Justin Bieber i el seu disc sorpresa

Per sorpresa, com transmetent un missatge d’anar a la seva bola, aliè a la pompa promocional (i causant així una allau de titulars sorpresos), va llançar Justin Bieber divendres passat el seu nou àlbum, quatre anys i quatre mesos després de Justice. És el lapse més llarg del seu currículum editorial. En Swag (estil flow), el canadenc se situa molt lluny del nen cantaire que es va donar a conèixer el 2010: ha complert 31 anys i presumeix la seva estampa de marit i pare en un àlbum de textures r’n’b, clima recollit i lletres sensuals amb què sembla celebrar el seu actual mode de vida.

Sembla que queden enrere els contratemps sanitaris (aquella síndrome de Ramsay Hunt que va atacar el seu sentit i els seus nervis facials i que va derivar en la suspensió el 2023 a Barcelona i a Madrid) i els seus episodis d’inseguretat emocional. S’obre pas, en la primera cançó, All I can take, una intenció de fer creu i ratlla ("nena, podem deixar-ho tot enrere") a través del carril del delit carnal: "Els bons moments et faran gemegar", canta, fanfarró ell, sobre una dinàmica melòdica envoltant que condueix a un agradable pop-soul amb digitacions de guitarra en Daisies. És un començament que augura certs relleus, si bé d’ara endavant, el cançoner (vint temes més el bonus final) deriva en trajectes una mica monòtons en peces com Butterfiles o Way it is.

L’estela de Michael Jackson es dibuixa aquí i allà, en la complexió d’un pop negre i en la pròpia entonació de Bieber: de First place a Sweet spot, que és una de les millors, duet amb la rapera Sexyy Red enredat en imatges de sexualitat poc metafòrica: "M’agrada que els llençols estiguin enganxosos". Destaca l’embolic de Walking away, regada per dubtes i retrets d’anades i tornades en la seva relació de parella. Hi ha acceptables retalls de blues i gòspel en Devotion i una intimitat aliena a la superproducció, quasi de maqueta domèstica, en Zuma house.

Manifest vital

Notícies relacionades

Angel Blue a Peralada

Lax’n’Busto contagia rock’n’roll

Bieber ha concebut Swag com un manifest vital, en línia amb el tremend clixé d’"el seu àlbum més personal". Però la part lírica, el tema central, grinyola en ocasions: els eslògans naïf de Dadz love, tema inspirat en la seva paternitat ("Arreu del món, menys separació, / menys odi, més unitat, més amor") i els diàlegs amb l’actor Druski, que el piropeja: "La teva pell és blanca, però la teva ànima és negra, Justin, t’ho prometo, tio" (i ell li respon amb un satisfet "gràcies"). En Therapy lesson Bieber li parla de les seves "lluites personals".

Coronant l’àlbum, pam, un càntic religiós, Forgiveness, de Rick Founds, reconegut autor de música cristiana, en la veu del capellà Marvin Winans. Justin Bieber clamant pel perdó diví. Potser com a fase prèvia i expiatòria del que, sembla, serà un pròxim pas, un disc més pop i reconeixible.