Sara Baras brilla al festival Nits de Barcelona

Els orígens i les arrels eren molt importants per a Paco de Lucía i també per a Sara Baras, que es va bolcar en l’actuació. Malgrat els anys que va sumant, la bailaora gaditana es mou amb una facilitat impressionant, amb vocabulari més ampli i ric que reflecteix el gran moment en què es troba, assaborint l’experiència i amb ganes de disfrutar.

Vuela és un espectacle auster en comparació amb propostes anteriors de la seva companyia però amb una força brutal. D’acord amb l’essència de Paco de Lucía, és un espectacle contingut i sobri, en alguns moments, expansiu i alegre en d’altres. És ple de detalls i tècnicament és dels més difícils que ha fet Baras. Vuela té menys elements escenogràfics però amb una intensitat i profunditat increïbles. L’aparent senzillesa de la posada en escena, en què predominen dos colors, el blanc i el negre, tot i que amb alguns tocs de color, li va com un guant a aquest homenatge al mestre Paco de Lucía, una de les figures de la guitarra que Baras venera.

Encanteri

Notícies relacionades

Un Raphael reconstituït

Rutger Bregman: "Soc el Robin Hood dels talents"

L’artista va encisar el públic amb cada gir, mirada o petit moviment, disfrutant del seu increïble domini de l’art flamenc amb una companyia que amb aquest espectacle celebra 25 anys, que són molts en aquest país on el flamenc no ocupa sempre el lloc que es mereix. Es notava que el cos de ball estava imbuït de la grandíssima energia de la seva capitana, fent disfrutar el públic d’una nit calorosa però màgica. La música, part imprescindible, va comptar amb destacats intèrprets, com ara els dos cantaors, May Fernández i Matías López, el Mati, en la banda sonora creada per Keko Baldomero, que va desgranar meravellosos sons a la guitarra, com també ho va fer Andrés Martínez, tots dos molt ben compenetrats amb Alexis Lefevre al violí, Ivo Cortés al cello i Rafael Moreno a la percussió.

La bailaora, que ja va tractar el tema de la mort a Alma, un muntatge dedicat al pare, s’acosta al record del guitarrista amb respecte i rigor però també ho celebra llançant un missatge d’esperança i alegria que va deixar molt bon regust en l’inici del festival Nits de Barcelona. L’artista es va deixar anar al final, amb la plaça guanyada i un calorós aplaudiment del públic que durant que la va animar amb olés i palmells. Tant de bo hi hagi més flamenc i d’aquest nivell en pròximes edicions.