Equívocs i obsessions

L’ acció d’Acosada, un drama que canvia a suspens, passa en una ciutat de províncies francesa que podria ser l’escenari de les pel·lícules de Claude Chabrol als 60 i 70, però en el cas d’Acosada el tema no va més enllà d’una obsessió, abús de poder i assetjament individual, mentre que Chabrol oferia retrats devastadors de la burgesia de províncies.

Els personatges d’Acosada són previsibles tant en la seva innocència com en la seva maldat: el que encarna Elodie Bouchez creu que el seu marit, Omar Sy, l’ha traït amb una antiga nòvia que ha tornat a la ciutat, Vanessa Paradis, i acaba entregant-se a una aventura sexual amb un dels seus caps de la feina, José García.

Hi ha més ingenuïtat que despit, i més comprensió (això és sorprenent) que tensió. I hi ha equívocs que passen factura als protagonistes. La pel·lícula es reinicia després d’una primera fase una mica anodina de presentació del conflicte. Passa llavors a convertir-se una mena de thriller sobre una dona vulnerable i assetjada. Pràcticament res del que fa Bouchez resulta gaire creïble, tot i que se’ns digui una vegada i una altra que té molt baixa l’autoestima. Els intèrprets posen molt de la seva part per mantenir l’interès del relat, tot i que Omar Sy, per exemple, està tan despistat com el personatge que interpreta.

Notícies relacionades

La Granja Vendrell reneix aliena a les modes

Art, ignorància i protesta

‘Acosada’

Anne Le Ny (Estrena: 5/9/2025)