Gary Gautier, el guardià de la Casa Batlló

La Casa Batlló no va néixer com a monument. Construïda el 1877 per Emili Sala Cortés, va ser adquirida el 1903 per Josep Batlló i Casanovas, un industrial tèxtil que va encarregar a Gaudí una reforma que es convertiria en una de les obres mestres del modernisme català. Entre el 1904 i el 1906, l’arquitecte va transformar completament la façana i va redistribuir l’interior, creant el que Salvador Dalí va descriure com "una casa segons les formes del mar, que representa les onades un dia de calma". Durant dècades, l’edifici va passar desapercebut. La família Batlló el va vendre als anys 50 a Iberia Seguros, que el va tenir fins a 1993. En aquell moment, l’edifici allotjava múltiples inquilins: despatxos, escoles, laboratoris, consultes mèdiques i vivendes.

La història moderna de la Casa Batlló comença amb una decisió arriscada per part de la família Bernat, fundadora de Chupa Chups. El 1993, quan Iberia Seguros va entrar en dificultats, el family office de l’empresa de caramels va adquirir l’edifici juntament amb altres propietats de la companyia d’assegurances. "La casa estava en mal estat físic, amb molts inquilins a dins", explica Gary Gautier, membre de la tercera generació de la família Bernat i actual responsable de desenvolupament de la casa.

"El 1993, el meu avi va intentar restaurar l’edifici, però quan van començar a fer pressupostos, les quantitats eren ingents. La Casa Batlló havia sigut construïda d’una manera molt complexa arquitectònicament, cosa que feia que les partides de restauració fossin enormes". L’envergadura de la restauració era tal que inicialment la família va considerar posar-la a la venda. "Chupa Chups estava en un moment d’expansió internacional molt gran, amb unes necessitats de caixa tremendes, i la restauració suposava un forat en termes de tresoreria molt gros", recorda Gautier. Van arribar fins i tot a posar-la en subhasta a Madrid, però no hi va acudir cap comprador.

Finalment, la família va apostar per una rehabilitació gradual. "Van estar més d’una dècada amb les portes tancades restaurant", explica. El punt d’inflexió va arribar el 2002, coincidint amb l’Any Internacional Gaudí. Daniel Giralt-Miracle, crític d’art i historiador, va proposar a la família obrir la casa al públic com a part de les celebracions. Nina Bernat, mare de Gary Gautier, havia liderat la restauració durant la dècada anterior i va acceptar el repte, tot i que sense experiència prèvia en la gestió de monuments. "El 2002 es va obrir únicament la planta noble de la Casa Batlló amb un sistema d’audioguia molt senzill", explica Gautier. L’anècdota dels primers dies revela les dificultats inicials: "L’endemà d’obrir, l’Ajuntament ens va tancar per falta de la llicència corresponent, però l’endemà del tancament, sota pressió social, ens van donar una llicència provisional amb què vam obrir les portes i mai més les hem tornat a tancar".

Més de dues dècades després, Casa Batlló s’ha convertit en una empresa que va facturar 65 milions d’euros el 2023, amb un benefici abans d’impostos de 26 milions. La gestió continua sent familiar: Nina Bernat continua vinculada al projecte, Gary Gautier fa 15 anys que és al capdavant del desenvolupament, la seva tia Marta gestiona tota la part de retail i col·laboracions amb marques, i recentment s’hi han incorporat tres cosines més.

Els treballadors

Notícies relacionades

Jim Jarmusch sedueix amb la seva discreta radiografia de la família

McDowell desencadenat

La Casa Batlló ocupa unes 250 persones: 50 en gestió interna (projectes, desenvolupament, màrqueting, tractament de dades) i 200 en operacions diàries (neteja, seguretat, tècnics audiovisuals i, principalment, gestió del públic). D’aquestes últimes, aproximadament 140 es dediquen a l’atenció directa als visitants. "Dubto que hi hagi un monument al món amb una concentració de visitants per metre quadrat tan alta", reflexiona Gautier sobre els reptes operatius. Amb 1,9 milions de visitants anuals que es distribueixen entre dies vall de 3.000-4.000 persones i pics de 7.000, la gestió de fluxos és crítica. "La Casa Batlló és un edifici que té 14 metres d’ample, amb unes entrades i accessos petits, i uns passos durant la visita que poden arribar a 80 centímetres d’ample. No va ser dissenyada per ser un monument que allotgés diàriament tants visitants".

"Tenim la sensació d’haver arribat on ens vam proposar", reflexiona Gautier. "Malgrat que no hi hagi una llista Forbes del millor monument del món, el reconeixement internacional ens ha anat acompanyant i recolzant aquesta visió que un dia vam posar per escrit".