El triomf de l’imbècil

Els que trobin a faltar l’humor desbordant de lúcida estupidesa que els germans David i Jerry Zucker van popularitzar amb Jim Abrahams en paròdies cinematogràfiques com Aterriza como puedas (1980) o la trilogia iniciada per Agafa-ho com puguis (1988) –basat en malentesos lingüístics, slapstick ximplet, gags visuals amagats als racons de cada enquadrament, cops aleatoris d’absurdisme i molta imbecil·litat exhibida amb total serietat–, sens dubte consideraran aquest reboot com la triomfal tornada d’un tipus de comèdia que feia molt temps que ja quasi no existia.

La seva gran carta és el treball de Liam Neeson en la pell d’un detectiu que rendeix homenatge a qui Leslie Nielsen va donar vida en l’esmentada trilogia mentre satiritza els homes durs que ell mateix ha encarnat, des de Venjança (2008), i en el procés protagonitza una allau de pallassades mantenint la cara de pòquer i sense mostrar un àpex d’incomoditat. Mentrestant, la química que comparteix amb Pamela Anderson –hilarant en el paper de dona fatal– ajuda a alimentar els rumors que parlen d’una relació sentimental entre tots dos.

És cert que la pel·lícula perd una mica de força a mida que l’excessiva preocupació per la seva absurda trama –centrada en els malvats plans de dominació per part d’una imitació d’Elon Musk– va alentint el subministrament d’acudits, però tot i així n’inclou molts i, més important, en bona mesura precisos.

De cap manera està a l’altura de la pel·lícula de 1988, però porta a terme un treball encomiable a l’honrar l’astuta idiotesa de la seva predecessora. Per això és una pena que David Zucker hagi promès no veure-la. Sens dubte, el que hi trobaria no és sinó la manera més sincera d’afalac.

Notícies relacionades

Women’s Soccer School, únic club femení de BCN

Europa perduda entre la boira

‘Agafa-ho com puguis’

Akiva Schaffer (Estrena: 22/8/2025)