‘Forever’, o quan l’amor no és per sempre

Forever, aquest per sempre que tants enamorats es prometen, és el títol d’una premiada proposta de Kulunka Teatro, una aclamada companyia teatral distingida amb diversos premis Max, Godot i Talía. Tot i que per a ells no hi ha millor premi que l’aplaudiment del públic. Des d’ahir i només fins aquest diumenge, presenten Forever al Teatre Condal, una obra de teatre de màscares i sense paraules recomanada per a més grans de 14 anys.

L’obra mostra l’evolució d’una parella des que es prometen amor etern fins que es fa evident que la vida no era com imaginaven quan van jurar estimar-se per sempre. L’arribada d’un fill amb problemes de mobilitat, el bullying que pateix a l’escola, la seva educació, la sexualitat i la dificultat de mantenir viva la relació de la parella davant el creixent mur d’incomunicació creat amb el pas dels anys acaba agrejant la convivència. "Comença amb una parella molt il·lusionada amb la idea de tenir un fill o filla, els costa aconseguir-ho però tot canvia quan arriba aquest anhelat nadó", expliquen els membres de la companyia. "Les nostres obres miren d’entendre la naturalesa humana sense jutjar".

Els tres intèrprets són autors també de l’obra creada juntament amb Iñaki Rikarte, director del muntatge. Edu Cárcamo interpreta el pare, José Dault, el fill, i Garbiñe Insausti, la mare, tot i que tots fan més d’un personatge. Insausti a més s’ha encarregat del disseny i la realització de les màscares, una meravella, realitzades amb resina de poliuretà. Són grans especialistes del teatre gestual i expressió corporal.

Forever remou sentiments des de la depuració del gest i la profunditat del que expliquen, combinant humor, emoció i tendresa. "És una història emotiva però la comèdia té molt joc en ella", afirmen. Les situacions quotidianes connectaran amb molts espectadors. Amb els anys han depurat la seva tècnica. "Hem guanyat en matisos, en profunditat", expliquen. L’escenografia compta amb un escenari giratori que dota la proposta d’un ritu cinematogràfic. L’acció transcorre en tres espais: la sala d’estar, l’habitació del matrimoni i la del fill.

Kulunka, que significa bressar o gronxar en eusquera, no fa espectacles amb intenció d’adormir ningú. Al contrari. En els seus 15 anys de carrera han despertat l’interès de l’espectador en nombrosos països amb una manera de fer genuïna i segell propi, tot i que el teatre de màscares no és l’únic que treballa la companyia basca, acostumada a girar internacionalment perquè el teatre sense paraules funciona davant qualsevol tipus de públic.

Notícies relacionades

Tècnics de l'Aragó es desplaçaran aquest dilluns al MNAC per preparar el trasllat de les pintures de Sixena

La jutge ordena traslladar les pintures de Sixena en un termini de set mesos

Rejoveniment

A diferència deles seves dues altres obres amb màscares que mantenen en actiu –André i Dorine, una producció sobre una parella d’avis que s’enfronten a l’Alzheimer, i Solitudes, que parla de la necessitat de no sentir-se només quan un és vell– aquesta vegada els protagonistes són més joves. Han deixat enrere el món de la tercera edat per centrar-se en l’amor i la seva evolució, des de la il·lusió boja de la joventut fins a la complexitat de mantenir la flama de l’amor viva quan la convivència es complica. No se la perdin.