Candel, entre estrelles del cine i veïns sense telèfon

En el centenari del naixement de Candel a Cases Altes (València), que es compleix avui, el telèfon segueix allà on era. La Maria l’anomena el "telèfon Al Capone". És de baquelita negra i està penjat en una paret del passadís, a l’altura de l’orella, més o menys. Hi ha altres elements del pis original. Per exemple, el despatx de Candel sembla conservat en ambre. El pis manté l’estructura intacta i consta de menjador, també fossilitzat, cuina, lavabo i tres habitacions: la del matrimoni, amb aigüera exterior en suite, com diríem ara, si hi hagués aigüeres; la dels nens, que compartien la Maria i el seu germà, el Paco, i el despatx de l’escriptor. Tot de dimensions modestes.

"Aquí és on el meu pare va escriure Els altres catalans [1964] i es va enlairar", diu la Maria. La família es va mudar més tard a un àtic, també a la Marina de Port, però Candel va mantenir el pis en qüestió com a estudi. La Maria persegueix des de fa anys les administracions per convertir-lo en una casa museu i no sembla que les deixi de perseguir. Com a lloc de treball i de vida (no només familiar) d’un escriptor de classe obrera té potència. No hi ha tants escriptors de classe obrera, i menys encara n’hi havia abans.

Pipes i navalles

El pis guarda en prestatgeries llibres de la biblioteca de Candel; a l’àtic n’hi ha més. En total, "uns milers", segons la Maria. Hi ha seccions dedicades a llibres de política i d’art, als seus llibres escolars, a primeres edicions dels seus llibres, a exemplars firmats per autors, a les excel·lents col·leccions editades per Josep Janés, amb qui Candel va contactar a través del jugador del Barça Eduardo Manchón, fill de Can Tunis, i que li va publicar Donde la ciudad cambia su nombre (1957)... Als prestatges, també, pipes i algunes navalles, "regals de quinquis a qui coneixia", suposa la Maria. Compte, les pipes són de fumar. A la casa també hi ha quadros propis i d’amics, alguns amb projecció, fotografies, premsa clandestina. La Biblioteca de Catalunya va comprar el 2022 l’arxiu personal de Candel, amb els originals de les seves novel·les i assajos, dietaris i correspondència.

La Maria cita Hemingway, Baroja, Pla i Txékhov com a escriptors preferits de Candel. Un autor ben representat a la biblioteca és Tomás Salvador, personatge de vida sorprenent: quinta del biberó republicana, camp de concentració franquista, División Azul, inspector de la Brigada Politicosocial, reivindicable novel·lista tot terreny (amb incursions en la ciència-ficció, un terreny desert a Espanya), editor arruïnat, quiosquer. "Va treure el meu pare de més d’un merder –comenta la Maria–. Era el padrí del meu germà".

Triada llegendària

Notícies relacionades

Margarit deixa el Mercat de les Flors apostant pel gran format

Comèdia negra amb tocs d’intriga

"Passava molt temps aquí conspirant amb amics", diu la Maria. En una d’aquelles conspiracions va acceptar presentar-se a senador per la candidatura unitària Entesa dels Catalans en les primeres eleccions democràtiques després de Franco (1977). Va ser elegit. De fet, van ser elegits els 12 candidats d’Entesa dels Catalans. La triada per Barcelona semblava el nom d’un grup de folks i és llegendària: Benet, Candel, Cirici. Hi ha a la casa pasquins amb els quals van empaperar la ciutat.

Candel va escriure més del que va publicar, que ja és moltíssim entre novel·les, relats, assajos, reportatges, articles, etcètera. No va per la infinitat de cartes que va escriure (quasi 6.000 de rebudes conté el fons adquirit per la Biblioteca de Catalunya). Va per la seva faceta d’"escriptor utilitari", en paraules de la Maria; això és, escriptor d’instàncies i altres papers oficials per a veïns. Més gent que passa pel pis.