Lennon, víctima de la censura 45 anys després de morir

L’edició Super Deluxe de la capsa que prepara Universal conté 123 cançons, entre les quals figuren 92 talls inèdits. Un tiberi per a fans del qual ha quedat exclosa la cançó que va ocupar la cara A de l’únic single que Lennon va publicar en aquella etapa. Sí, 53 anys després de venir al món, l’himne feminista amb títol problemàtic Woman is the nigger of the world ha sigut definitivament sacrificat a l’altar de la correcció política. O de la censura corporativa.

Solució de compromís

L’absència de la cançó que obria el doble elapé Some time in New York City, encara que és molt significativa, és, en realitat, una sorpresa relativa. Ja el 2022, quan Universal i els hereus de Lennon preparaven l’edició de 50è aniversari d’aquell àlbum, una disputa entorn de la conveniència d’incloure-hi o no Woman is the nigger of the world va tirar per terra el projecte, que mai va veure la llum malgrat haver sigut anunciat en xarxes.

El que es publicarà ara (concretament, el 10 d’octubre, un dia després del 85è aniversari del naixement de Lennon) sembla una solució de compromís davant la tossuda negativa de Sean Lennon, fill únic de John i Yoko, a posar en circulació una versió mutilada de l’àlbum; de fet, en els cedés del box set que contenen noves remescles de les gravacions d’estudi del disc, aquest ha sigut rebatejat com a New York City.

Es confirma, per tant, que Some time in New York City –un àlbum que pel seu contingut obertament polític, gairebé pamfletari, ja va generar gran incomoditat en el moment de la publicació (va ser rebut amb crítiques hostils i vendes decebedores)– serà l’únic dels discos d’estudi de Lennon que quedarà fora de la sèrie The ultimate collection, en la qual ja han aparegut luxoses reedicions de Plastic Ono Band, Imagine i Mind games. A canvi, els fans de l’exbeatle tindran un altre artefacte anomenat Power to the people. I no és una cosa menor.

L’edició més completa (i més costosa, és clar) de Power to the people consisteix en una capsa de 12 cedés (nou d’àudio i tres blue ray) amb 123 talls, dels quals 92 són inèdits. S’hi inclouen gravacions domèstiques –hi ha quatre temes a duo amb Phil Ochs– demos, preses alternatives, jams d’estudi –amb versions d’artistes com Elvis Presley, Chuck Berry i The Coasters– i cançons en directe. A més, el pack es completa amb un llibre de 200 pàgines en forma d’història oral d’aquell període en la vida de John i Yoko, un pòster, adhesius i rèpliques de les entrades i els passis de backstage dels concerts del Madison Square Garden.

Aquests concerts, als quals estan consagrats els tres primers cedés del box set, van tenir lloc el 30 d’agost del 1972, en sessions de tarda i nit. Van ser organitzats pel periodista Geraldo Rivera, amic de la parella, en benefici d’una escola estatal per a nens amb discapacitat intel·lectual i batejats amb el nom de One to One. La seva importància històrica és extraordinària, ja que per primera vegada John Lennon protagonitzava una actuació completa (i amb assaig previ) després de la dissolució dels Beatles. Ja no ho tornaria a fer.

El 1986, sis anys després de la mort del músic, la seva viuda, Yoko Ono, va recuperar les gravacions d’aquells xous i va publicar una selecció de cançons en un disc titulat Live in New York City, en el qual sí que es va incloure Woman is the nigger of the world (en una versió formidable, per cert).

Una idea de Yoko

De fet, l’última aparició de la controvertida cançó va tenir lloc el 2010, en la capsa recopilatòria John Lennon signature box, que reunia edicions remasteritzades dels vuit àlbums en solitari de l’exbeatle, així com alguns singles i demos casolanes. Fins aleshores, havia format part de totes les reedicions de Some time in New York City sense gairebé qüestionament.

Notícies relacionades

Mor als 79 anys Eduard Carbonell, exdirector del MNAC

Mustique, el paradís dels famosos

Quan l’àlbum es va publicar, el 1972, Lennon va justificar la presència de la paraula nigger –un terme carregat de connotacions racistes si qui el fa servir és un blanc– al·legant que la cançó mira d’equiparar l’opressió que pateixen quotidianament les dones amb la que patien els negres al sud dels Estats Units en els temps de l’esclavitud. L’explicació no va aconseguir evitar que nombroses emissores de ràdio nord-americanes es neguessin a punxar el single, però tot i així el disc es va publicar sense alterar per a res el títol (la frase, per cert, va ser una idea de Yoko Ono) o la lletra de la cançó.

Els temps han canviat. El 2020, Sean Lennon, principal custodi del llegat artístic del seu pare, ja va decidir que la cançó no tenia cabuda en l’extensa recopilació Gimme some truth. The ultimate mixes. La seva exclusió ara del completíssim box set dedicat a la primera etapa novaiorquesa de John i Yoko sembla una condemna definitiva. En plataformes com Spotify, encara és possible escoltar Woman is the nigger of the world, però cal veure si a partir de l’octubre, amb la publicació de Power to the people, les coses canviaran. Preguntar-se què pensaria Lennon de tot això és un exercici tant ociós com inevitable.