"BCN necessita un escenari de 60.000 o 80.000 persones"

La música sol atrapar-nos pel registre gravat, però hi ha una altra via: el directe, com fa notar Jordi Herreruela. "L’efecte de l’artista que trenca la barrera de l’escenari és màgic i fa molts anys em vaig adonar que a mi em feia molt feliç", assenyala. "La música en viu és el nou futbol. La gran celebració col·lectiva. Fins ara, era cosa de melòmans, però ara arriba a un públic massiu. És per a tothom". ¿I ja no ho és un Barça-Madrid? "El futbol no acaba d’actualitzar els seus valors", opina. "Li està costant fer la transició, incorporant públic femení, per exemple, com sí que ha fet la música".

Les advertències cícliques que la música en directe viu en una bombolla que està a punt d’esclatar li semblen cordialment marcianes al creador, propietari i director del Cruïlla, festival que aquest mes de juliol celebrarà la 15a edició. "L’escolta de música gravada és en nivells del 90% dels ciutadans, i l’assistència a concerts no arriba al 30%. Pot créixer molt més", indica. Així és a Barcelona, una ciutat que ha desenvolupat una especialització en festivals (d’iniciativa autòctona) i escenaris que són parada de les grans gires. Però Jordi Herreruela considera que convé fer passos nous per no perdre posicions en el mapa global.

Promotores i festivals estan abocats a créixer, perquè els convé poder oferir als artistes més d’una data de gira. Al mateix temps, captar les estrelles és més i més competitiu perquè tendeixen a concentrar els concerts en menys ciutats, i ara hi ha aquestes residències en escenaris selectes, com l’Sphere, de Las Vegas (20.000 assistents), o altres de creats per a l’esdeveniment, com el d’Adele l’estiu passat a Múnic (73.000). És molt important moure peça, considera Herreruela, perquè "la creativitat i l’intercanvi social representen la identitat de Barcelona", que, "si perdés això, ho perdria tot".

A la capital catalana hi falten recintes creats específicament per a la música. Aquí hi ha el seu missatge d’alerta. "Si volem formar part del circuit de Beyoncé, que aquest any només actua en dues ciutats d’Europa, ens toca actualitzar infraestructures. ¿Quantes vegades hem anat a l’Estadi o al Sant Jordi i el concert no ha sonat bé?", assenyala. "Toca prendre decisions, perquè quan hi hagi altres ciutats amb aquestes infraestructures ja no hi haurà espai per a més. Fa falta un escenari de 60.000 o 80.000 persones dissenyat per a la música, cobert o no. I locals per a 4.000, 6.000, 10.000 espectadors". En aquestes franges es treballava en projectes a l’antic Palau d’Esports i al Sant Jordi Club, que es preveuen remodelar. "El seu ús hauria de ser tan sols musical, i no híbrid amb l’esport".

Bé, ¿i tot això qui ho paga?, ens podem preguntar invocant el savi Josep Pla. Herreruela apunta a l’entesa entre el sector públic i el sector privat. Les administracions "han de protegir la indústria local perquè no acabi en mans de multinacionals o de fons d’inversió", afirma. "I recolzar la gestió de recintes". Recorda que Barcelona Events Musicals, la societat que organitza el Cruïlla, és de les (molt poques) grans promotores independents de la ciutat, i assenyala que es postula sobre la qüestió apuntant a "locals de totes les capacitats", ja sigui presentant-se a un eventual concurs per a una "concessió a llarg termini" o a través d’una inversió privada que "s’hauria de poder explotar sense grans limitacions".

A l’àrea metropolitana

Notícies relacionades

Nicky Jam, Arcángel i Luis Fonsi omplen d’èxits l’Energy Fest

Un temps de silencis i renúncies

Aquest recinte de gran capacitat s’hauria de mirar de situar a l’àrea metropolitana, lluny de nuclis veïnals, fins i tot considerant que "actualment hi tenim un problema de mobilitat". ¿Respondria la demanda a tant concert de gran format? "Al Bernabéu, abans de l’aturada, n’hi tenien programats més de 40. Si l’encertéssim amb el recinte adequat, aquí s’hi podrien celebrar. Hi hauria inversió per fer-ho possible, i les entrades es vendrien", pronostica Jordi Herreruela, que veu en la vocació musical un senyal d’identitat molt arrelada a la capital catalana.

"L’esforç que s’ha hagut fer per captar el Mobile, l’ISE, la Fórmula 1, la Copa Amèrica, etcètera, en la música no ha fet falta, perquè hi ha hagut emprenedors locals que han creat esdeveniments referencials arreu del món. Que, quan han crescut, algú els ha fet una oferta i l’han acceptada. La ciutat els hauria de protegir".