Toni Cruz, de La Trinca a Gestmusic

Nascut a Girona el 1946, Cruz va arribar d’adolescent a Canet de Mar, on va conèixer el que seria el seu inseparable company d’aventures, Josep Maria Mainat. En època de disconformitat política, en plena dictadura franquista, tots dos van formar un grup de música anomenat The Blue Cabrits, que es va convertir en La Trinca quan va entrar en escena el tercer membre del grup, Miquel Àngel Pascual.

La Trinca va debutar el 1968, l’any de tantes revolucions, totes lluny d’Espanya. Feien cançons, gravaven discos i actuaven en directe a les festes de mitja Catalunya, coincidint amb el període d’esplendor de la Nova Cançó. Ells també feien cançons polítiques, però sobretot practicaven un humor alhora molt català i també crític amb la pròpia idiosincràsia catalana. Quin nas, Un dos tres, botifarra de pagès, No veu d’un pam, Mort de gana, La patata, El senyor Ramon i Tots som pops van ser alguns dels seus particulars hits. Amb aquesta última cançó van registrar el seu primer videoclip, amb la rudimentària tècnica de filmació dels primers anys 70.

Van cantar sempre en català, fins que el 1983 van publicar el seu primer disc amb temes en castellà, tot i que amb títol irònic en semifrancès, Quesquesé se merdé. Van ser un fenomen popular molt arrelat en determinats sectors de la cultura catalana durant la dictadura i en els anys de la Transició, raó per la qual van col·laborar en cançons i espectacles amb Maria Aurèlia Capmany, Terenci Moix, Jaume Picas, Jaume Perich i Joan Oliver (Pere Quart), amb qui van gravar el disc Bestiari. També van gravar un àlbum més ambiciós amb textos de Serafí Pitarra, la sarsuela-rock Don Jaume el Conquistador (1978).

El final de l’aventura

Van funcionar també en televisió, amb un programa per a TV3 titulat No passa res!, el 1987, i dos anys després van decidir liquidar l’aventura. La Trinca, a la portes de la dècada dels 90, ja no tenia gaire sentit. El seu temps i la viabilitat de la seva paròdia crítica havien acabat. Van deixar una cinquantena de discos entre àlbums, senzills i recopilatoris. El 2009 van iniciar un curiós intent de retorn amb el programa Buscant La Trinca, una mena de talent show per trobar els tres músics que podrien formar una hipotètica nova Trinca del segle XXI.

Cruz i Mainat van fundar el 1987 l’empresa Gestmusic. Si havien guanyat fama i diners amb el grup, amb la productora audiovisual van arribar a dalt de tot quant a audiències televisives. A RTVE van veure el seu enorme potencial i Gestmusic va debutar en l’àmbit estatal amb Tariro Tariro, una mena d’adaptació de No passa res! en format de magazín amb números còmics i entrevistes. Després van arribar programes de tant èxit com Crónicas marcianas, Operación triunfo, Lluvia de estrellas i Tu cara me suena.

Pioners

Notícies relacionades

La concòrdia i totes les altres coses

Gala González, una boda de portada... i de matisos

"Van ser pioners a l’hora de crear uns productes de primeríssima qualitat que difícilment s’han pogut igualar en els anys posteriors. Van deixar el llistó altíssim", va comentar ahir l’humorista Andreu Buenafuente, la productora del qual, El Terrat, es va fusionar el 2012 amb Gestmusic Endemol. "Van fer gran TV3 i van establir les bases del que va venir després –va continuar Buenafuente–. Eren uns ídols. Van ser els Beatles de la comèdia, i tot el que feien era espectacular".

"Toni era una persona superpràctica, en el bon sentit de la paraaula, i molt creativa –va assenyalar Joan Font, de la companyia de teatre Comediants, que va col·laborar amb La Trinca en el festival Sis Hores de Cançó, de Canet, i en diversos programes de televisió–. Han sigut dels pocs que van saber passar dels escenaris als despatxos. Van entendre que la televisió entrava amb força i van arribar molt alt com a productors". "Va ser un dels homes que més va fer per la cultura catalana majoritària, democràtica, popular i crítica", va dir sobre Cruz l’actor i director Joan Lluís Bozzo, de la companyia Dagoll Dagom.