Un formidable Marvel retropop

En una de les vinyetes del primer número de The Fantastic Four, publicat per Marvel el novembre de 1961, Sue Storm diu al seu company Ben Grimm: "Hem de córrer aquest risc. ¡O els russos se’ns avançaran!". La situació correspon al moment abans que Sue, el seu germà Johnny, el seu marit Reed i el seu amic Ben, científics qualificats, emprenguin un viatge a l’espai d’on tornaran convertits, a causa d’una tempesta còsmica, en els quatre fantàstics, per a mi el millor grup de superherois ordit per Stan Lee i Jack Kirby, més polièdric i sucós que Els venjadors. La situació es repeteix en aquesta pel·lícula, però ara sense cap referència als russos.

Finalment, després diverses cintes desastroses, l’Home Elàstic, la Dona Invisible, la Torxa Humana i la Cosa –que és en el que es converteixen al tornar a la Terra– tenen un film a la seva altura, carregat de bones idees. L’explicació del que els va passar està filmada en un fals 16 mil·límetres i el que segueix modela una estètica pop i retrofuturista, la dels primers 60, sense fer-ne un gra massa: el disseny està al servei de la història. El repartiment és inqüestionable, especialment Vanessa Kirby i Pedro Pascal. L’animació de Galactus, el malvat que devora planetes, resulta extraordinària, així com la presència de la versió femenina de Silver Surfer (amb els trets de Julia Garner).

El part del petit Frankie, el fill de Sue i Reed, a dins de la nau mentre intenten sortir d’un forat espacial, és del millor de l’univers cinematogràfic Marvel en anys. Kevin Feige, l’arquitecte d’aquest univers, ha entès finalment que els quatre fantàstics el poden ajudar a fer renéixer el seu particular imperi.

Notícies relacionades

‘L’estrany’ de Camus segons Ozon

El Molino ha d’afrontar obres per deficiències acústiques

‘Los 4 Fantásticos: primeros pasos’

Matt Shakman (Estrena: 24/7/2025)