McDowell desencadenat

Si Filla de la venjança (Blackie Books) fos una pel·lícula i s’hagués projectat en cines populars en temps més innocents que els actuals, el públic no hauria parat de cridar "¡compte!", "¡no hi vagis!", "¡fuig!" i advertències per l’estil a la protagonista bona, i "¡mala bèstia!", "¡pateix!", "¡a cada porc li ve el seu sant Martí!" i expressions d’acarnissament similars als membres del trio infernal no menys protagonista que li fa la vida impossible. De fet, el títol original de Filla de la venjança és Katie, nom de la jove pitonissa i seguidora del martell, no per clavar claus precisament, els psicopàtics capricis de la qual governen el tercet. No costa imaginar Michael McDowell (1950-1999) passant-s’ho bomba mentre portava a l’extrem els codis del fulletó truculent del segle XIX.

Desmesurat thriller històric ambientat entre la Nova Jersey rural i Nova York el 1871, Filla de la venjança (1982) inicia la recuperació de l’obra de McDowell més enllà de Blackwater (1983), els sis volums del qual han superat el milió d’exemplars venuts en espanyol i català. Com en el cas de les entregues de la saga dels Caskey, la portada de Filla de la venjança és obra de l’il·lustrador madrileny Pedro Oyarbide. La novel·la, 400 pàgines en què no caben més esgarrifances, arribarà a les llibreries el 8 d’octubre, també en català. Blackie té contractats els drets de quatre obres més de McDowell: The Amulet, Cold Moon Over Babylon, Gilded Needles i The Elementals, inèdites a Espanya.

Igualtat de condicions

Abans de la irrupció de Blackwater, l’any passat només s’havia publicat a Espanya un llibre de McDowell. Es tracta de Voces del silencio (Minotauro, 2007), ficció que l’autor va deixar inconclusa a la seva mort a causa de la sida i que va acabar Tabitha King, la dona de Stephen King, fan i valedor de McDowell. A la coberta sortia gran el nom d’ella i petit el d’ell. Minotauor rescata ara la novel·la amb el títol de Calliope. Els dos signants apareixen en igualtat de condicions a la tapa, que imita l’estil victorià de les d’Oyarbide per a Blackwater, tot i que simplificat. La promoció presenta Calliope com un "spin off de l’univers Blackwater" i remarca l’autoria de McDowell, "el mestre indiscutible del gòtic del sud". Les dues afirmacions són discutibles, si bé estan dins de les regles del joc de la literatura comercial en què va sobresortir McDowell. Estarà a la venda el 3 de setembre.

Una cita d’El estafador y sus disfraces, d’Herman Melville, encapçala Filla de la venjança: "Creus que els diners són l’únic motiu per a l’engany i la maldat en aquest món. ¿Quants diners va guanyar el diable per enganyar Eva?" Hi ha diners pel mig a l’obra, però sobretot hi ha maldat pura. La de la Katie, nèmesi de la pobra i virtuosa Philomela Drax.

Al pròleg coneixem la Katie ja dolenta perquè sí de nena. La seva cangur i futura madrastra administra ginebra barata a cadells de caniche perquè no creixin. "A les dames elegants no els agraden els gossos grans", li explica. La Katie li dona un cop de mà, però buida la xeringa massa de pressa en el ganyot del cadell, que li vomita al vestit. La cria li clava un cop de puny i tot seguit llança el gos moribund per la finestra des d’una altura de tres pisos. "¿Què dirà mama del meu vestit?", es limita a preguntar la Katie. Res, ja que en aquell mateix moment la seva mare crema en l’escenari d’un teatre a l’haver-se-li incendiat el vestit de gasa.

No busquin gaires motivacions ni gran profunditat psicològica en els personatges. La Katie és així i punt, i compleix de meravella el seu paper narratiu: posar en marxa i mantenir en funcionament un festival d’injustícies, sorpreses argumentals, crueltat amb detallades explosions gore i humor pervers. Exemple d’això últim: "¡Una altra vegada! ¡Fes-ho una altra vegada!", reclama la Katie a la seva madrastra, malalta d’hidrofòbia, després que un espasme l’hagi fet elevar-se "tan alt com si fos el Young America en persona", artista del teatre de varietats que fa tornar boja la tríada diabòlica, completada pel pare de la Katie. Com a Blackwater, els personatges masculins hi pinten poc.

La promesa

Notícies relacionades

Jim Jarmusch sedueix amb la seva discreta radiografia de la família

Gary Gautier, el guardià de la Casa Batlló

Arriba un moment que la soferta Philo s’atipa que la Katie i companyia es creuin en el seu camí amb resultats atziacs i es transforma en la Filla de la venjança: "No pararé fins a veure’ls penjats, i aquella nit dormiré al peu de la forca, disfrutant de la dolça olor dels seus cossos exsangües", es promet. ¿Li permetrà McDowell satisfer la set de venjança?

Com a teló de fons, el costumisme de la gran ciutat on busca una nova vida la Philo, des dels baixos fons fins a l’alta societat. Un idil·li en aparença impossible remata el menú.