Adeu al dolent de ‘Superman’

Però a més de representar una certa modernitat dels seixanta del Londres de Carnaby Street –no és estrany que la seva última interpretació fos en un film lligat al Londres d’aquella dècada, L’última nit al Soho (2021)–, la trajectòria de Stamp està lligada a un moment en concret, el 1968, i a una innata capacitat per interpretar personatges absolutament misteriosos o turmentats.

Del 1968 són Teorema, de Pier Paolo Pasolini, i l’episodi Toby Dammit fet per Federico Fellini per a una pel·lícula col·lectiva inspirada en relats d’Edgar Allan Poe. No hi ha imatge més torbadora en la filmografia de Stamp que la del cineasta que arriba a una Roma crepuscular, transita els seus carrers de nit en una carrera al·lucinada amb cotxe i perd el cap en una aposta amb el diable, tot això filmat per un Fellini febril. I no hi ha en la seva obra una interpretació tan inquietant com la que va fer a Teorema, un àngel caigut i destructor que s’instal·la a la casa d’una família italiana de classe alta, sedueix el pare, la mare, el fill i la filla, i posa en qüestionament la moral burgesa i religiosa de l’època.

Pasolini i Fellini van trobar en Stamp el model perfecte i el van convertir en un actor de la modernitat. Eren els temps en què el llavors crític de cine Ramón Moix el va veure en aquests films, a La fragata infernal –adaptació del Billy Budd de Melville i la seva única nominació a l’Oscar– i a El col·leccionista, i va quedar tan captivat per Terence que es va canviar el seu nom a Terenci Moix.

Notícies relacionades

El Summerfest de la Cerdanya obre l’edició amb més cabuda i concerts

Jueu i contra Netanyahu

En aquells anys, mitjans dels 60, Stamp va participar igualment en pel·lícules com Lluny del brogit mundà, juntament amb Julie Christie, i Modesty Blaise, adaptació del còmic dirigida per Joseph Losey i amb Monica Vitti. L’aire roí i paròdic que de vegades gastava li anava bé a una variada gamma de personatges. Tendent a cert histrionisme, sabia també quan convenia guardar les formes. Va ser Arthur Rimbaud, poeta maleït i romàntic, a Una temporada en l’infern. Li va agradar treballar per tot Europa. A Itàlia va protagonitzar Divina criatura amb Laura Antonelli i Marcello Mastroianni, una història d’alta temperatura sexual.

A Espanya, Striptease de Germán Lorente, un altre drama eròtic coprotagonitzat amb una Corinne Cléry tot just sortida d’Historia de O, i més tard Beltenebros de Pilar Miró. A Hollywood va ser sempre un eficaç secundari: El siciliano, Wall Street, Walkiria, Big eyes o Star Wars: la amenaza fantasma, en la qual va donar vida al canceller Valorum.