Febril oda al canvi

Aitana no va dissimular l’influx de Taylor Swift quan, després d’aparèixer en escena amb novetats com 6 de febrero (aquella malenconia per l’amor extraviat), va anunciar un repàs per "totes" les seves "eres", un recorregut que li hauria agradat estirar fins a les "quatre i cinc hores". Aviam, es va agrair la contenció: en dues hores i 45 minuts ja vam poder constatar la seva provisió de hits, el seu creixement com a figura dominadora que no deixa de ser la veïneta del tercer segona i la seva inclinació pel leitmotiv de la mutació de pell (a l’estil Madonna o Taylor).

La papallona que donava forma al segon escenari va servir la metàfora, atenent el que la seva mare li deia: "si la crisàlide no s’obre, no vola" i "per créixer, filla meva, cal canviar". El recorregut pels quatre àlbums va ser cronològic amb llicències, deixant que Cuarto azul (nou temes) es colés aquí i allà. Quatre músics i dos coristes, i vint ballarins, si bé Aitana podia quedar-se tota sola aguantant mirades i subministrant bromistes primers plans. Dialèctica de registre casual: "Això és brutal, estic flipant".

El cicle solar li va provar bé al xou, amb llum diürna en la fase més juvenil, d’estètica blanca, amb sengles duets: Ana Guerra a Lo malo i Josep Montero a La gent que estimo, d’Oques Grasses. I enfosquint el quadre a través dels cops de guitarra d’11 razones i del punk-pop de Tu foto del DNI. Quan, després d’un intermedi coreogràfic (a compte d’Abba) Los Ángeles va obrir el generós tram d’Alpha, topem amb Aitana en la seva millor versió, l’electrònica i nocturna. També la més fogosa, enjogassant-se amb ganes a Miamor.

Allà gairebé va començar un altre concert, amb bombes com ara En el coche, AQYNE i Pensando en ti, per crear un clima febril al qual no es va ajustar gaire aquell Boig per tu, de Sau, amb Pep Sala com a convidat. Però Aitana va dir que era la seva cançó favorita i la va cantar tot l’Estadi.

Formentera i Las babys van reprendre el fil en un crescendo que va conduir a algunes de les millors cartes recents, com ara Segundo intento i La chica perfecta, en un bis que, contravenint els usos i costums de l’espectacle, no va mirar cap al passat sinó cap al present, que és on a Aitana li agrada viure.

‘Metamorfosis season’

Notícies relacionades

Vicenç Fisas, analista de conflictes i processos de pau: "La por de Rússia és fabricada"

Ros-Marbà, rere l’empremta de Benjamin

Aitana.

Estadi Olímpic de Montjuïc