La guerra tan sols acaba de començar

L’ experiència de veure El cuento de la criada (Max) ha sigut intensament diferent aquesta temporada. En part, perquè enmig d’un altre mandat de Trump, els temes de maternitat i llibertat de la sèrie han tornat a ressonar amb força particular. També perquè, sent-ne aquests els últims capítols, els seus guionistes no han caigut en la trampa de la circularitat i han entregat, setmana a setmana, episodis amb decisions i fets que importaven, que tenien, conseqüències i de vegades efectes irreversibles.

Tot i que al principi de temporada June (Elisabeth Moss) i Serena (Yvonne Strahovski) fugien cap a un lloc segur, cada una amb el seu respectiu nadó, totes dues van trigar poc a tornar a la guerra, la primera sumant-se de nou a Mayday i la segona convertint-se en ambaixadora global de la comunitat de Nueva Belén, aquesta versió més amable de la teocràcia conservadora de Gilead; també, de pas, casant-se amb el summe comandant Wharton (Josh Charles), relleu de Fred Waterford (Joseph Fiennes) i la mig redimida Tía Lydia (Ann Dowd) com a nèmesi principal de June.

Aquesta entrega final va arrencar com, en essència, una llarga sèrie de reunions. June va restablir llaços amb la seva mare Holly (Cherry Jones); amb el seu antic amant, l’agent doble Nick Blaine (Max Minghella), o amb el seu marit Luke (O-T Fagbenle) i Moira (Samira Wiley), que rescatava d’aquest parc aquàtic abandonat a Tierra de Nadie amb ajuda del seu nòvio de Gilead.

Però, a poc a poc, aquesta recta final d’El cuento de la criada va començar a presentar-se també com una col·lecció de comiats. La tensió narrativa ha vingut donada sobretot per una insurrecció que ha tingut les seves víctimes, entre elles un Nick inconscient del vol a Washington DC en el qual entrava o un comandant Lawrence (Bradley Whitford) que sí que era plenament conscient de la destinació i del que feia falta fer per alliberar Boston. Dels 37 comandants assassinats gràcies a un pastís de casaments amarat en sedant, gairebé millor no parlar-ne. No mereixen que el seu nom es recordi.

Epíleg i capítol zero

Primer es va recuperar Boston i ara Mayday planeja enderrocar a Gilead un estat darrere l’altre, seguint per Nova York. És a dir, la guerra només acaba de començar. L’episodi final de la sèrie ha sigut alhora un llarg epíleg i una mena de capítol zero. D’una banda, hem vist June fer un llarg passeig per la seva pròpia història, de vegades a través del pensament (flash-backs, flash-forwards a un Boston somiat amb Fleetwood Mac com a banda sonora) i d’altres, de la trobada amb personatges als quals feia temps que no veia (l’Emily d’Alexis Bledel, que pel que sembla feia set mesos que lluitava a Bridgeport) o no veurà en un temps (la seva mare, la seva filla Nicole, Luke o una Serena que per fi perdona); aquesta història que diversos personatges l’animen a escriure.

D’altra banda, la insistència constant en la continuïtat del conflicte convida a pensar en aquest capítol final com un pilot clar de Los testamentos, l’adaptació (ja en fase de rodatge) de la seqüela literària publicada per Margaret Atwood el 2019. Bruce Miller, showrunner inicial de la sèrie mare, és al capdavant del projecte, que compta amb la mateixa autora del llibre com a productora consultora. En altres paraules, Hannah, la filla de June i Luke, no ha arribat a sortir de Gilead, o altrament ens hauríem quedat sense una de les dues heroïnes de la sèrie que vindrà. L’altra: Nicole..

Notícies relacionades

Collboni elogia el Cruïlla com "el festival més amable" en el 15è aniversari

Rubens i el barroc flamenc sedueixen al CaixaForum BCN

‘El cuento de la criada (T6)’ 

Estrena final de sèrie: 27/5/2025 (Max)