La Xina, a la caça de l’erotisme LGTBI

"Mai hauria imaginat que aquests 300.000 clics i els 4.000 iuans (477 euros) acumulats en royalties per aquestes fosques paraules al llarg del temps es convertirien en evidències criminals", lamentava una escriptora a Weibo, la plataforma més cèlebre a la Xina. És una de les dotzenes de joves detingudes per publicar relats eròtics en una onada de puritanisme que grinyola a la Xina moderna. Moltes són aficionades que no arriben als 30 anys, algunes fins i tot estudiants, amb més urgències econòmiques que pretensions per sabotejar la moral socialista. "Només volia una mica de diners per alleujar els problemes econòmics de la meva família", justificava aquella autora.

La campanya ocupa aquests dies el debat social. Els editorials de la premsa nacional exigeixen decòrum mentre desenes d’advocats s’ofereixen a defensar-les pro bono i en les xarxes socials abunden la solidaritat cap a les perseguides i preguntes sobre si avui es podrien publicar cúspides de la literatura xinesa picants com El somni del pavelló vermell. La situació, en qualsevol cas, recomana contrició. Les autores censuren o retiren les seves obres de les plataformes i esborren les seves empremtes en les xarxes socials. Una autora, Pingping Anan Yongfu, havia exposat el seu denigrant arrest en una publicació viral ja eliminada. Al seu lloc ja només es llegeix: "Sempre vaig ser una bona noia als ulls dels meus pares, però aquell dia només els vaig provocar vergonya. Mai més aixecaran el cap".

Penes de presó

La llei criminal del 2004 castiga el profit econòmic del material obscè. Una esmena posterior preveu també la distribució a internet i estableix penes de tres anys a deu anys en supòsits "especialment greus". El càstig depèn dels guanys. Els escriptors anònims surten de la dificultat tornant-los i pagant una multa, i els més exitosos acaben entre reixes.

En la diana hi ha el danmei, traduïble com a "addicte a la bellesa", un gènere literari lleuger sobre embolics i tocaments majoritàriament entre homes però que escriuen i llegeixen les dones. És subversiu, perquè ofereix un alleujament a les pulsions de llibertat davant el marc confucià de matrimoni i maternitat. Compta amb milions de fidels. Autores i lectores es troben en plataformes xineses especialitzades o en la taiwanesa Haitang, censurada al continent (pocs xinesos hi ha sense una VPN per veure el que els interessa).

Notícies relacionades

Núria Marín: "Per ser bona reina es necessita alguna cosa més que saber què és babord i estribord"

La veu de Portishead, una llum sobrenatural

L’assetjament de les escriptores és una altra de les cícliques campanyes per netejar les xarxes i televisions d’obscenitat i actituds desaconsellables per a la joventut. El sexe és tabú, des del porno fins a l’educació escolar.

Però el que explica la fúria actual, sospiten els advocats, són les minvades arques policials. Els fons del cos arriben de diverses fonts i la principal, els governs locals, s’ha eixugat. S’ha popularitzat el que es diu "pesca d’alta mar": la pulsió d’algunes administracions per multar individus que viuen més enllà dels seus límits geogràfics. El cibercrim és idoni perquè n’hi ha prou d’acreditar un lector local corromput per perseguir l’escriptor. Aquí han vist el filó les autoritats de Lanzhou, ciutat del centre del país. La majoria de les detingudes han acabat allí, sovint gastant-se en vols més del que van guanyar amb les seves històries.