Fyre Festival, 2017: "Menys models i més vàters"

Hi ha dues maneres d’explicar el que va ser el Fyre Festival del 2017. Com la demencial fugida d’un promotor mitjà ben ximple o bé com una estafa en tota regla ordida per un entrepreneur sense escrúpols. En els dos casos la història acaba malament.

Tot va començar el 2016, a la Web Summit de Lisboa, on el raper Ja Rule i un jove emprenedor amb tèrbols antecedents anomenat Billy McFarland van presentar una aplicació que permetia reclutar celebrities per a festes privades. Es deia Fyre i la van anunciar com "l’Uber de la contractació de famosos". Algú –probablement un director creatiu– va llançar la proposta de muntar un gran esdeveniment per promocionar l’app i atraure inversors, i McFarland, entusiasmat amb la idea, va entrar en una espiral de deliri megalòman que el conduiria a la presó.

Per començar, va decidir que l’esdeveniment en qüestió havia de ser "el festival més al·lucinant de la història". Dos caps de setmana en una illa privada de les Bahames amb actuacions musicals de primera línia (Major Lazer, Disclosure, Migos, Blink-182, Tyga...), allotjament luxós, càtering del premiat restaurador Stephen Starr, activitats exclusives, belleses en biquini i famosos a dojo. El lloc triat va ser la petita illa de Norman’s Cay, que durant anys havia servit com a base d’operacions del capo del narcotràfic colombià Carlos Lehder.

"L’illa de Pablo Escobar"

La peça mestra de l’operació Fyre Festival va ser, sens dubte, la campanya promocional. En els vídeos, models cèlebres com ara Bella Hadid, Hailey Baldwin i Alessandra Ambrossio s’enjogassaven en una platja deserta d’aigües turqueses mentre una veu prometia "una experiència transformadora en els límits de l’impossible". Altres models i influencers de categoria (Kendall Jenner, Emily Ratajkowski, Elsa Hosk) es van dedicar a postejar sobre l’esdeveniment en els seus comptes sense esmentar, per descomptat, que havien cobrat per fer-ho. I Billy McFarland va posar la guinda al muntatge a l’anunciar que l’escenari on tota aquesta fantasia s’anava a fer realitat era "l’illa de Pablo Escobar". En segons quins ambients, la cocaïna sempre ha sigut un poderós reclam.

Un munt de pijos i aspirants van picar l’ham i en tot just 48 hores es van vendre el 95% dels abonaments, amb preus que oscil·laven entre els 500 dòlars (l’entrada més barata per a un sol dia) i els 12.000 dòlars (el paquet vip). Però ai, la menció a Pablo Escobar en la publicitat va molestar els propietaris de Norman’s Cay, que van cancel·lar l’acord amb McFarland. Amb molt poc temps de marge, el promotor va aconseguir permís per instal·lar el seu tinglado en una zona mig en obres de l’illa de Gran Exuma, just al nord d’un gran resort de vacances ple de turistes i al costat d’un port esportiu on els veïns amarraven el seu vaixell.

Retallant despeses

A partir d’aquí, tot va ser un autèntic malson. Els organitzadors no van trigar a descobrir que convertir aquell tros de terra en una cosa remotament semblant al que havien venut en la promoció els costaria una fortuna de què no podien disposar; en lloc de cancel·lar-lo tot (o, almenys, ajornar-ho), es van fer els bojos i van començar a retallar despeses de manera grotesca, desautoritzant tot aquell que s’atrevís a suggerir que s’encaminaven cap al desastre. "Hauríem de pensar menys a portar models i més a portar vàters", va advertir un membre de l’equip. Va ser acomiadat.

Al veure el nivell de demència (i d’endeutament) en el qual havia caigut el projecte, nombrosos proveïdors van optar per retirar-se. També ho van fer molts dels artistes que havien d’actuar i bona part dels influencers que havien anunciat la seva presència. Tot i així, McFarland i Ja Rule van seguir endavant, mentint als inversors i ocultant informació als clients (van arribar a afirmar que havien contractat Drake). La farsa es va mantenir fins que el matí del 28 d’abril van arribar a Gran Exuma els primers assistents; tots amb els seus FyreBands, unes polseres vinculades a les seves targetes de crèdit i que resultaven inútils per les deficiències de la xarxa wifi de la zona.

Notícies relacionades

Clooney viatja al centre de si mateix a Venècia amb ‘Jay Kelly’

Llibertat provisional per a Micheal Ward, acusat de violació

No va ser l’únic ni el més gran dels desenganys que es van emportar. Els allotjaments de luxe promesos havien sigut substituïts per unes tendes de campanya reciclades dels campaments de socors a les víctimes de l’huracà Matthew (i, a més, estaven ben amarades per la forta pluja del dia anterior). El càtering de "cuina illenca excepcionalment autèntica" consistia en un trist sandvitx de formatge servit en un recipient de poliestirè (¡i que calia pagar-lo a part!). Les estrelles anunciades van brillar per la seva absència en un escenari al qual només va acabar pujant un grup de músics locals. I els centenars de treballadors de les Bahames contractats, al veure que es quedarien sense cobrar, van començar a amenaçar físicament els organitzadors.

El 28 d’abril, enmig de les queixes de tothom i del caos organitzatiu més absolut, el Fyre Festival es va cancel·lar oficialment. El desfalc era tan gran que en els mesos següents als promotors els van ploure les demandes. Billy McFarland va ser condemnat a sis anys de presó, dels quals en va complir quatre entre reixes. Poc després de sortir de la presó, va anunciar la pròxima celebració del Fyre Festival 2. Tal com ho llegeixen.