El Grec es posa ballador

El musical ‘Sardana superstar’, que reivindica la cultura popular, recala al Teatre Condal a partir d’avui, i el festival flamenc Desvarío s’expandeix més enllà de Nou Barris a partir de la setmana vinent.

Escena de Sardana Superstar

Escena de Sardana Superstar / Cedida / Jordi Galderic

2
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

Aquesta setmana, el Grec dona una idea de la seva amplitud de mires amb l’estrena a Barcelona del musical Sardana superstar, d’Arnau Tordera, que reivindica la cultura popular a la dansa contemporània de Humanhood i el seu espectacle Vortex, que ha esgotat localitats en el Mercat. I amb el festival Desvarío a la vista ple d’art flamenc, que aquest any també connectarà amb el Museu de la Música i el CCCB.

Sardana superstar és una singular aposta amb música de cobla que recalarà del 2 al 6 de juliol al Teatre Condal. Es va estrenar en l’última edició de la Fira Mediterrània i arriba rodat després d’algunes actuacions per Catalunya. El seu creador, el polifacètic Tordera, barreja sardanes de tota la vida i música pròpia. "Hi ha sardanes icòniques, però també música creada per mi en què utilitzo la cobla com si fos una orquestra", va explicar en roda de premsa. En la producció actuen la Cobla Cani-Gó! de Torelló reduïda a sis músics i la interpretació de quatre actors, Maria Cirici, Mireia Lorente-Picó, Miquel Malirach i Pol Blancafort, que interpreten mil i un personatges. A diferència del famós musical Jesucristo superstar, la música compta amb una "multiplicitat d’estils que van del sinfonisme misteriós a la música de videojocs, el jazz i el pop".

La seva incursió en el món de la sardana li ha permès descobrir moltes possibilitats a la cobla que convida a redescobrir. "La recomano especialment a tots els que odien la sardana i la desconeixen", va assenyalar el cantant i compositor d’Obeses, un músic atrevit i amb personalitat que va crear la partitura de La gata perduda, la primera òpera comunitària estrenada al Liceu.

La trama, futurista, amb tocs de ciència-ficció, és bastant rocambolesca. Situa l’espectador davant un cataclisme i l’única manera de sobreviure és aferrar-se a la cultura popular. A Barcelona, com en altres llocs on es fa el muntatge, es compta amb la col·laboració d’algunes colles sardanistes. "He volgut que estiguessin en l’obra perquè les colles mantenen viva la sardana". Tordera està content de poder estrenar l’obra a Barcelona, una cosa que no va passar amb Deixa’t estar de romanços!, segon musical de Tordera com a creador total, de la música i del llibret.

Cine, teatre i més

Notícies relacionades

El cine i el teatre s’uneixen en aquest Grec al CCCB en col·laboració amb el Festival D’A per mostrar el film The new gospel, documental del director Milo Rau que programarà el CCCB coincidint amb les representacions de Medea’s Kinderen al Lliure de Montjuïc.

El Dorado, impulsor del festival Desvarío 25. Flamenco Nou Barris, també col·labora aquest any amb el CCCB i aporta dues interessants actuacions relacionades amb la mostra En el aire conmovido, dedicada al follet de qui parlava Lorca. Leonor Leal, bailaora visceral, actuarà junt amb el percussionista Antonio Moreno i el saxofonista Juan M. Jiménez el dia 10. L’11 ho faran els germans Lagos, que amb cant i guitarra reviuen poemes de Lorca, Alberti i Miguel Hernández. El Museu de la Música també es posarà flamenc amb dues conferències seguides d’actuacions centrades en el paper clau que va tenir Barcelona en la configuració de la guitarra clàssica flamenca. El 15 de juliol actuarà el tocaor Carles Trepat, i el dimecres 16, Alejandro Hurtado.