Drama rural i litúrgic

L’inici de La terra negra podria fer-nos pensar en una situació clàssica de western nord-americà ambientat en l’actualitat en una zona rural valenciana. En una petita localitat arriba un misteriós individu, el Miquel (Sergi López), que sembla tenir les qualitats dels antiherois d’Arrels profundes i El genet pàl·lid. Però tot i que té alguna cosa de western, el film d’Alberto Morais s’instal·la en un territori més misteriós encara, i una mica litúrgic. De fet, la pel·lícula es divideix en dues parts, una titulada Dies irae (El dia de la ira) i l’altra, Via crucis, amb acompanyament musical de Johann Sebastian Bach. I aquest estrany individu té un poder del que no es dirà res, però que li permet controlar la voluntat dels altres.

El Miquel no beu alcohol, dorm amb el llum encès, li agrada elaborar centres florals i ha estat diversos anys a la presó. El contracten els germans que interpreten Laia Marull i Andrés Gertrúdix, propietaris d’un molí en una zona que experimenta una certa precarietat. Tot és molt tens alhora que desdramatitzat. Les interpretacions són rígides de manera assumida, per la qual cosa la majoria dels personatges d’aquest drama contingut amb un punt sobrenatural són més hieràtics que les males herbes i arbres entre els que viuen.

Notícies relacionades

La Granja Vendrell reneix aliena a les modes

Art, ignorància i protesta

‘La terra negra’

Alberto Morais (Estrena: 29/08/2025)