Bunbury torna al seu jo llatí

Aquest nou àlbum és una altra cosa, perquè s’assenta en la composició original i perquè no parteix d’un enfocament propi de músics de rock. Hi són, sí, els habituals Jorge Rebenaque i Ramón Gacías, però també el contrabaixista mexicà Luri Molina i el percussionista cubà Johnny Molina, així com el guitarrista xilè Sebastián Aracena (que ha sigut productor de Mon Laferte, entre altres tasques). Instrumentistes avesats a la cançó popular, la música de frontera, el son cubà o el jazz llatí, que omplen de matisos saborosos un cançoner que Bunbury presenta, com la banda sonora d’una cantina en la qual ell posa veu a una troca d’històries protagonitzades per personatges que la freqüenten.

La cançó que fa unes setmanes va destapar la naturalesa d’aquest projecte, Para llegar hasta aquí (vídeo amb el grup amenitzant una escena de bar on s’insinuen petites tragèdies sota radar), obre el disc a tall d’introducció sinuosa, de clima càlid però enrarit, amb pulcres puntejos de guitarra i la manxa de l’acordió. D’allà a la devastadora Saliendo del arrabal, amb sentiment i múscul, enfocant un repertori que tant s’acosta al bolero (Loco tema compost amb Pedro Guerra que tots dos van gravar a duo en l’últim treball del canari Parceiros) com a la rumba eixelebrada (Serpiente). O a la cúmbia amb espècies tex-mex en una altra peça àlgida, Te puedes de todo acostumbrar.

Notícies relacionades

Nicky Jam, Arcángel i Luis Fonsi omplen d’èxits l’Energy Fest

Un temps de silencis i renúncies

Cronista sentit

Tot i que expliqui (aparentment) les històries d’altres, li queda bé a Bunbury aquest personatge de cronista sentit, que barreja orgull i fatalisme, desànim i dignitat, en peces com la titular (a ritme de vals arrossegat, entre glop i glop, "abans de tancar el bar") o en la desesperada Las chingadas ganas de llorar. I realçant l’ànima llatina de La hiedra, l’única composició aliena, que Pachi García Alis, el seu coautor (amb Alfredo González Gutiérrez), va publicar fa quatre anys en clau de rock electrònic. Tot això col·loca l’aragonès en un lloc nou, malgrat que en diàleg amb aquell jo hispà que va cultivar fa dues dècades enrere, quan treballava amb un grup, El Huracán Ambulante, que ara ha reunit per a aquesta gira que el 18 de setembre vinent el portarà al Palau Sant Jordi.