3Cat busca recuperar l’esperit de ‘Plats bruts’ amb ‘La casa nostra’

Perquè pot ser que les dificultats per accedir a una vivenda estiguin provocant que alguns fills hagin de tornar a casa dels pares. Però també s’estan veient progenitors obligats a recórrer al pis que havien cedit als fills perquè s’independitzessin, just el que els passa als protagonistes de La casa nostra.

"La sèrie neix de no aguantar els pares quan vius amb ells i se separen, d’intentar explicar què implica fer-se gran a partir dels 30 i sentir que encara no pots estar creixent", explica De la Orden, que exerceix també com a director (al costat de Pérez) dels 14 capítols d’uns 25 minuts d’aquesta primera temporada, rodada amb públic al plató, i que més endavant es podrà veure també a TV3.

Moltes influències

El projecte va començar a forjar-se fa ja temps, després que De la Orden rodés Barcelona, nit d’estiu. Però la seva seqüela, Barcelona, nit d’hivern, va fer que l’haguessin de deixar aparcat. "Quan el vam recuperar va ser molt interessant veure que estem igual en el tema de la vivenda, o fins i tot pitjor, i que la discussió entre generacions continua sent eterna, així que tot això era una garantia perquè tingués sentit defensar aquest projecte", afirma Sola, guanyador del Goya i el Gaudí al millor guió per Casa en flames.

Els creadors de la sèrie reconeixen les influències que tenen de moltes d’altres sitcoms. "Tots tenim un màster en The Big Bang theory, Friends, Plats bruts i sempre tenim aquest monstre darrere de pensar que no arribarem a ells. Però això també ens anima. Som com nens petits que han vist unes joguines a l’aparador i ens agradaria fer un tant per cent del mateix. Crec que la proposta és molt honesta, que és fer això amb els que ens vam criar davant del sofà", diu De la Orden.

Recalquen que han intentat "respectar el format al màxim", tot i que amb un toc nou. "Les sitcoms clàssiques sempre tenen un episodi especial una mica més emocional. I aquí el que hem intentat és que els finals de tots els capítols apel·lin a aquesta emoció", avança Sola.

No és l’única diferència amb alguns dels seus referents més directes. "Tots tenim en un pedestal Plats bruts, però La casa nostra el que té diferent és una trama amorosa i romàntica", afegeix Pérez sobre una sèrie que, sobretot, pretén fer riure. "Hi ha molt acudit per passar-s’ho bé", comenta De la Orden. Per això tampoc han volgut complicar massa els personatges. "En una cosa que ha de ser tan directa com una sitcom, on tens rialles en directe, has d’anar més a l’esquemàtic", afirma el director.

Sis protagonistes

Ells juguen amb sis protagonistes vehiculats a partir d’un personatge principal, el Miqui, interpretat per Marc Rius. "És un periodista a qui la seva nòvia deixa en l’inici de la sèrie. Viu amb el seu millor amic al pis dels seus pares, però aquests tornen a la vivenda", avança l’actor que l’interpreta.

La seva mare, a qui dona vida Llum Barrera, "és una dona molt particular que, després de separar-se, ha descobert que el seu objectiu és fer una mica el que li doni la gana". El seu pare, en canvi, "és un advocat que es guanya molt bé la vida i que té unes idees una mica conservadores", ho defineix l’actor Albert Ribalta. Al pis també conviu l’amic del Miqui, l’Eric (Adrian Grösser), "un tio sense gaires llums" que té moltes idees que pretenen ser revolucionàries.

Notícies relacionades

Spotify pateix pèrdues i boicot pels seus vincles amb la indústria militar

Aragó demana treure mostres de les pintures de Sixena i el MNAC ho remet a la jutge

Després hi ha la Berta (Paula Malia), "la veïna de davant, una noia superdotada però que socialment és un zero a l’esquerra"; la Candela (Betsy Túrnez), "la propietària del bar que fa una mica de psicòloga i confident de tots", i la Ruth (Núria Casas), l’exnòvia del protagonista, "una tia una mica manipuladora i controladora".

Els actors, que compten amb algun artista convidat a cada capítol, destaquen el "respecte" que suposa per a ells recuperar la sitcom a TV3, un gènere que també els permet "tenir un feedback instantani", al rodar-se amb públic. "És un producte que m’agrada molt perquè és impossible que t’apalanquis", comenta Ribalta.