Maldita Barra: la jove que va somiar a emprendre

Maleïda barra i maleïda por. Segur que Ana de Espona ho ha pensat més d’una vegada durant els últims mesos, després d’haver-se-les tret de sobre gairebé de cop. Tant l’una com l’altra: la barra i la por.

Aquella barra que hi havia al local quan se’l va quedar, que s’allargava des de l’entrada fins gairebé a arribar al fons, i que va fer retirar, no sense més d’un dubte, per sentir del tot seu aquell espai tan gran.

Aquella por, la pròpia i també l’aliena, que tant la tenallaven. La seva por, la natural per emprendre una aventura gairebé a cegues. La por que li infonien els altres, els amics, els familiars, els coneguts, els saludats i fins i tot els del banc, que no li van voler deixar res. "Qui més qui menys em deia que fracassaria, però en realitat estaven projectant la seva por sobre meu", assenyala.

A l’hora d’obrir un restaurant segurament hi influïa la seva edat: 22 anys. I la falta d’experiència en el sector. De fet, ella només volia emprendre. "Des de petita, sempre vaig voler ser emprenedora, de qualsevol cosa. Em fascinava", diu. És pur nervi. Potser per això va aconseguir un local al carrer del Rosselló al costat del passeig de Gràcia que tenia llicència de restaurant quan encara estava acabant Administració i Direcció d’Empreses. "Ho admeto: vaig començar la casa per la teulada", afirma amb un somriure.

"Però em feia l’efecte que me’n sortiria. Soc molt valenta i vaig a fons fins al final. I tot i que el projecte semblava una bogeria, tot està pensat, tot té un propòsit", explica. El temps li ha acabat donant la raó: Maldita Barra (sí, així es diu el restaurant: ¿qui va dir que tenia por?) ha complert 12 mesos oferint des de l’esmorzar fins als còctels més enllà del sopar. Hi pots demanar a qualsevol hora qualsevol plat de la seva carta mediterrània amb tocs internacionals, fins i tot de brunch. "Ho estic donant tot, però soc molt feliç".

Com que de restauració no en sabia, es va deixar assessorar per Jordi Llimon i Martín Bado. Amb ells va dissenyar una carta ben variada que inclou platets per picar i compartir i plats principals, regats amb vins en copes ben seleccionats. Gairebé no ha canviat res respecte al començament: hi ha posat més plats principals per la demanda de la clientela.

L’oferta no és només gastronòmica: li agrada barrejar conceptes, una filosofia que va veure a Hong Kong, on es va estar els últims mesos de la carrera. En el reservat tan ampli que hi ha munta tota mena d’activitats: classes de ioga al matí dirigides pel centre Frizzant (amb esmorzar i tot) o presentacions de llibres com el de la influencer Gigi Vives o de col·leccions de bany com la de Lia Swimwear. Si pot ser, de joves emprenedores com ella.

Donar veu a projectes

"Vull fer alguna cosa per a Barcelona, donar veu a altres projectes. Per a mi, el menjar és un vehicle d’alguna cosa més. Vull que la gent que ve tingui una experiència de 360 graus, que senti que ha entrat en un espai viu i que vulgui tornar". Sens dubte, el detall tan bonic d’escriure el nom del client en una ampolla buida que reposa a la taula que ha reservat convida a tornar-hi abans fins i tot d’haver començat a menjar.

Notícies relacionades

Angel Blue a Peralada

Lax’n’Busto contagia rock’n’roll

Per celebrar-ho, fa un parell de setmanes va muntar una festa amb unes altres quatre joves emprenedores com ella que van quedar immortalitzades per obra i gràcia de la pintora Susana Modrego en un quadre en què apareixen elles amb De Espona, l’amfitriona. Són Julieta Rueff (fundadora de Flamaid, una granada dissuassiva que emet una alarma sonora de 110 decibels), Alba Rocafort (creadora de Fabbric, start-up que permet crear la teva marca de roba en dos mesos), Eugenia Soler (model emergent) i Laura de Espona (germana de l’Ana i propietària de l’agència de viatges Waliki).

Joves sense por, com la propietària de Maldita Barra, que llança un avís per a navegants: "El meu objectiu és obrir un altre restaurant". Qui la coneix segur que s’ho imaginava.