El debut ‘fluvial’ de Jaume Claret

La pel·lícula narra el viatge d’una família que segueix el curs del Danubi amb bicicleta. Possiblement sigui l’últim que facin tots junts. Claret ens comenta que el fet que el film hagi sigut seleccionat en la Mostra és "com si el Danubi desemboqués a Venècia". És un final de trajecte, alhora que també el primer pas cap a l’estrena i confirmació d’aquest jove cineasta. Una pel·lícula com Estrany riu, amb l’esdevenir dels esdeveniments íntims relacionat amb el curs i el ritme cadenciós d’un riu, encaixa, segons Claret, en un certamen que es realitza entre els canals venecians.

Connexions venecianes

El director assegura que se sent molt a prop de cineastes italians com Ermanno Olmi, Luchino Visconti –autor de Muerte en Venecia– i Bernardo Bertolucci, un motiu més per estar content de competir al festival del Lido. A més, Francesco Wens, actor que interpreta un dels personatges essencials del relat, és venecià. I per acabar-ho d’adobar, en l’àmbit afectiu, s’acaba de confirmar que en una altra secció de la Mostra, La Giornate degli Autori, es presentarà Anoche conquisté Tebas, primer llarg de Gabriel Azorín, cineasta de la quinta de Claret a Zine Eskola. En un any especialment brillant per al cine català als festivals, Claret remarca que "s’està produint un canvi de paradigma i que l’impacte internacional del cine català i espanyol està sent molt fort".

El viatge narrat a Estrany riu és de canvi per a tothom, però principalment per al Dídac (encarnat pel debutant Jan Monter), el fill gran i adolescent que desperta desitjos i sensacions diferents. Hi ha una certa autobiografia en la pel·lícula, ja que el director va fer viatges semblants amb els seus pares quan era més jove, però vehiculat, assenyala, d’una manera diferent. "El punt de partida són els viatges i l’observació dels personatges –ens explica Claret–, però el film va cap a un altre costat, cap a les coses que podien haver passat però que no van passar". Possibles realitats que no es van fer realitat: "M’interessa explorar això d’una manera expressionista, amb escenes que no són fidels del tot a la realitat".

El d’Estrany riu no és un viatge de coneixement a l’estil clàssic i tampoc un coming of age tradicional, si bé té elements que encaixen en aquests conceptes narratius. Alexander, el jove que encarna el venecià Francesco Wens, n’és la figura clau: un personatge una mica fantasmàtic sobre el qual es projecta la nova realitat del Dídac, mentre que el seu germà petit se sent una mica desemparat; el pare (Jordi Oriol) recorda experiències passades en alguns dels llocs que visiten, i la mare (Nausicaa Bonnín) flirteja amb desconeguts per evocar, també, sensacions que possiblement no tornaran.

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

Mentors

Després d’una residència en el programa Ikusmira Berriak del festival de Sant Sebastià, el projecte va estar en la primera edició de la Residència de Guions de l’Acadèmia del Cinema Català, amb el guió en fase bastant avançada. Allà va tenir com a mentores Elena López-Riera (directora de El agua i Las novias del sur), decisiva en els seus consells per a la part final del film, i la realitzadora argentina Milagros Mumenthaler (Abrir puertas y ventanas, La idea de un lago), que, recorda Claret, va agitar el guió i va treballar molt l’arc narratiu de la mare. Però, abans que elles, durant els estudis de Claret en la Zine Eskola va ser fonamental Michel Gaztambide (guionista de La caja 507, No habrá paz para los malvados, entre d’altres). "Amb ell vaig fer moltes versions del tractament i vaig aprendre a escriure formalment un guió", apunta el director. Claret va dirigir el 2023 el curtmetratge Los Danubios, en el qual un escriptor recorre el Danubi a la recerca del seu origen.