Taylor Swift entra en la seva era "alegre, salvatge i dramàtica"

La cantant nord-americana, que dimarts passat ja va fer embogir els seus seguidors a l’anunciar per sorpresa el títol del nou disc, va revelar ahir uns quants detalls més sobre el que serà el seu dotzè àlbum d’estudi. Es tracta, va avançar l’artista, d’un treball marcat a foc per la vida a la carretera i el tràfec constant de The eras tour, colossal i faraònica gira que, entre el març del 2023 i el desembre del 2024, va deixar més de 150 concerts a quatre continents i va generar la barbaritat de 2.000 milions de dòlars.

De fet, Swift ha compaginat els concerts del tram europeu de la seva gira amb la gravació del disc, volant a Suècia quan disposava d’un forat lliure per treballar amb els productors estrella Max Martin i Shellback. "Feia com tres concerts seguits, tenia tres dies lliures i volava a Suècia. Després tornava a la gira. En aquest punt de la gira estava físicament esgotada, però molt estimulada i emocionada mentalment pel que estava creant", va explicar l’artista en el pòdcast.

La connexió sueca

Es confirma així el que els seus fans van començar a sospitar poc després de l’anunci del nou disc, quan Swift va compartir una playlist amb cançons dels seus discos Reputation, Red i 1989, produïdes per Max Martin i Shellback. "Mai abans havíem fet un àlbum només nosaltres tres. No hi ha altres col·laboradors. Va ser com atrapar un llamp en una ampolla, la veritat. Recordo haver dit a Martin: ‘Vull estar tan orgullosa d’un àlbum com ho estic de The eras tour i per les mateixes raons’", va assenyalar.

Ni rastre, per tant, de Jack Antonoff i Aaron Dessner, socis creatius amb qui havia creat els últims discos. Sí que hi ha, però, un quart nom implicat en l’equació, ja que The life of a showgirl es tancarà amb una col·laboració amb Sabrina Carpenter, una de les estrelles del moment. Un altre astre pop, el difunt George Michael, apareix en els crèdits de Father figure, cançó de títol idèntic que el britànic ja va incloure a finals dels anys 80 en el seu debut Faith i que Swift aprofita aquí se suposa que en forma de sample, versió o qui sap si fins i tot de col·laboració post mortem. La cançó, en qualsevol cas, està firmada per Michael, Swift i Max Martin.

Segons Swift, les 12 cançons de The life of a showgirl tenen a veure amb "tot el que passava entre bambolines" durant els concerts de la gira. Això, va dir, explica l’elecció cromàtica pel taronja i el verd, colors que reflecteixen el que passava en la seva vida durant un tour "exuberant, elèctric i vibrant", i la gènesi de la portada del disc, una fotografia de Mert Alas i Marcus Piggott que mostra la cantant submergida a l’aigua amb un top de grans platejats.

"Això representa el final de la meva nit –va explicar–. Quan estic de gira, tinc el mateix dia cada dia i acabo en una banyera. No acostumo a portar un vestit enlluernador. Volia donar un toc de glamur a tots els aspectes de la gira. I així és com em sentia al final de la nit quan tot això ha passat. No podràs anar-te’n al llit fins a les quatre del matí després d’això, però has hagut de superar 50 milions d’obstacles. I ho has aconseguit. En tens dos més de seguits [de concerts]. Però ho has aconseguit aquesta nit".

Cabaret i diversió

Amb una estètica que remet al cabaret europeu clàssic i unes imatges promocionals que mostren diferents moments d’aquesta vida entre bambolines –"és aterridora", "és apassionant", "és bonica", es pot llegir a sota d’alguna–, la nova era de Taylor Swift arriba ben assortida de "melodies tan contagioses que gairebé et facin enfadar i lletres igual de vívides, però nítides, centrades i completament intencionals".

Notícies relacionades

Mor Cesc Queral, que es va fer popular a TV3 amb la Vicenteta

Calahan Skogman: "La nostàlgia acoloreix bona part de la meva vida"

Per a la parella de Swift, el canvi és més que evident. "La música és molt més animada, i s’assembla més a la diversió, al pop, a l’emoció. Crec que és un gir de 180 graus respecte a moltes de les cançons de The Tortured Poets Department, va valorar Travis Kelce davant el micròfon. ¿El veredicte de Swift? "La vida és més animada". Picada d’ullet, picada d’ullet, cop de colze i massa poc, Joe Alwyn, l’exnòvio de la cantant i blanc de gairebé totes les dianes del seu disc anterior.

Més pistes, a partir del 3 d’octubre, quan arribin a les botigues les diferents versions d’un àlbum que tindrà edició en vinil taronja translúcid amb purpurina daurada, en CD amb clauer de zinc i fotografies inèdites, i en entranyable cinta de casset.