Chayanne, pop llatí d’abans, però no caducat

Llatinitat d’abans, però no caducada, la seva, abocada a Barcelona després d’una absència de gairebé 15 anys, amb sentit de l’espectacle i rotació de números moguts i balades. Va obrir amb el devastador tema titular del seu últim àlbum, Bailemos otra vez, fos amb Salomé i Boom boom, amb un so de superproducció que es va escorar cap a les guitarres rock en Provócame. Es va notar que un dels seus referents va ser sempre Michael Jackson: picada d’ullet fugaç a Don’t stop ’til you get enough i un Baila baila de fibra soul-funk i ressonàncies coreogràfiques dels Jackson 5.

Quan es tracta de vocalistes de pop llatí, el perill que la secció de balades sigui una llauna és més que notori, però és ben diferent amb Chayanne. És clar que han escrit per a ell talents com per exemple el veneçolà Franco de Vita i el colombià Estéfano, com és el cas de Y tú te vas i la molt power ballad titulada Dejaría todo, que va brodar amb sentiment i poder vocal, endinsant-se en els seus audaços racons lírics: "He ido más allá del límite de la desolación/ mi cuerpo y mi alma ya no tienen conexión".

Notícies relacionades

Doble mal viatge

La Miró invoca el seu esperit fundacional en el 50è aniversari

El seu període imperial

La seva carrera és més llarga del que sembla i va retrocedir fins als anys 80 en la celebrada Fiesta en América, amb el seu ball de banderes dels països llatins. Es va assentar en el seu període imperial, últims 90 i primers 2000, però va lluir present: Bailando bachata ja és una de les seves cançons més escoltades. Va moure dolçament el Sant Jordi en temps de bisos, acoblat amb tres cartes segures: Tiempo de vals (que li va escriure José Maria Cano, i es nota), Un siglo sin ti (de nou, De Vita) i Torero (més Estéfano), donant a entendre que el seu temps és lluny d’esllanguir-se.