Paula Blasi: així és la ciclista catalana d’Esplugues que aspira a guanyar la Vuelta

Aquesta setmana va trucar a un amic. No recordava que tenia dorsal per disputar la The Traka, un ‘escàndol’ de carrera de gravel sobre les pistes de Girona. Es va disculpar per no córrer-la, que no passa res, li van dir; a la mateixa hora havia d’estar pujada a la bici per debutar a la Vuelta per terres gallegues, la primera ‘gran’ que afronta aquesta catalana de 23 anys que està cridada a realitzar grans gestes ciclistes.

La vida de Blasi és un univers ciclista, enamorada de l’esport i de la bici Colnago, la mateixa que impulsa Tadej Pogacar, que mostrava com una joia, «no vegis com va, és un coet», que va provar al cap de pocs dies de fitxar per l’UAE. La mateixa Blasi que ha comprès que, sent corredora professional, és un tragí entrenar pels voltants de Barcelona i per tant res que millor que muntanyes pirinenques, a un pas d ’ Andorra per si vol coincidir amb algun dels professionals dels dos sexes que resideix al principat.

El debut a la Volta

A Blasi se’l recorda entusiasmada el dia que va debutar a la Volta, el 2024, com una desconeguda integrant de la selecció catalana, i la que va tenir la iniciativa de ficar-se en l’esprint final de Manresa, a veure si donava la sorpresa, però el que va donar va ser amb els ossos a l’asfalt per una caiguda a tota velocitat.

Vol que la Volta (del 19 al 21 de juny) sigui la pròxima experiència després de córrer la Vuelta i prendre uns dies de repòs després d’enllaçar les Ardenes amb la ronda espanyola, la carrera que comença aquest diumenge per no moure’s del nord de la Península a través de Galícia, Lleó, Astúries i amb l’imponent Angliru (dissabte, 9 de maig) per decidir la carrera i perquè Blasi es provi en una muntanya de veritat després de sis dies de competició.

Tot un projecte

Quan comença un projecte per convertir una esportista en tota una estrella de la seva especialitat no és una cosa que sorgeixi per l’atzar. I no ha sigut el cas de Blasi amb un entorn que la impulsa a centrar-se i a moure’s ja entre les millors del pedal. Primer hi ha la família, que es manté en un segon pla mediàtic, el seu germà bessó que la ‘pica’ perquè se superi a si mateixa i després apareix Francesc Escolà, al qual es podria definir com l’entrenador de la seva vida, que l’assessora des dels temps en què apuntava com una extraordinària atleta de 800 metres.

Tampoc és per l’atzar que Cris San Emeterio es fixés en ella, com a directora i membre de l’equip de rendiment de l’UAE-ADQ, l’equip femení impulsada pel mateix patrocinador que el conjunt que encapçala Pogacar, tot i que funcionen de manera totalment independent: comparteixen sigles, bici i cascos, però la resta dels recolzaments són marques diferents de primer nivell esportiu.

La ruta a seguir

Entre San Emeterio i Escolà es marca la ruta a seguir, però després hi ha el cap i les cames. Enmig, els consells de Mavi García, que comparteix habitació amb Blasi i als 42 anys s’ha convertit en la seva capitana de ruta, la roda a seguir, la que la manté en calma o l’activa segons s’està desenvolupant la carrera. La ciclista mallorquina corre aquest any l’última temporada com a professional, però per a res està descartat que recondueixi l’any que ve la seva activitat esportiva a l’aspecte tècnic a l’equip.

Ja apareixen més peces al puzle professional de Blasi que es completa amb el recolzament en els entrenaments que li dona el seu antic equip, el Massi Baix Ter, grans ambaixadors en el foment del ciclisme femení català, amb dues persones al capdavant en la relació personal amb la guanyadora de l’Amstel, Sergi Güell i Jordi Sanchís.

Sabatilles i debat

Notícies relacionades

Rua del FC Barcelona: on i quan seria la celebració com a campió de lliga

Àlex Márquez: «M’he de comprar el Lego de Messi»

Per si fos poc, de seguida es troben persones experimentades que li donen una empenta quan és necessari com l’extriatleta Xavi Llobet, que li va acostar al paradís del calçat de Pogacar amb les DMT Pogis, les mateixes sabatilles del quatre vegades guanyador del Tour (entre una infinitat de títols) amb un nivell tecnològic semblant a les que han portat l’atleta Sabastian Sawe a baixar de les dues hores en la marató.

Amb Pogacar, a part d’equip, també comparteix mànager, l’italià Alex Carera des que es va incorporar al conjunt UAE. Ara, el debat se centra – en això s’assembla al francès Paul Seixas– en si ha d’anar o no aquest any al Tour. Ella s’apuntaria al ‘bombardeig’ francès d’agost, però cal dosificar-se. Tot just fa dos anys que és al món del ciclisme i Blasi encara té moltes coses per aprendre.