La llista de llibres prohibits pel Kremlin
Jaume Cabré i Blanca Busquets figuren amb Murakami, Burroughs i Yanagihara entre els autors amb creacions que han sigut retirades de les biblioteques russes o marcades com a obres d’"agents estrangers".

Des que va començar la guerra contra Ucraïna, Moscou ha assenyalat una sèrie de llibres com a "no recomanables". Dins de la llista hi ha diferents graduacions, des de la prohibició directa fins a la venda d’exemplars amb adhesius que encoratgen el rus comú a no comprar-lo. L’etiqueta d’"agent estranger" que el govern dona a persones o organitzacions que segons les autoritats reben diners d’altres països té una connotació negativa que prové de l’època de la Guerra Freda. Quan es parla d’entitats i persones que estan en la llista d’"innoagent" (el mateix terme en rus), la llei russa obliga a esmentar aquesta qualificació.
Segons ha revelat el diari Nóvaia Gazeta Europa (que també està a la llista d’agents estrangers), la llista negra és cada vegada més extensa. S’hi acredita que nombrosos títols d’autors, tant russos com estrangers, han patit limitacions, detalla el perquè de la inclusió en el llistat i el seu grau de limitació, que pot anar des d’estar totalment prohibit a la seva retirada de les biblioteques o la censura d’algunes pàgines.
Entre els autors censurats n’hi ha d’internacionals com Haruki Murakami, William Burroughs o Hanya Yanagihara. La literatura catalana també s’ha vist afectada: els supervendes Jo confesso, de Jaume Cabré, i El jersei, de Blanca Busquets ja no es troben a les llibreries. Jo confesso, publicat el 2011, va sobre el franquisme i l’Holocaust. El jersei es va traduir al rus el 2007 (abans que al castellà). L’autora comentava aquesta setmana que la notícia li ha provocat "sorpresa" i "ganes de riure". "Només espero que l’agent que se l’ha llegit s’ho hagi passat bé", va afirmar Busquets a Catalunya Ràdio.
Segons la investigació de Nóvaia Gazeta Europa, en alguns casos es remarca per què els llibres assenyalats són a la llista. És el cas d’Et necessito, d’Anna Babyashkina, i Rideró, de Mijáil Zemskov, retirats perquè fan "propaganda antifills", una cosa que les autoritats russes no veuen amb bons ulls.
La relació de Rússia amb bona part de la seva literatura ha estat sempre caracteritzada per les prohibicions i la clandestinitat. Dos dels clàssics russos més rellevants del segle XX, Arxipèlag Gulag, d’Aleksandr Soljenitsin, i Doctor Zhivago, de Borís Pasternak, van ser publicats a França i Itàlia després que els manuscrits i els seus autors correguessin tot tipus vicissituds.
El mitjà rus també detalla una llista de llibres que podrien acabar censurats o prohibits tot i que avui estan disponibles. Per incloure’ls en aquest apartat es van tenir en compte fets com la cancel·lació d’esdeveniments literaris, la retirada dels exemplars de lleixes o l’eliminació de la llista de lectures obligatòries dels exàmens de secundària del país. En la llista hi ha noms com George Orwell, Aldous Huxley, Franz Kafka i Svetlana Alexievich. 1984, d’Orwell va guanyar simbolisme quan les autoritats russes van restringir les llibertats i fins i tot es va detenir un home a Ivanovo (a prop de Moscou) que en regalava exemplars al carrer. La policia el va acusar de "desacreditar l’exèrcit rus".
Homosexualitat
Notícies relacionadesTambé s’inclouen llibres en la llista negra per "homosexualitat explícita". Nóvaia Gazeta no esmenta cap llibre censurat per aquesta raó, però qualsevol llibre, pel·lícula o sèrie que tingui aquest contingut no és legal a Rússia des de desembre del 2022, quan es va aprovar la nova llei contra la propaganda LGTBI. Aquest mateix moviment es considera extremista, al nivell d’organitzacions com Estat Islàmic. Quan es va modificar la llei, les llibreries van retirar llibres que van tenir contingut relacionat amb aquest col·lectiu, i editorials com LitRes van demanar públicament als seus autors que modifiquessin els seus continguts per posar-los a la venda de nou.
A les llibreries, alguns llibres porten adhesius de "+18" tot i no contenir continguts eròtics ni de terror. Alguns establiments arriben fins i tot a tapar de forma basta la portada amb un paper opac on posen: "Agent estranger". "El govern no vol que la gent els llegeixi", respon una llibretera, tot i que reconeix que es continuen venent, però "menys que abans". Alguns es confisquen en els aeroports, com és el cas de Showman, de Shuster. Més enllà d’obres concretes, hi ha també molts autors nacionals titllats d’"agents estrangers" per les autoritats russes, com Mikhail Zygar, la politòloga Iekaterina Xulman, Vladímir Kara-Murzà i Liudmila Ulitskaia, entre d’altres.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Apagada Red Eléctrica sospita d'una desconnexió massiva de plantes solars abans de l'apagada
- Andrés Iniesta: "No sempre tot és bonic, ni per a mi ni per a ningú"
- Lluita contra el frau Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu
- Energia Red Eléctrica ja va alertar al febrer del risc de "desconnexions severes" de llum pel 'boom' de les renovables
- Habitatge Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»
- Futbol Sis partits de sanció a Rüdiger, que els aprofita per operar-se
- Champions league Dembélé silencia l’Arsenal i acosta el PSG a la final de Múnic
- Apunt ¿S’ho imaginen?
- LA CITA DE MONTJUÏC Final guanyada, final per jugar
- PARTIT 100 AMB EL BARÇA Lamine Yamal: "La por la vaig deixar al parc de Mataró fa temps"