20 anys en òrbita amb Libros del Asteroide

Cada dos minuts, celebren ufans des de l’editorial, es ven un Asteroide al món i, si s’amunteguessin tots els exemplars despatxats l’últim any, la pila resultant arribaria als 4.806 metres, just l’altura del Mont Blanc. Difícil de confirmar, sens dubte, però del que no hi ha dubte és que en tan inestable i interminable pila d’acolorits lloms, pantones directes i impressió a dues tintes, apareixeria més d’un exemplar d’El cinquè en joc, el primer gran hit de la casa. La novel·la, portentós clàssic del canadenc Robertson Davies publicat originalment el 1970, va guanyar el premi Llibreter del 2006 i va situar al mapa Libros del Asteroide, editorial nascuda poc abans amb vocació de recuperar obres essencials del segle XX sense traduccions al castellà o al català.

"Va ser un enamorament sobtat des del primer moment. L’impuls del premi ens va fer vendre 10.000 exemplars en un any, recorda Luis Solano, fundador d’un segell que va celebrant aquests dies el seu XX aniversari. Dues dècades des que En busca del barón Corvo, d’A. J. A. Symons, i L’aventura de l’amor, de Nancy Mitford, van arribar a les llibreries i un nou cos celeste va començar a solcar la galàxia literària. Amb els anys arribarien Nórdica (2006), Periférica (2006), Impedimenta (2007), Blackie Books (2009) i Sajalín (2009), però va ser Libros del Asteroide la que va obrir foc l’1 de maig del 2005 i va exercir d’il·lustrat trencaglaç per al boom d’editorials independents de principis del segle XXI.

Marca fiable

L’objectiu, assegura Solano, era clar des del primer moment: crear "una marca de què els lectors es poguessin fiar". "A mi em semblava que hi havia marques editorials potents però molt erràtiques. I el ser erràtica tenia a veure, entenc, amb la quantitat d’autors que estaven publicant: si publiques 60 novetats a l’any, és molt complicat que totes siguin bones", explica.

Solano, que venia de treballar a Planeta en el llançament del llibre digital, es va fixar una primera meta de 10 llibres a l’any. Va rastrejar la col·lecció Penguin Classics; va recuperar Henri Pierre Roche, Edward Lewis Wallant i William Maxwell; va publicar el seu primer Chaves Nogales; i va trobar en Robertson Davies un filó pràcticament inesgotable. Vint anys i 365 títols publicats després, el nombre de llançaments s’ha duplicat i la norma autoimposada de "no considerar cap llibre amb menys de 10 anys d’antiguitat" és aigua passada, però l’esperit continua sent pràcticament el mateix. A saber: "Aconseguir cada vegada millors llibres, difondre’ls millor i tenir més informació d’altres països". És així com Libros del Asteroide s’ha convertit en la llar de Norah Ephron, Peter Cameron, Maggie O’Farrell i Rachel Cusk.

Entre els grans èxits d’aquestes dues dècades, El cinquè en joc, Algún dia este dolor te será útil, de Peter Cameron; Años salvajes, de William Finnegan; Los días perfectos, de Jacobo Bergareche; Hamnet, de Maggie O’Farrell; i El maestro Juan Martínez que estaba allí, de Manuel Chaves Nogales. I en el capítol de llibres que mereixerien una segona oportunitat, una espina clavada: Roscoe, negocis d’amor i guerra, de William Kennedy. "Vam publicar tres llibres seus, i per a mi aquest és el millor amb diferència. Va tenir mala sort. Crec que avui es llegiria millor que fa 20 anys", reconeix. En realitat, destaca Solano, allò del guionista de Cotton Club vindria a ser l’excepció que confirma la regla. "Si tens un bon llibre i saps fer les coses bé, al final el llibre va trobant el seu camí. De vegades la part que angoixa una mica més és trobar llibres bons", sentencia.

En aquests 20 anys, el catàleg de Libros del Asteroide, el que vindria a ser la seva línia editorial, ha patit dos profunds sotracs: l’arribada primer de la literatura contemporània i la creació, anys després, del Premi de No-ficció. Dos moments especialment transcendentals que, en els dos casos, tenen a veure amb la manera de llegir i interpretar la realitat. "Em vaig adonar que si era capaç de detectar si un llibre seria bo amb independència que vingui avalat per un col·lecció o que hagi venut tant al seu país, això significaria un canvi important en la vida de l’editorial", explica. Va ser així com van arribar El frente ruso, de Jean-Claude Lalumière; Todo, de Kevin Canty; o Canciones de amor a quemarropa, de Nickolas Butler. La creació del premi, per la seva banda, ha suposat que els autors espanyols "vagin guanyant espai" en el catàleg. "De sobte la gent veu que tenim autors espanyols i ens envien més coses", celebra.

La importància del disseny

Notícies relacionades

Les millors sèries d’aquest any: coses que els Emmy 2025 no haurien d’oblidar 

Mango entra al mercat de les fibres reciclades

Premi Nacional a la Millor Tasca Editorial, reconeix Solano que, avui dia, amb tota la pressió comercial que hi ha a les llibreries, una editorial literària que intentés treure el cap ho tindria una mica més difícil. Amb tot, afegeix, cada vegada que algú truca a la recerca de consell per crear un nou segell, la seva resposta és la mateixa: que no escatimi en el disseny. "Intenta treballar amb els millors per desenvolupar una col·lecció", suggereix.

Sap bé de què parla, ja que les seves cobertes, aquests cridaners pantones directes en generosa escala cromàtica, s’han convertit en marca de la casa i poderosa imatge corporativa. "La combinació de disseny, noms, títols i textos és el que forma el catàleg i dona contingut a la marca", assegura.