Kim i Lionel Logchies, el matrimoni del museu revelació de BCN

Al cor històric de Barcelona, al carrer de Montcada, s’alça un dels fenòmens culturals privats més exitosos dels últims anys. El Moco Museum ha aconseguit en tres anys el que moltes institucions artístiques persegueixen sense èxit: connectar amb el públic jove i acostar-lo a l’art contemporani. El Moco Museum va néixer amb una missió clara: fer més accessible l’art d’elit. Les seves sales acullen una col·lecció diversa que abraça des d’icones de l’art modern fins a les últimes tendències digitals, exhibint obres de figures llegendàries com Andy Warhol, Keith Haring, Banksy, Jean-Michel Basquiat, Yayoi Kusama, Damien Hirst i Salvador Dalí. La singularitat rau no només en els seus fons, sinó també en la seva sala d’art digital immersiu dissenyada per Studio Irma.

El seu nom és la unió de les primeres síl·labes de modern i contemporani. Un nom que, com reconeixen els seus fundadors, té polisèmies divertides que el fan fàcil de memoritzar: "Podrà sonar millor o pitjor en algunes llengües, però estem convençuts que segur que no us n’oblidareu".

Darrere del projecte hi ha Kim Logchies-Prins i el seu marit Lionel Logchies, una parella neerlandesa amb una trajectòria en el món de l’art que va començar fa més de dues dècades. Amb una modesta galeria al districte artístic d’Amsterdam van iniciar el 1999 un viatge que els portaria a crear un dels museus d’art contemporani més visitats d’Europa, on Kim Logchies-Prins actualment exerceix com a comissària i responsable de marca del museu, mentre que Lionel assumeix el paper de director general.

La transformació de galeristes a museòlegs va sorgir d’una observació reveladora. La seva petita galeria rebia de vegades més de mil visitants al dia, persones que no venien necessàriament a comprar, sinó a disfrutar de l’art. "Va ser llavors quan ens vam adonar que potser era moment de canviar el nostre enfocament: deixar de vendre art per simplement mostrar-lo", recorda Kim.

El Moco Museum opera sota un model completament autofinançat que depèn de la venda d’entrades, una excepció en el panorama museístic actual. "Això ens dona la llibertat d’actuar amb rapidesa, sense les limitacions d’agents externs", destaca Kim Logchies-Prins. Les xifres els avalen. Conjuntament, les seus d’Amsterdam i Barcelona reben al voltant d’1,4 milions de visitants a l’any, una xifra que s’espera que incrementi amb la recent obertura de la seva tercera ubicació a Marble Arch, Londres. L’elecció de Barcelona com a segona seu no va ser casual: "Sempre hem sentit un gran carinyo per Barcelona", detalla Kim. La ubicació al cor del Born va ser decisiva. "Un amic ens va parlar de l’increïble espai al carrer Montcada i, quan vam entrar a l’edifici, ens en vam enamorar. Va ser immediat. Vam saber que aquest era el lloc adequat", rememora la comissària.

El procés d’instal·lació es va veure facilitat per la receptivitat tant dels propietaris de l’edifici, que ja coneixien el Moco Museum d’Amsterdam, com de l’entorn cultural barceloní. "Vam tenir el suport de persones meravelloses a nivell local, cosa que va fer que la transició fos molt més fluida. Hi ha una cosa molt harmoniosa i natural entre la cultura espanyola i l’holandesa", destaca Kim.

Públic jove

La parella fundadora s’enorgulleix d’atraure massivament públic jove, un segment esquiu per a les institucions museístiques. No obstant, Kim Logchies-Prins assegura que no ha sigut fruit d’una estratègia deliberada: "Al principi no va ser una decisió estratègica. Sempre hem comissariat simplement allò que ens apassiona i que hem considerat rellevant en l’escena artística global".

La pandèmia va posar a prova la fortalesa del model de negoci. En un moment molt delicat, els fundadors van vendre una obra de Banksy de la seva col·lecció personal per evitar acomiadaments en la plantilla. "És un moment que mai oblidaré. Vaig sentir que era el correcte i que ser emprenedor es tracta d’això. De vegades cal prendre decisions difícils i, en aquest cas, sabíem que mantenir unit el nostre equip era la prioritat", recorda Kim.

Notícies relacionades

Sexe, mentides i especial informatiu

Luisa Martín i Olivia Molina confronten poder i patriarcat

Després de la recent obertura de Londres, els Logchies han consolidat la triangulació Amsterdam-Barcelona-Londres. "Ara mateix, estem enfocats en el que anomenem el nostre triangle de la felicitat. El nostre objectiu és que les tres seus treballin en harmonia, alineades en la programació i la marca", explica Kim sobre l’estratègia d’expansió controlada.

Entre les anècdotes en destaca una que il·lustra la projecció internacional a què han arribat. "Estàvem celebrant el Dia del Rei a Amsterdam, al nostre vaixell amb amics, quan vam rebre una trucada dient que Barack i Michelle Obama volien visitar el Moco a Barcelona", relata Kim. "Aquella mateixa nit vam agafar un avió i no només vam conèixer els Obama, sinó també Steven Spielberg i la seva dona. Els carrers davant el Moco estaven completament bloquejats. Va ser una cosa surrealista i inoblidable", afegeix.