El cine ‘indie’ acaricia una nova edat d’or

Quan Hollywood està en crisi o en recessió, sempre surt a col·lació la bona salut del cine independent. En tot cas, caldria acotar què s’entén avui com a cine independent, allò pel qual es definien Shadows, Estraños en el paraíso, Buscant la Susan desesperadament, Sexe, mentides i cintes de vídeo, Pi, fe en el caos, El mariachi, Petita miss Sunshine o Lost in translation.

Repartiments brillants

The brutalist, un dels films vencedors en els últims premis Oscar, va costar prop de nou milions d’euros, que és més del triple del que costa una pel·lícula cara espanyola. La trama fenicia, el film acabat d’estrenar de Wes Anderson, i Father mother sister brother, la pel·lícula de Jim Jarmusch que es presentarà al pròxim festival de Venècia, són molt més barates que The brutalist, però compten amb repartiments brillants: Benicio Del Toro, Scarlett Johansson, Tom Hanks, Benedict Cumberbatch, Bryan Cranston, Bill Murray i Charlotte Gainsbourg a la primera (alguns d’ells en comeses breus, cert), i Cate Blanchett, Vicky Krieps, Adam Driver i Charlotte Rampling a la segona.

Sigui als festivals més importants o en la cerimònia dels Oscars, on, per exemple, a la gala del 2023 es va emportar els principals premis Tot alhora a tot arreu, una producció de la firma A24 que només havia costat 22 milions d’euros, el cine realitzat al marge del sistema hollywoodià sembla ser el que suma més incentius.

Paradoxalment és el que manté la indústria a la superfície. L’exemple d’A24 és claríssim: va començar com a independent i dedicada al cine de terror i avui ja té a Hollywood rang d’estudi amb molt poder. El 31 de maig passat, el diari més influent en matèria de negocis i economia internacional Financial Times, informava sobre la irrupció en el cine indie de Sequoia Capital, una empresa de capital de risc de Silicon Valley que opera des del 1972 i ha invertit en empreses tecnològiques com Apple i Google. Els propietaris de l’empresa s’han adonat de la creixent demanda de pel·lícules independents. Sequoia ha invertit 90 milions d’euros en Mubi, distribuïdor i productor de serveis de streaming que valora en aquests moments el servei de produccions independents en prop de 1.000 milions d’euros.

La premissa sembla bastant clara. Segons Andrew Reed, un dels socis de la companyia, "som inversors de Silicon Valley, així que la pregunta és: ¿en quanta gent de tot el món ressonaran projectes com aquest? La nostra opinió és que això tindrà influència en molta més gent de la que es pensa". La londinenca Mubi n’és la més gran beneficiada. Al mercat de l’últim Canes va guanyar Apple i Netflix en la licitació per aconseguir la distribució de Die, my love, el thriller psicològic de Lynne Ramsay protagonitzat per Jennifer Lawrence i Robert Pattinson.

Fenomen cultural

Mubi ofereix cine independent de tots els continents, no només anglosaxó, i ho fa en streaming i en sales. La seva meta és convertir-se en un dels líders d’aquest nou Hollywood que constitueixen els independents. De moment han tingut ull. Mubi va adquirir La substància i ja coneixen la història: millor guió a Canes del 2023, èxit comercial, Oscar al millor maquillatge i Globus d’Or per a Demi Moore. Mubi va pagar tot just 10 milions d’euros pel film de body horror de Coralie Fargeat i ja ha recaptat prop de 75 milions. Efe Cakarel, fundador de Mubi, s’atribueix els honors: "Vam agafar aquesta pel·lícula de terror corporal i la vam convertir en un fenomen cultural mundial gràcies al bocaorella".

Notícies relacionades

Aida Sunyol guanya el BBVA Sant Joan amb la seva primera novel·la, una tragicòmedia sobre la desorientació emocional i afectiva de la trentena

El gran novel·lista de la Guerra Freda

A24, Netflix, Apple...

El cine independent és ara en mans de les grans corporacions. Abans no era així. Per finançar un film indie era necessari aconseguir el capital a través d’acords entre cinc o sis petites companyies de tot el món. I esperar després la ressonància a Canes o Sundance. Ara Mubi –que distribueix les últimes de Jarmusch i Paolo Sorrentino– o A24, també Netflix o Apple, regeixen el destí del cine al qual sempre hem anomenat alternatiu. La realitat és incontestable: 69 de les 200 pel·lícules més taquilleres dels últims anys són de consideració independent.