Lee Pace: "Rodant a Barcelona vaig sopar tardíssim, impensable als EUA"

Vostè sap liderar produccions en què el drama és l’efecte especial: recordem el seu pas per aquella gran Mad men de la informàtica anomenada Halt and catch fire. Però els papers que li han donat fama de debò són, si això pot ser, encara més nerds: el pastisser ressuscitador de Pushing daisies i el rei elf Thranduil de la trilogia El hòbbit. ¿Què va pensar quan va començar a llegir els nous guions de Foundation i es va adonar que el seu personatge estava parlant amb un camell? O el clon d’un camell, per ser precisos.

Vaig pensar que era divertit. Era una manera de distanciar aquest Brother Day dels que he interpretat en el passat. Hem après a veure aquests clons d’una manera concreta, i és aquesta manera que aquesta visió del personatge llença per terra. El relaxa i alhora el converteix en una antítesi d’aquell emperador tan violent, tan controlador i al mateix temps tan frustrat.

No sembla tant un personatge d’Asimov com un reflex del Matthew McConaughey de The beach bum, és a dir, pura relaxació surfista.

Ja és una mica això, sens dubte. Per donar-hi forma, vaig començar a pensar en algú que fos, en fi, mandrós. I que no fos gaire complicat. I que odiés la gent que sí que ho és. I que hagués de travessar situacions lligades als seus egos, les seves fantasies de controlar allò que s’escapa del seu control. Va ser interessant fer un personatge així, en part perquè la seva manera de veure les coses té una part molt sàvia. Si no podem controlar la galàxia, ¿per què no ens relaxem i ens ho passem bé?

D’altra banda, el personatge té la seva part de ràbia.

El que més l’empipa és ser testimoni d’alguna cosa que ningú més a la galàxia pot veure. No sap ningú que tot està controlat per aquesta robot. És a dir, una robot molt antiga ha estat clonant-los i fent-los servir com marionetes per poder manipular les coses i controlar bilions de persones, i fins i tot matar-les, si ho vol. Tot per fer el bé segons la seva pròpia visió de l’univers.

Atès el canvi de temperament del seu personatge, en aquesta temporada no ha tingut tantes escenes exigents des del punt de vista físic com en les anteriors.

De fet, gairebé diria que ha sigut una temporada... relaxant. Sobretot comparada amb la primera, en què havia de completar un camí tortuós pel desert. I en la segona vaig entrenar per a un parell d’escenes de lluita desafiadores. El desafiament era sortir del motllo del personatge. Però una vegada vaig resoldre l’enigma al meu cap, tot va començar a anar rodat. Va resultar bastant alliberador pujar a aquesta onada.

En temporades anteriors Foundation ha tret profit d’espais espectaculars de les Illes Canàries. Als nous capítols trobem escenes rodades a Barcelona. ¿Què pot explicar-nos d’aquesta última experiència?

Va ser allà on vam rodar totes les parts del jardí [al parc del Laberint d’Horta, per ser precisos], aquest paisatge idíl·lic on visc amb Song [Yootha Wong-Loi-Sing] al principi. El menjar barceloní és, òbviament, tan bo com diu tothom. I de vegades sopàvem molt, molt tard, una cosa difícil de fer als Estats Units ara mateix, fins i tot a Nova York. Els llocs solen tancar a les onze. I a Barcelona, ¡és quan obren! Per a un nord-americà això és una bogeria. Ens dèiem els uns als altres: "¿Però qui són aquestes persones?» [riu].

La sèrie ha passat per alguns problemes de producció i David S. Goyer, el seu creador, ja no exerceix com a showrunner. ¿Creu que tot va en la bona direcció?

Tinc curiositat per saber quins plans hi ha per al futur de la sèrie. Però ara mateix estem concentrats en el llançament de la tercera temporada i que la gent la disfruti. La introducció de The Mule [brivall mutant interpretat per Pilou Asbæk] és un gran moment en aquesta història. Ni a Terminus ni en el Consell Galàctic ho veuen a venir. Mentre tothom està pensant sobre altres coses, apareix aquest caos i es crea aquest forat negre que es converteix en un enorme problema. Arribat el moment de mirar de posar-hi remei, ja és massa tard.

Notícies relacionades

El Gran Teatre del Liceu presenta la seva temporada digital: Subscriu-t’hi per només 60€ fins al 31 de juliol

Vibrant amb l’OBC i ‘Carmen’

Acaba de posar-se a les ordres del gran Edgar Wright [Zombis party, Baby driver] en la nova versió de The running man que veurem als cinemes al novembre. ¿Li va comentar el director per què el va voler per al paper de caçador en cap? ¿Quines coses seves havia vist i admirat?

Edgar Wright és un cinèfil increïble, i ha vist més pel·lícules que qualsevol altra persona que hagi conegut. És un catàleg errant. Havia vist moltes coses meves i també moltes de les meves pel·lícules favorites. Poder conversar-hi sobre cinema, sobre els seus gustos, va ser un somni fet realitat. I el rodatge en general va ser molt divertit. Estic convençut que ha quedat una pel·lícula explosiva.