Bad Bunny abans que Hernán Cortés

La imatge d’un Estadi Olímpic bolcat amb Bad Bunny és la d’una Barcelona que s’alinea amb un fervor llatí, una idea que és poc discutible, però tinguem compte amb certes lectures que es derivin d’aquesta escena de sincronia, que potser no s’ajusten al marc mental que el cantant porto-riqueny encarna. Perquè el que ell representa, diguem-ho sense embuts, és antagònic a allò d’Isabel Ayuso, quan es molesta a viatjar a Ciutat de Mèxic per reivindicar Hernán Cortés.

No sé si certs moments del concert haurien emocionat la presidenta madrilenya, començant pel vídeo introductori, en què el parell de xavals que, a peu de carrer, conversaven sobre Bad Bunny, ho feien en català, i des d’aquest lloc, recitaven la lletra de La mudanza, interpel·lats de cor pel seu relat entorn dels sotracs i ferides pròpies del fet migratori. I seguint amb l’altre, el de l’estimat Sapo Concho, que, simptomàticament, encarna una espècie porto-riquenya en perill d’extinció, i que va procedir a enumerar, des del mirador del Park Güell, noms de plats autòctons com el pa amb tomàquet (no pantumaca) i els calçots. Per si no fos suficient, l’animalet va rematar la seva intervenció amb un "visca el Barça i visca Catalunya". Es dirà que és oportunisme i màrqueting, i això reafirmaria que Bad Bunny va estar afinat, perquè ningú practica l’oportunisme ni el màrqueting a costa d’idees excèntriques per al sentiment popular.

Notícies relacionades

Quan Miles Davis va plantar BCN

"A Xile vivim habitats per fantasmes"

L’orgull llatí que invoca Bad Bunny no és el del conqueridor que ordena i mana, ni el que fa valer la seva superioritat demogràfica per esclafar una minoria. Perquè ell sap el que és sentir-se atropellat a la teva terra per un imperi, com s’ha encarregat de reflectir en la seva obra, sobretot la recent. Qui encara vagi una mica despistat, que li faci un cop d’ull al vídeo de 13 minuts de Debí tirar més fotos, en què un senyor porto-riqueny topa amb la dependenta d’una botiga de menjar ràpid que només parla anglès i a qui els plats autòctons que li demana li resulten estranys.

Si, des de la catalanitat, hi pot haver reticències cap al relat més triomfalista o invasiu de la llatinitat i la hispanitat, Bad Bunny intervé per curtcircuitar-los. L’altra nit, a l’Estadi, ens va venir a dir, a tots nosaltres, catalans vells i nous, a turistes i expatriats, que la seva invocació d’un orgull compartit no sorgeix de la prepotència cultural i que el respecte a l’autòcton compta, i que, si aquesta idea val a Puerto Rico, també és vàlida a Catalunya.