Equívocs i obsessions

L’ acció d’Acosada, un drama que canvia a suspens, passa en una ciutat de províncies francesa que podria ser l’escenari de les pel·lícules de Claude Chabrol als 60 i 70, però en el cas d’Acosada el tema no va més enllà d’una obsessió, abús de poder i assetjament individual, mentre que Chabrol oferia retrats devastadors de la burgesia de províncies.

Els personatges d’Acosada són previsibles tant en la seva innocència com en la seva maldat: el que encarna Elodie Bouchez creu que el seu marit, Omar Sy, l’ha traït amb una antiga nòvia que ha tornat a la ciutat, Vanessa Paradis, i acaba entregant-se a una aventura sexual amb un dels seus caps de la feina, José García.

Hi ha més ingenuïtat que despit, i més comprensió (això és sorprenent) que tensió. I hi ha equívocs que passen factura als protagonistes. La pel·lícula es reinicia després d’una primera fase una mica anodina de presentació del conflicte. Passa llavors a convertir-se una mena de thriller sobre una dona vulnerable i assetjada. Pràcticament res del que fa Bouchez resulta gaire creïble, tot i que se’ns digui una vegada i una altra que té molt baixa l’autoestima. Els intèrprets posen molt de la seva part per mantenir l’interès del relat, tot i que Omar Sy, per exemple, està tan despistat com el personatge que interpreta.

Notícies relacionades

La Mostra consagra Jim Jarmusch amb el Lleó d’Or

Helen Oyeyemi, una germana Grimm contemporània

‘Acosada’

Anne Le Ny (Estrena: 5/9/2025)