Festival de cine
‘La Grazia’ reivindica a Venècia els millors Sorrentino i Servillo
El conflicte a Gaza s’ha fet present en el certamen cinematogràfic. El director de la Mostra condemna la mort de civils a la Franja però assegura que no vetarà la presència d’artistes partidaris del Govern d’Israel.
La pel·lícula està ambientada en les altes esferes de la vida política italiana

No hi ha dubte que La Grazia no és el llargmetratge més esperat o més destacable de tots els que aquest any competiran a la Mostra de Venècia, però tampoc del fet que, malgrat això, tot i així era el més indicat per encarregar-se d’inaugurar el certamen italià. En primer lloc, perquè explica la història de ni més ni menys que un president della Repubblica –fictici però molt inspirat en l’actual, Sergio Mattarella–; en segon, perquè és la setena col·laboració entre el director Paolo Sorrentino i l’actor Toni Servillo, dos tresors nacionals i dos dels talents cinematogràfics més internacionals del país amfitrió. I amb aquesta pel·lícula queda demostrat una vegada més que la seva associació artística és un esperó per al talent de tots dos perquè, dit d’una altra manera, és la millor pel·lícula tant de l’un com de l’altre en molt de temps.
Tot i estar ambientada en les altes esferes de la vida política italiana, la pel·lícula prèvia de la parella a la qual La Grazia s’assembla més no és ni Il Divo (2008) –en què Servillo va encarnar qui va ser primer ministre Giulio Andreotti– ni Silvio (i els altres) (2018) –que va convertir l’actor en Silvio Berlusconi-, sinó La gran bellesa (2013), amb un protagonista que es passejava per Roma gairebé incapaç d’amagar una vida plena de retrets i malgastant una contagiosa melancolia.
Molt semblant és l’estat d’ànim que en La Grazia exhibeix el president Mariano de Santis (Servillo), a qui només resten sis mesos de mandat abans de la jubilació i que viu turmentat tant pel seu passat com pel seu present: d’una banda, és incapaç de sobreposar-se al dolor causat per la mort de qui va ser la seva dona i el gran amor de la seva vida, i que 40 anys enrere el va enganyar amb un altre home; de l’altra, l’obsessionen la seva pròpia mortalitat i el llegat que deixarà i acumula dubtes tant sobre si ha de concedir l’indult a dues persones empresonades per matar –amb motiu– els seus respectius cònjuges com sobre si ha d’aprovar una llei que autoritzi l’eutanàsia a Itàlia. I la incertesa que li provoca tot plegat carrega sobre ell un pes insuportable –els seus ministres l’anomenen "ciment armat"–, i el converteix en un home estancat. La Grazia és una pel·lícula que parla sobre la importància de tenir el coratge per abraçar la incertesa, perquè només així és possible deixar anar llast, alleugerir-se i avançar. I el millor elogi que s’hi pot fer és dir que al llarg de la pel·lícula Sorrentino predica amb l’exemple.
Personatges femenins
Quan va estrenar la seva obra més autobiogràfica, Fue la mano de Dios (2021), el director va ser durament criticat pels qui consideraven que la pel·lícula cosificava cossos femenins especialment espaterrants, i de fet això també es podria haver dit d’una bona part del seu cine previ; i el seu llargmetratge següent, Parthenope (2024), es va dedicar gairebé completament a contemplar amb baves típicament masculines una jove de bellesa extraordinària. Els dos principals personatges femenins de La Grazia, en canvi, són dones que se sobreposen a la subjugació psicològica o a les agressions físiques continuades dels homes, i la masculinitat és retratada com un fet inequívocament tòxic.
La Grazia és, així mateix, una pel·lícula excepcionalment sòbria i continguda en la carrera d’un autor que, massa sovint, ha convertit el seu cine en un mostrari d’excessos manieristes. És veritat que li sobren com a mínim 20 minuts de metratge, que s’entossudeix a repetir diverses vegades les mateixes idees i que continua tendint a gesticular una miqueta massa, però aquests gestos gairebé sempre tenen sentit i, més important encara, són transcendents. I això, paradoxalment, li permet ser una de les pel·lícules de més envergadura de la seva carrera i, al mateix temps, una de les més gràcils.
Notícies relacionadesEl cap de setmana passat, centenars de professionals de la indústria cinematogràfica italiana –entre d’altres, els cineastes Marco Bellocchio, Alice Rohrwacher i Matteo Garrone i actors com el mateix Toni Servillo– van enviar una carta oberta al festival en què li exigien que mostrés "més coratge i claredat a l’hora de condemnar el genocidi a Gaza i la neteja ètnica que el Govern i l’Exèrcit israelià porten a terme a Palestina", i suggerien al certamen que retirés les seves invitacions a actors com Gerard Butler i Gal Gadot, que els últims mesos s’han mostrat rotundament favorables al Govern de Benjamin Netanyahu. Doncs bé, la resposta de la Mostra va arribar en la primera jornada.
"Ens han demanat que vetem artistes, i no ho farem", va afirmar el director del festival, Alberto Barbera. "Si volen ser aquí, hi seran. D’altra banda, no hem dubtat mai a declarar l’enorme tristesa i el patiment que sentim pel que passa a Gaza i Palestina, la mort de civils i especialment d’infants. Crec que no hi ha dubtes quant a la nostra posició sobre això".
- Tractament de residus Espanya retarda el retorn d’envasos per la complexitat de la gestió
- Festival de cine de Venècia Julia Roberts revifa el debat sobre el feminisme a la Mostra
- Nou curs polític El Govern reduirà la massa forestal de Catalunya per prevenir incendis
- Xarxa ferroviària El replegament de Renfe a Avlo, nou revés per a la credibilitat de Talgo
- L’agenda cultural de tardor (2) La temporada expositiva a BCN es rendeix a Miró, Armengol i Rodoreda
- El consell d’un conegut empresari per triomfar en els negocis: "No hi ha res que generi més rebuig que algú sense personalitat"
- Tambors de guerra El pols entre els Estats Units de Trump i la Veneçuela de Maduro dispara la tensió al Carib sud
- Sector clau a Ciutat Vella Tallers, el carrer comercial del Raval que ja gairebé cotitza a preus del Gòtic a Barcelona
- Israel Sancions comercials, científiques o una flota internacional contra el bloqueig: propostes europees per salvar Gaza
- RAYO-BARÇA (DIUMENGE, 31; 21.30 H) Flick insisteix: «He parlat amb Fermín, estic convençut que es quedarà, el seu cor és del Barça»