Els discrets viatges de les pintures de Sixena

Des que, la setmana passada, el Tribunal Suprem va ratificar que les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena dipositades al MNAC han de tornar al cenobi del qual que van ser arrencades el 1936, la part aragonesa ha relativitzat totes les veus d’alarma sobre el trasllat assegurant que, si les pintures ja han viatjat una vegada, poden tornar a fer-ho perfectament. Fa anys que el museu barceloní alerta de la temeritat d’exposar unes pintures de fragilitat extrema a vibracions, canvis estructurals i possibles alteracions climàtiques i químiques, però Aragó insisteix que hi ha precedents que avalen la viabilitat del trasllat.

Es parla, en concret, d’exposicions internacionals i moviments diversos per rebatre l’opinió d’experts com l’italià Gianluigi Colalucci, restaurador de la Capella Sixtina que va assegurar de manera categòrica que "les pintures de Sixena no es podien moure". "Són obres que han afrontat una història i unes vicissituds que avui dia no és possible moure-les, tècnicament parlant", va dir el 2016 a El Punt Avui.

A l’Aragó, no obstant, ho tenen clar: "Hi ha hagut set trasllats dins del mateix museu i quatre exposicions murals que ja van viatjar els anys 1970, 1984, 1993 i 1997 a Nova York", va assegurar la setmana passada el president autonòmic, Jorge Azcón. Si aquest trasllat es va poder fer llavors, va afegir, "és de sentit comú que en ple segle XXI es realitzarà complint les mesures de seguretat". Dies després, la consellera aragonesa del ram, Tomasa Hernández Martín, va recollir el guant i, preguntada sobre els possibles riscos d’un trasllat, va assegurar que no existia "tal risc". "Hi ha segments que han viatjat a Nova York i Londres, i dins del MNAC s’han mogut set vegades. És delicat i han de prendre’s mesures, però res més", va insistir.

Fragments solts

I aquí hi ha, en el matís dels segments, la clau. Perquè des del 1940, el conjunt pictòric no s’ha mogut del MNAC. Sí que han sortit, en comptades ocasions, fragments solts i petits segments, però en cap cas dels arcs principals ni els afegits durant la restauració.

En total, han viatjat 7 dels 46 retrats que es conserven als intradossos i un petit arc amb decoració ornamental. Les cinc arcades centrals en les quals s’exhibeixen el gruix de les malmeses pintures, en canvi, no han sortit mai de Montjuïc.

El 1970, set retrats de profetes i avantpassats de Crist van ser deixats al Metropolitan de Nova York per a l’exposició The Year 1200. A la ciutat nord-americana va poder veure’s també el petit arc lateral que es va descobrir el 1960, quan el llavors director del MNAC, Joan Ainaud de Lasarte, va liderar una segona expedició al monestir de Sixena. Aquest és, encara avui, el préstec d’obres més gran de Sixena sortides del MNAC: set retrats i un petit arc.

Anys més tard, el 1984, tres dels retrats que van viatjar al MET es van poder veure a la Hayward Gallery de Londres, i ja el 1997, els mateixos ancestres de Crist van tornar a Nova York per afegir-se a la gran mostra The Glory Of Byzantium. Es tracta de fragments de la genealogia de Crist segons sant Lluc amb presència de Jessè i el rei David, entre d’altres.

Entre el 1987 i el 1992, mentre el MNAC es va mantenir tancat, també es van prestar fragments per a exposicions a Girona i València. Pel que sigui, ningú recorda massa l’últim viatge: va passar el 2003, quan el Museu Arqueològic Nacional de Madrid va mostrar un fragment pictòric que no està exposat a Barcelona perquè no se n’ha aconseguit identificar la ubicació.

Notícies relacionades

Doble mal viatge

La Miró invoca el seu esperit fundacional en el 50è aniversari

Des del MNAC, en qualsevol cas, insisteixen que es tracta de sortides anecdòtiques, viatges exprés realitzats quan la conservació preventiva era encara poc més que excentricitat i que de cap manera són equiparables a la complexitat de moure tot el conjunt. Sobre això últim, la part aragonesa refereix fins a set trasllats dins del museu, tot i que la institució catalana rebaixa considerablement la xifra i assegura que només en una ocasió s’ha mogut tot el conjunt dins del museu. Va ser el 1995, quan es va reordenar tota la col·lecció per a la reobertura del museu en una operació integral que va incloure també tots els absis romànics del museu.

En aquell moment, es van dividir les arcades en dues peces i es van reforçar amb una estructura metàl·lica perquè el guix no s’esquerdés. Va ser, recorden des del museu, una operació d’enginyeria de precisió en la qual s’anava avançant "gairebé al mil·límetre". Les pintures havien de salvar una altura de vuit metres sobre una plataforma per arribar al seu emplaçament definitiu, que és on s’exhibeixen des d’aleshores els frescos romànics.