Memòries d’una històrica nit amb els Beatles

Miguel J. Navarro, un odontòleg uruguaià que a finals dels anys 90 va canviar de país i de professió per obrir-se pas en el negoci del col·leccionisme musical, s’ha dedicat durant 15 anys de la seva vida a investigar i documentar el que va passar en les 18 hores que van transcórrer entre les quatre de la tarda del 3 de juliol del 1965 i les deu del matí de l’endemà. Aquest és el temps que els Beatles van passar a la capital catalana fa justament 60 anys per protagonitzar un històric concert de 35 minuts a la plaça de toros Monumental.

De l’afany de Navarro per reunir tota la documentació gràfica existent d’aquella visita va néixer el 2018 un llibre 18 horas de beatlemanía en Barcelona, al qual el seu autor dona ara continuïtat amb un segon volum més extens, més ambiciós i amb més imatges. Cuando los Beatles visitaron Barcelona conté unes 120 fotografies, bona part d’elles inèdites, i relata de manera minuciosa, en castellà i anglès, el que va passar des que un Caravelle Super Constellation d’Iberia va aterrar a l’aeroport del Prat procedent de Madrid amb els Beatles a bord fins que, 18 hores després, els quatre músics van abandonar la ciutat i es van enlairar rumb a Londres amb un retard de 40 minuts causat per una revisió del seu equipatge.

A més de l’aclaparador desplegament gràfic –el llibre inclou fotografies en blanc i negre i color de Kike Pérez de Rozas, Joana Biarnés, Horacio Seguí, Xavier Miserachs, Pep Puvill i diversos fotògrafs aficionats–, un dels atractius de l’obra és el testimoni personal d’alguns dels que van estar en contacte amb els Fab Four o van presenciar la seva actuació. Des de Concepción Ventura Pesas, una noia de Sant Boi que als 14 anys va convèncer el seu pare per anar amb taxi a l’aeroport a veure arribar l’avió dels seus ídols, fins a la cantant Guillermina Motta, que amb 24 anys va acudir a la Monumental amb Quico Pi de la Serra, i l’arquitecte Enric Steegmann, que va estar al concert amb un grup d’amics entre els quals col·legues de professió com Federico Correa, Óscar Tusquets i Oriol Bohigas i l’editora Beatriz de Moura.

Aquests conspicus representants del que uns anys més tard s’anomenarien gauche divine ocupaven cadires de pista ben centrades, que corresponien a les localitats més cares (400 pessetes). Encara millor era la ubicació dels germans George i Mamen Lawrence, de 13 i 14 anys, que van aprofitar unes invitacions assignades al Consolat britànic per seguir el recital des de la primera fila. "Quan van sortir a l’escenari i vaig veure el George, vaig perdre el coneixement, no ho podia creure", explica Mamen al llibre. Molt allunyat d’ells, a les llotges de la plaça, es trobava Joan Dalmau, un jove de 18 anys que va assistir al concert des del galliner amb una de les entrades més barates (75 pessetes). "Em va impactar la quantitat de policies presents –explica–. Potser van pensar que les localitats més econòmiques podien ser objecte d’algun conflicte. No podíem ni moure’ns".

35 minuts d’història

Notícies relacionades

Bosé treu pit i reafirma la seva carrera

El més dur dels ‘Reservoir dogs’

El concert va estar precedit per les actuacions de vuit teloners, déu-n’hi-do, i va començar a les 23.45 hores amb una versió abreujada de Twist and shout. En total, 12 cançons (quatre d’elles, de composició aliena) en 35 minuts per a la història.

Miguel J. Navarro, que ara està preparant un altre volum sobre el concert que el grup va oferir a Madrid el 2 de juliol, assegura que després dels dos llibres ja pot anar donant per acabat el seu treball de rastreig pel que fa a l’estada dels Fab Four a Barcelona. "Mai es pot dir que demà no apareixerà una caixa oblidada en algun lloc amb 150 fotografies inèdites, però jo diria que ja no n’hi ha més", assenyala. A més de dos llocs tan vinculats a aquesta història com són l’Hotel Avenida Palace i la plaça Monumental, Quan els Beatles van visitar Barcelona es pot adquirir també a l’adreça info@beatlesbarcelona.com.