Estiu amb Weston i Puig Farran

El Centre de Fotografia KBr ofereix un doble menú d’excepció durant tot aquest estiu, i fins al 31 d’agost, en què les seves dues exposicions viatjaran des de les sales de la Fundació Mapfre del costat del Port Olímpic fins a Madrid. Junt amb la recuperació del fotoperiodista català dels anys 30 Joan Andreu Puig Farran, una extensa exposició antològica dedicada al fotògraf nord-americà Edward Weston, fundador del grup f/64, exponent del moviment de la Fotografia Directa a la Costa Oest dels EUA (i Mèxic).

Després de les recuperacions de les obres oblidades i recuperades de la generació de fotògrafs que va quedar truncada per la Guerra Civil (Gabriel Casas, Francesc Boix o Antoni Campañà), ara li toca el torn finalment a Joan Andreu Puig Farran, a qui el centre de fotografia KBr de la Fundació Mapfre li dedica la seva primera exposició i catàleg, centrada en la seva activitat com a fotoperiodista entre el 1929 i el 1939: vida nocturna, agitació política, esport, cultura, tradicions... i, finalment, la Guerra Civil.

Puig Farran (Belianes, 1904-Barcelona, 1982) va arribar des de Lleida a Barcelona el 1929, on es va associar amb Carlos Pérez de Rozas Masdéu per emprendre un negoci de retrats lligat a l’Exposició Universal. Després d’independitzar-se a partir del 1931 va ser un fotògraf prolífic amb presència constant en les pàgines il·lustrades de La Humanitat, La Vanguardia, L’Opinió, El Noticiero Universal, Última Hora i Esplai. Mobilitzat com a fotògraf militar després de cobrir accions bèl·liques com el desembarcament a Mallorca i l’activitat al front d’Aragó, va anar a l’exili. Al tornar va ser condemnat a mort i, tot i que la seva pena va ser commutada, es va haver de buscar la vida lluny del periodisme, fundant amb el seu col·lega i amic Antoni Campañà l’empresa de postals turístiques CYP (Campañà y Puig).

Fins que el 2014 la família Puig Farran va contactar amb EL PERIÓDICO per explicar que custodiava part del seu arxiu, el seu treball es donava per perdut. Però la seva família custodiava un miler de negatius en placa de vidre, un fons amb clares mostres (caixes semibuides, sobres sense el seu contingut) d’haver sigut expurgat (amb Agustí Centelles com a sospitós). Però aquesta és una fundada sospita que els comissaris de l’exposició, Toni Monné Campañà i Arnau Gonzàlez Vilalta, han considerat que hauria de ser objecte d’una altra investigació. I que no hauria d’eclipsar l’oportunitat de reivindicar la seva obra que suposa l’exposició que estarà oberta al públic del 12 de juny al 31 d’agost.

Per completar les 140 imatges de l’exposició Joan Andreu Puig Farran. La dècada convulsa (1929-1939) han comptat amb "un tresor gràfic". A part dels mil negatius, que des de fa dos anys han quedat en dipòsit en l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, l’arxiu de La Vanguardia conserva 500 còpies més en paper de fotografies de Puig Farran, especialment durant la Guerra Civil. "I es tracta de les que ell va elegir per publicar", destaca Monné Campañà. Fotografies que demostren que Puig Farran "necessita absolutament ser reivindicat". També per la seva qualitat: "Quan el meu oncle es va voler dedicar a la fotografia, el meu avi li va dir que era Puig Farran el que li havia d’ensenyar l’ofici; deia que era el millor fotògraf que havia conegut". Tot i que amb les seves característiques pròpies: davant la hiperactivitat nerviosa de, per exemple, el seu avi, el fotògraf de Belianes era un fotògraf calmat, que mai va deixar de treballar amb plaques de vidre, "amb un ull fotogràfic envejable i paciència per esperar a veure l’enquadrament". "La guerra va tallar una carrera que anava a ser brillant", lamenta l’historiador Arnau Gonzàlez.

"Espai artístic autònom"

La mostra d’Edward Weston, comissariada pel director del departament de fotografia de l’Ar.Co de Lisboa, Sérgio Mah, mostra tota la seva evolució des del pictorialisme inicial fins a desenvolupar el seu estil inimitable: una recerca de l’abstracció a partir de la reproducció crua i hiperrealista de dunes, nus, pedres i troncs erosionats, closques de mol·luscos, fulles o cols, o els seus icònics primers plans de pebrots foscos i lluents.

Notícies relacionades

El Sónar arrenca amb flamenc explorador i house amb pedigrí

Quan Lennon va descobrir Amèrica

"La seva missió sempre va ser fer una fotografia creativa", explica Mah, però des del seu pictorialisme inicial va passar a un afany (especialment a partir dels seus viatges a Mèxic) per desenvolupar en la fotografia un llenguatge que la situés com una disciplina artística autònoma, "per definir un espai artístic autònom".

Malgrat el seu contacte amb la societat mexicana, la seva evolució no és documental o antropològica: Mah destaca que siguin quins siguin els seus temes (nus, retrats, bodegons, paisatges) aquests són tractats com objectes dels quals la mirada del fotògraf ha d’extreure "alguna cosa fascinant". Un vàter, per exemple, adopta les formes d’una dona, apunta Mah. "Arribava a l’abstracció a partir d’una extrema figuració", conclou.