Les cendres del pare

Una dècada després de debutar com a director amb Magallanes, centrada en un antic soldat peruà que va lluitar contra l’organització d’extrema esquerra Sendero Luminoso, Salvador del Solar torna amb un film de característiques diferents, ambientat a la mateixa ciutat de Lima, però el 2020, en ple confinament per la covid. Coproduïda pels germans Almodóvar, Ramón y Ramón té una primera meitat sedentària que explica bé algunes de les angoixes individuals que van poder viure’s en la pandèmia. L’acció arrenca quan un jove anomenat Ramón rep, mitjançant un paquet exprés, les cendres del seu pare, de nom també Ramón. El protagonista ha trencat amb el seu nòvio, s’emborratxa, surt al carrer en ple toc de queda i és detingut per la policia. La seva deriva acaba, o canvia en una altra direcció, quan coneix el Mateo, el personatge encarnat per Álvaro Cervantes, nouvingut a Lima.

A partir d’aquest moment, i amb la idea d’escampar les cendres del pare a la seva ciutat natal, el film es converteix en un viatge de coneixement mutu. Sense massa sorpreses, amb convicció narrativa i un escull difícil: l’actor Emanuel Soriano, un dels dos Ramón del títol, el viu i descentrat, no acaba de funcionar i de la seva interpretació sense tensió es contagia la pel·lícula.

Notícies relacionades

Un desenllaç sense sang

Com envellir i brillar més enllà de les modes

‘Ramón y Ramón’

Salvador del Solar (Estrena: 27/6/2025)