Bunbury torna al seu jo llatí
El cantant aragonès deixa de banda el rock i l’electrònica del seu últim cicle d’àlbums i aposta per un cançoner amb vista al so tex-mex i a gèneres llatinoamericans

Nou canvi de rumb en la discografia de Bunbury: després del cicle de quatre àlbums (2013-21) amb vocació contemporània, mescla de rock amb sintetitzadors i pulsions avantgarde, el gir orgànic de Greta Garbo (2023) va resultar ser el pas previ al retrobament amb les tradicions de l’imaginari llatí que ara ens proposa Cuentas pendientes. Disc en el qual perceps el frec de les cordes i de la fusta, aliè a la màquina, amb què Bunbury reprèn el fil que va deixar penjat, potser pendent, després d’aquell Llicenciado cantinas (2011), en el qual passava pel seu tamís un paquet de musts de la música hispana.
Aquest nou àlbum és una altra cosa, perquè s’assenta en la composició original i perquè no parteix d’un enfocament propi de músics de rock. Hi són, sí, els habituals Jorge Rebenaque i Ramón Gacías, però també el contrabaixista mexicà Luri Molina i el percussionista cubà Johnny Molina, així com el guitarrista xilè Sebastián Aracena (que ha sigut productor de Mon Laferte, entre altres tasques). Instrumentistes avesats a la cançó popular, la música de frontera, el son cubà o el jazz llatí, que omplen de matisos saborosos un cançoner que Bunbury presenta, com la banda sonora d’una cantina en la qual ell posa veu a una troca d’històries protagonitzades per personatges que la freqüenten.
La cançó que fa unes setmanes va destapar la naturalesa d’aquest projecte, Para llegar hasta aquí (vídeo amb el grup amenitzant una escena de bar on s’insinuen petites tragèdies sota radar), obre el disc a tall d’introducció sinuosa, de clima càlid però enrarit, amb pulcres puntejos de guitarra i la manxa de l’acordió. D’allà a la devastadora Saliendo del arrabal, amb sentiment i múscul, enfocant un repertori que tant s’acosta al bolero (Loco tema compost amb Pedro Guerra que tots dos van gravar a duo en l’últim treball del canari Parceiros) com a la rumba eixelebrada (Serpiente). O a la cúmbia amb espècies tex-mex en una altra peça àlgida, Te puedes de todo acostumbrar.
Notícies relacionadesCronista sentit
Tot i que expliqui (aparentment) les històries d’altres, li queda bé a Bunbury aquest personatge de cronista sentit, que barreja orgull i fatalisme, desànim i dignitat, en peces com la titular (a ritme de vals arrossegat, entre glop i glop, "abans de tancar el bar") o en la desesperada Las chingadas ganas de llorar. I realçant l’ànima llatina de La hiedra, l’única composició aliena, que Pachi García Alis, el seu coautor (amb Alfredo González Gutiérrez), va publicar fa quatre anys en clau de rock electrònic. Tot això col·loca l’aragonès en un lloc nou, malgrat que en diàleg amb aquell jo hispà que va cultivar fa dues dècades enrere, quan treballava amb un grup, El Huracán Ambulante, que ara ha reunit per a aquesta gira que el 18 de setembre vinent el portarà al Palau Sant Jordi.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Entre el dolor i la nostàlgia
- Recomanacions «Dinar de 10»: els elogis al millor restaurant de Cornellà de Llobregat, segons Tripadvisor
- Temps Com controlar la temperatura de casa? Com dormir? Sis consells davant les onades de calor
- Portal de transparència Artur Mas, l’expresident que més gasta
- Mor una treballadora del servei de neteja municipal de Barcelona en plena onada de calor
- BANCA El BBVA manté l'OPA sobre el Sabadell malgrat les condicions del Govern central
- Alerta per altes temperatures: Així pots protegir el teu gos
- Baròmetre municipal de juliol L'habitatge ja és el principal problema de Barcelona: la inseguretat encapçalava la llista des de 2018
- BANCA El Santander ofereix 2.700 milions al Sabadell per aconseguir TSB, segons Reuters
- Pobresa a Catalunya La vida en un garatge de tres nens de l’Hospitalet: «¿Fins quan hem d’estar així?»