torna (1975). Explotarien massa el filó amb altres títols sobre Clouseau de comicitat fàcil i, després de la mort de l’actor el 1980, Edwards faria servir plans descartats d’ell en altres films per acabar de completar Sobre la pista de la Pantera Rosa (1982).

Clouseau i Hrundi V. Bakshi, l’extra que no para de tocar la corneta en l’escena inicial de La festa desatenent les indicacions del director que es faci el mort una vegada per totes, representen la parcel·la més popular de Sellers. Aquella època va ser molt pop en la seva carrera, ja que també va donar vida a un dels diversos James Bond que apareixien en la paròdica Casino Royale (1967) i va protagonitzar Com va això, gateta? (1965), una comèdia sobre la moda, la imatge i la promiscuïtat en la qual va donar vida a un psiquiatre addicte al sexe. El guió d’aquest film és de Woody Allen, la banda sonora també la firma Bacharah i en el repartiment estel·lar hi havia el mateix Allen, Peter O’Toole, Romy Schneider, Capucine, Françoise Hardy i la mateixa Ursula Andress. Un tipus de comèdia reconeixible, incisiva i grotesca a parts iguals, que defineix un dels millors períodes de Sellers.

Continuaria col·laborant amb Milligan, guionista d’un curt humorístic filmat a la campanya, The running jumping & standing still film (1960), que va significar el debut com a director de Sellers en col·laboració amb Richad Lester. Aquest últim seria el realitzador dels films de The Beatles, grup que va reivindicar sempre The Goon Show, com també ho van fer els Monty Python. Sellers tornaria a provar la direcció, ara en format llarg, amb Mr. Topaze (1961), adaptació d’una obra de Marcel Pagnol en què va tenir com a coprotagonista Herbert Lom, futur comissari Dreyfus de la saga de Clouseau. I pel que fa als Beatles i als Monty Python, res millor que la delirant The magic christian (1971), estrenada aquí com... Si quieres ser millonario no malgastes el tiempo trabajando. El repartiment va reunir Sellers, Milligan, Ringo Starr, John Cleese –i un altre Python, Graham Chapman, col·laborant en el guió–, Roman Polanski, Christopher Lee, Raquel Welch i Yul Brynner.

Sellers va sobresortir en la comèdia, sí, però en el drama va deixar almenys dues interpretacions excel·lents. Ell va ser el fosc Quilty de Lolita (1962), de Stanley Kubrick, i, sobretot, el protagonista de Bienvenido, Mr. Chance (1979), de Hal Ashby, un camaleònic jardiner, molt educat i analfabet, que farà una singular carrera política. Amb Kubrick repetiria a Doctor Strangelove (1964), i no en un sol paper, ja que en aquesta comèdia negríssima sobre el perill atòmic va interpretar un militar pacifista, el president dels EUA i el científic nazi doctor Strangelove.

La seva última interpretació va ser a El pla diabòlic del Dr. Fu Manxú (1980), una paròdia voluntariosa, com també ho va ser El estrafalario prisionero de Zenda (1979) o Un cadàver per postres (1976), comèdia policíaca inspirada en figures clàssiques del gènere: Sellers va tornar a maquillar-se i a forçar l’accent per interpretar una còpia del detectiu xinès Charlie Chan. Li agradava molt l’Alícia de Lewis Carroll, ja que va incorporar la Llebre de Març en l’Alicia en el país de las maravillas de 1972 i també el Rei de Cors en una versió televisiva de 1966.

Va ser durant anys l’autèntic rei de la comèdia. La seva fama va traspassar àmbits i estils: un grup de pop espanyol anomenat The Refrescos va canviar el seu nom pel de Los Petersellers el 1993 i practicaven el quateque-punk. Va ser nominat dues vegades a l’Oscar, però no el va aconseguir en cap de les dues: per Doctor Strangelove i Bienvenido, Mr. Chance. Per aquesta última, però, sí que va aconseguir el Globus d’Or. Va guanyar el premi al millor actor en el festival de Sant Sebastià per l’agredolça El millor amant del món (1962). Més agra que dolça va ser la seva vida privada. De caràcter introvertit, el seu amic Spike Milligan assegurava que va tenir una relació massa malaltissa amb la seva mare.

La seva faceta de pare

Va mantenir un sòrdid vincle amb els seus dos primers fills, convençut que estimaven més la seva mare –la seva primera dona, Anne Hayes, de qui es va separar el 1961– que a ell. Va fer diversos films amb la seva segona dona, Britt Ekland, i en el rodatge d’un d’ells va arribar a tirar-li una cadira al cap. S’havia convertit en un marit paranoic i gelós. Més casaments –fins a quatre, a més d’una fugaç relació amb Liza Minnelli– i una salut cada vegada més precària des que el 1964 va tenir vuit atacs cardíacs en un sol dia per haver ingerit nitrit d’amil. Sellers va morir el 24 de juliol de 1980 en un hospital londinenc, víctima d’un infart agut de miocardi. Tenia 54 anys.

Hrundi V. Bakshi - ‘La festa’

Hrundi V. Bakshi és un maldestre actor d’origen hindú que està rodant una pel·lícula al desert. Per les seves contínues cagades, és automàticament acomiadat del rodatge. Inesperadament, però, rep una invitació per assistir a una sofisticada festa organitzada pel productor de la seva última pel·lícula.

Jacques Clouseau - ‘La Pantera Rosa’

La princesa Dala arriba amb la seva preciosa Pantera Rosa, una magnífica joia en forma de felí, a un luxós hotel on topa amb un despietat lladre professional conegut com el Fantasma. D’impedir que l’astut delinqüent se surti amb la seva se n’encarrega l’inspector més matusser de la policia francesa: Jacques Clouseau.

Doctor Strangelove - ‘Doctor Strangelove’

A ‘Doctor Strangelove, Sellers interpreta tres papers. Però és el doctor Strangelove, un científic suposadament paraplègic al servei de Hitler que s’esforça per reprimir l’impuls de fer la salutació nazi, el personatge més memorable. El seu moment més icònic, quan s’aixeca i crida «¡Mein Führer, puc caminar!».

Merkin Muffley - ‘Doctor Strangelove’

Convençut que els comunistes contaminen els EUA, un general ordena, en un excés de bogeria, un atac aeri nuclear sorpresa contra l’URSS. Al seu torn, el president, Merkin Muffley, es posa en contacte amb Moscou per mirar de convèncer el Govern soviètic que l’atac és un error dels grossos.

Notícies relacionades

El musical ‘Ànima’ s’instal·larà al Tívoli a partir del febrer

Lachlan Murdoch controlarà l’imperi mediàtic

Lionel Mandrake - ‘‘Doctor Strangelove’

L’ajudant del general és Lionel Mandrake, un pobre oficial britànic de la RAF, de rigidesa impertorbable, que busca la fórmula per impedir el bombardeig. En el film de Stanley Kubrick, Sellers també havia d’encarnar un quart paper, però es va lesionar abans de començar el rodatge de la pel·lícula. NANDO SALVÀ