Canet Rock, el dia que Franco va estar mort 12 hores

El prodigi es va produir al Pla d’en Sala entre el 26 i el 27 de juliol del 1975, en el primer Canet Rock. S’estima que hi van assistir unes 25.000 persones. El dictador va morir el 20 de novembre, 117 dies després, i matant: el règim va afusellar tres militants del FRAP i dos d’ETA el 27 de setembre.

Putx reconstrueix amb detall l’edició fundacional del festival i les tres següents (1976, 1977 i 1978, amb el nom de Canet Roc) en Canet Rock. Mig segle de música i follia (Enderrock Llibres). El llibre s’ocupa de manera més succinta del rescat de la marca el 2014, i fins ara. A diferència de Putx, Francesc Fàbregas va ser en les cites dels 70. Com a fotògraf. En la del 75 va estrenar la Nikon F amb la qual més endavant va retratar en directe els Rolling Stones, Bob Marley i Bruce Springsteen. La seva exposició a l’Ateneu de Sant Just Desvern també celebra, fins al 6 de juliol, el mig segle de Canet Rock. "Va ser extraordinari perquè tots vam viure l’experiència d’un festival de música a l’aire lliure per primera vegada en la vida", assenyala.

Caldo de cultiu

Almenys, gairebé tots. Ja s’havien celebrat el festival del Grup de Folk al parc de la Ciutadella de Barcelona (1968), el Festival Internacional de Música Progresiva de Granollers (1971) i les 6 Horas de Música Progresiva de Sallent (1972). En una altra òrbita musical, Canet acollia les Sis Hores de Cançó des del 1971. Canet Rock va suposar un salt d’escala i una demostració de poder pelut.

Dies abans de la celebració de la cita del Maresme, el 5 de juliol, van tenir lloc a la plaça de toros de Burgos les Primeras 15 Horas de Música Pop. La Voz de Castilla va saludar l’esdeveniment amb un titular de portada inoblidable: La invasión de la cochambre. El subtítol estava a l’altura: A Burgos le ha cambiado la cara; ahora tiene legañas. Per contra, la premsa catalana, no només la underground, va mostrar complicitat amb Canet Rock. "Tot el que tingués una mica de pesquis veia que el règim agonitzava i que Canet Rock era un signe d’avenç", indica Putx.

Les autoritats es van portar gairebé bé. Per exemple, no van entrar uniformats. Una altra cosa és secretes. Però l’anunciada actuació de Sisa va ser prohibida en l’últim moment. De fet, sempre prestes les autoritats franquistes a subministrar humor esperpèntic en l’apartat censor, van prohibir l’actuació d’una tal Lisa. Sense més explicacions. Posat el personal a buscar-ne un motiu, es va arribar a la conclusió que es devia a una entrevista en Fotogramas en la qual el cantautor galàctic es declarava partidari d’"un cert anarquisme individual". El que estava clar és que Lisa era Sisa. No era qüestió de jugar amb foc i el passi va ser suspès. Després de la reacció inicial de ràbia popular (havia corregut la veu), que el mateix públic va sufocar, es va punxar Qualsevol nit pot sortir el sol. Els assistents van cantar l’himne utòpic a plens pulmons i amb l’encenedor en alt. Sense actuar, Sisa va aconseguir un cim de la jornada. Tot gràcies a uns temps "delirants i molt pallusos", fa broma Putx, quin remei. En retrospectiva, episodis així "fan riure i engrandeixen la llegenda d’aquests artistes", afegeix.

Tret a l’anus

Sí que hi van actuar, per aquest ordre, Barcelona Traction, Fussion, Iceberg, Gualberto, Jordi Sabatés (sense Tete Montoliu, com prometia el cartell, obra del dibuixant Josep Farriol, Pepichek de nom artístic), Pau Riba, Oriol Tramvia, Ia-Batiste, Lole y Manuel, Orquestra Mirasol amb Maria del Mar Bonet com a convidada, Companyia Elèctrica Dharma i Orquestra Plateria. El lema de Canet Rock era 12 hores de música i follia. La follia va estar sobretot a la zona de mercat ambulant, amb el concurs de tret a l’anus de la parada del col·lectiu dedicat al còmic underground El Rrollo Enmascarado o Salvador Picarol, futur fundador de Ràdio Pica, oferint duros a quatre pessetes. Llegeixin el llibre de Putx per saber en què consistien les dues coses. El so va ser molt insuficient, però el tinglado general estava ben dissenyat pels arquitectes Dani Freixas i Pere Riera. "Tot era bastant do it yourself, però ben planificat –resumeix Putx–. Van saber veure que un festival és més que actuacions". De la part artística es va ocupar Zeleste, i de la tècnica, Pebrot Enterprises, empresa de La Trinca.

El misteri Crema Galilea

El vessant social de Canet Rock ja estava documentat. Per començar, Francesc Bellmunt va rodar un documental. Un altre cantar és el vessant musical. Putx va exhumar cròniques de l’època i va parlar amb participants en les quatre edicions primigènies del festival per "intentar saber quins músics hi havia en les bandes, en quin moment estava cada banda, quin repertori solien fer, quines influències manejaven". Amb fracassos. De Crema Galilea, formació de nom espès que va obrir el festival del 1978, només va aconseguir esbrinar que tenia en les seves files dos futurs membres de Suck Electrònic Enciclopèdic i que va interpretar una peça titulada Tampax.

L’edició del 1978 ja no va estar a càrrec de Zeleste i Pebrot. Matriu Matràs, l’oficina de Pau Riba, va pilotar el front artístic, i Sono-Servei, el tècnic. El cartell es va internacionalitzar, va reflectir els nous temps portats pel punk i va portar la idea de barreja al paroxisme. En un extrem, David Aellen i Nico, gloriosos marcians amb arrels en els 60. En l’altre, Blondie i Ultravox, increïbles heralds de la New Wave. I al mig, el zel perifèric de la Banda Trapera del Río i els immortals (és un fet) Sírex.

Notícies relacionades

La Cubana ocupa el Romea amb un homenatge al teatre amateur: «Tots hem començat com a aficionats»

La Dreta de l’Eixample ja concentra el 20% de les llibreries de Barcelona

El festival no va tenir continuïtat. L’edició del 1978 va ser un fiasco econòmic, en primer lloc perquè s’hi va colar qui va voler fer-ho. Milers de persones. El punk també era això. Putx, no obstant, considera que s’havia acabat un cicle i ningú va tenir ganes d’agafar el testimoni. Canet Rock, argumenta, estava vinculat a l’"interregne excepcional" que hi va haver entre les raneres del franquisme i el naixement del nou règim auspiciat per l’aprovació de la Constitució del 1978.

Ah, sí, Canet Rock funciona genial des que la marca va ser ressuscitada el 2014 com a festa major de les festes majors de Catalunya.