Jueu i contra Netanyahu

Cal destacar que David Aliaga (l’Hospitalet de Llobregat, 1989) és un escriptor excel·lent i que parlar de les seves circumstàncies vitals no suposa allunyar-se en absolut de les seves narracions i novel·les, que exploren d’una manera o altra una qüestió tan ubicua i inabastable com la identitat. Quin lloc ocupa un al món i com refermar-se en això a través de l’escriptura és una qüestió que alimenta els seus escrits; ho fa, en concret, a La lengua herida (Candaya), una novel·la en la qual P. Coen, un antic dibuixant de còmics jueu establert a Barcelona, cerca a Mèxic les empremtes del seu avi, mentre mira de lluitar amb la seva pròpia crisi personal.

Coen, el seu cognom el delata, és jueu de naixement, al contrari que Aliaga, que un bon dia es va enfrontar a la pregunta de si jueu se’n neix o se’n fa –un debat gairebé desgastat entre els diferents corrents de pensament i religió del judaisme– i es va decidir per la conversió, sense tenir ni un antecedent familiar. Si per a Judith Butler la identitat és una construcció, Aliaga va decidir construir-se a si mateix sense que hi hagués cap Aliaga d’origen sefardita o la revelació d’un secret familiar que expliqui aquest origen i el fet d’ocultar-lo.

Trobada amb l’altre

"El meu acostament ve pels llibres –explica–. En aquell moment en què et poses a buscar respostes davant una vida materialista que no et satisfà començo a llegir filòsofs jueus com Emmanuel Lévinas, que em va donar alguna cosa així com instruccions per a la vida, que és precisament el que significa Torà, instrucció. I vaig sentir que assumir tots aquests conceptes m’acostava més al que jo pensava que estava bé al món. Després va venir Martin Buber, que planteja una espiritualitat que té a veure amb la trobada amb l’altre, allunyada de tota superstició. Això em va portar als místics jueus i a estudiar la Càbala".

Aliaga sap que aquests són mals temps per definir-se com a jueu, en un moment en què Benjamin Netanyahu està arrasant amb malvolença la franja de Gaza. "Aquesta situació em sembla tremendament dolorosa. Cal tenir molt poc cor i molt poca ètica per veure el que està passant a Gaza i no estremir-se", assenyala. Tanmateix, l’autor sent que ha de fer pedagogia per explicar que hi ha una part important del poble jueu, no només en la diàspora sinó també al mateix Israel, que és absolutament contrària a les polítiques de Netanyahu, el qual qualifica d’"execrable" i "criminal". Assegura dramàticament que es "tallaria una mà abans que votar-lo". I explica: "Abans del dia 7 d’octubre era una figura contestada, però l’atac li va servir per apaivagar les veus crítiques i exacerbar el nacionalisme".

Antisemitisme sense matisos

Notícies relacionades

El Summerfest de la Cerdanya obre l’edició amb més cabuda i concerts

El mite ‘hippy’ de Deià: de The Soft Machine a Pau Riba

En sentit contrari, també lamenta que hi hagi hagut escriptors a les xarxes que celebressin els míssils iranians que van impactar contra Tel Aviv i que s’hagi desencadenat un antisemitisme sense matisos. "Avui, els únics llocs on podria portar una quipà sense ser insultat pel carrer són Israel i Nova York". I recorda: "Hi va haver un moment en què Israel va poder ser una altra cosa, una part del sionisme estava associat al socialisme utòpic, als quibuts, que no tenen res a veure amb el pensament dels nous colons. D’aquells avui en queden tan sols uns quants i paradoxalment van ser els atacats a l’octubre".

En el sentit literari, Aliaga té guanyades totes les benediccions d’una de les grans autores de la literatura jueva nord-americana, Cynthia Ozick, que als 97 anys s’ha negat a firmar una carta que promovia que molts autors internacionals deixin de formar part dels catàlegs actuals de les editorials israelianes, adduint que aïllar la cultura israeliana només serveix als interessos nacionalistes. "Cynthia Ozick i jo tenim una relació epistolar des de fa anys. És una dels meus mestres i ha mostrat un gran interès pel meu procés de conversió i per la meva literatura". La seva opinió sobre que Aliaga li sembli una de les ments més lúcides de la literatura actual en espanyol que figura a la contraportada de La lengua herida és, a ulls del pudorós autor, "una cortesia".