Superar el dol per un animal de companyia

Per a tots els que dubtin que la mort d’un gos o d’un gat pot generar un dol semblant al de la mort d’una persona, valgui aquesta realitat, no tan infreqüent: "Una senyora em va dir que estimava més el seu dàlmata que el seu fill de 8 anys; una altra que estimava més el seu gos que el seu marit; són casos que et trobes cada vegada més". Són paraules d’Oriol Comas, veterinari de Balmesvet Barcelona, amb 25 anys d’experiència. La mort d’aquest tipus d’animal de companyia genera emocions que convé atendre i preparar.

Emocions tan intenses com la que va experimentar Amaya Ferrer, la història de la qual es va fer viral al recórrer el camí de Santiago amb les cendres de la seva gossa Kyla, després d’una eutanàsia. "El dol em va sacsejar fort, necessitava respostes". Ferrer té una història personal de dols, començant pel de la mort de la seva àvia. "Tenia pendent fer les paus amb la mort i allò de la meva gossa va obrir la capsa de Pandora, m’hi vaig enfrontar". Ara parla no tant de la mort de Kyla com de la integració de la seva gossa en la seva vida.

A ella no li sorprèn que hi hagi qui pateixi més la pèrdua d’un no humà: "No es tracta de l’espècie sinó del vincle, el dol es complica en funció d’aquest vincle i de les circumstàncies de la mort". Oriol Comas explica que el dol per aquests animals és el mateix procés que el dol per un ésser humà. Davant casos d’eutanàsia, molt comuns, es tracta d’explicar als amos què passarà, mentalitzar-los per a "un moment dur". Empatitzar amb aquestes persones, afegeix Comas, és més important que parlar molt. "Es tracta més aviat d’escoltar-los, entendre’ls i no utilitzar frases com ‘això passarà’", detalla.

Grups d’ajuda

Amaya Ferrer, que després de la pèrdua de Kyla s’ha format en tanatologia i ha creat grups d’ajuda mútua, parla d’un "huracà emocional" que ha de ser canalitzat. "És important buscar una xarxa de suport, de parella o amics, llegir, estudiar. És a dir, expressar-se, parlant, escrivint, fent esport". Ferrer ha tingut una amarga experiència, fer-se viral va tenir una cara B: crítiques a les xarxes socials, desqualificacions que li van provocar un trastorn per dol prolongat. "Ara ajudo els altres perquè tinguin el que em va faltar", explica amb satisfacció.

El veterinari de Balmesvet explica la seva experiència amb les diferents reaccions que provoca la pèrdua d’un animal: "Hi ha fases de molt dolor, de negació; després busquen culpables i de vegades es consideren culpables ells mateixos per no haver anat abans al veterinari, d’altres culpen el veterinari perquè ho passen pitjor vivint-ho com una culpa pròpia".

Al final, arriba l’acceptació. Amaya diu que ha aconseguit "un procés d’integració, més que de pèrdua; si ho elabores de manera saludable, deixen un llegat".

L’eutanàsia, segons els experts, ha canviat notablement. Clíniques com Balmesvet ja compten amb sales adaptades. I amb un procediment que fa que la paperassa es porti a terme abans, per afavorir després poder anar-se’n a casa sense més complicacions. De vegades, la família es queda hores a la sala després de l’eutanàsia. També existeixen crematoris presencials. I la clínica està preparada per a situacions, no excepcionals, de crisis d’ansietat.

També hi ha la possibilitat de portar a terme l’eutanàsia a casa, explica Amaya, acompanyada de rituals, cerimònies, que també incloguin els nens. Tot això s’ha d’organitzar prèviament de la mà dels veterinaris.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes de gastronomia

El museu de George Lucas, ¿un homenatge al seu propi ego?

Amaya i Oriol coincideixen plenament: als nens no se’ls ha d’amagar res sobre la mort del seu gat o gos. "No hem d’amagar-nos a plorar, els nens se n’adonen, se’ls ha d’explicar la irreversibilitat de la mort, sense metàfores", recomana ella. "S’han d’evitar les explicacions fantàstiques; els nens ho passen malament segons com ho viuen els pares, si els pares ho viuen amb normalitat, els menors també ho afronten molt millor".

El dol que ens preocupa és el dels adults", detalla ell. Les situacions més difícils es produeixen quan s’enganya els menors dient coses com que el gos s’ha perdut. Dos bons contes per ajudar els nens són Yo siempre te querré, de Hans Wilheim, i Dentro de tu corazón, de Sumara Marletta.