Un Sant Jordi de ‘best-sellers’ consagrats

Ken Follet va per lliure, Santiago Posteguillo es reserva la seva tercera novel·la sobre Juli Cèsar per a la campanya de Nadal i a Dan Brown el tenen escalfant a la banda mentre un equip de traductors ultima de manera conjunta i confidencial el llançament internacional d’El último secreto, però, fora d’això, no en falta ni un. Arriba Sant Jordi amb gairebé tots els supervendes apinyats a la graella de sortida. En primera línia, aspirant a podi, plusmarquistes del best-seller com María Dueñas, Ildefonso Falcones, Javier Sierra, Xavier Bosch, María Oruña, Eva García Sáenz de Urturi i Dolores Redondo. I Javier Cercas ja apareixia en totes les travesses amb El loco de Dios en el fin del mundo, però la mort del papa Francesc ha disparat l’expectatives i redoblat l’interès per aquesta novel·la de no-ficció construïda a partir del viatge del Pontífex a Mongòlia el 2023. Els llibreters, que alguna cosa devien intuir, ja van començar dilluns a demanar-ne més exemplars per satisfer la demanda. Compte, que hi pot haver sorpasso.

¿Més? Vegem. També cal tenir en compte Paloma Sánchez-Garnica, en el seu primer Sant Jordi com a premi Planeta; un Joël Dicker nouvingut a la novel·la infantil per a adults amb La catastròfica visita al zoo i el tapat David Uclés, inesperat fenomen del curs gràcies a les 15 edicions que acumula de La península de las casas vacías des del març de l’any passat. També, que no es digui, Albert Espinosa, Freida McFadden, Estel Solé i Sílvia Soler. Tots amb novetat, tots amb la voluntat d’imposar-se en una diada insòlitament disputada. Perquè, encara que cada any es produeixin coincidències i solapaments i les grans editorials programin i contraprogramin amb estilet i bisturí, el d’aquest any és com de Primavera Sound dels best-sellers: un tetris diabòlic per encaixar vendes, firmes i cues en un pedestal a mida.

No només en pot quedar un, com en Els immortals, però gairebé: per tancar la jornada del 23 d’abril, el Gremi de Llibreters emetrà una llista "provisional" amb els cinc llibres més venuts. I molt malament s’hauria de donar el dia perquè el rànquing no estigués copat per supervendes de soca-rel. ¿Apostes? Segons les tendències dels últims dies, en ficció, María Dueñas triomfarà en castellà i Xavier Bosch farà el mateix en català. Una excusa tan bona com qualsevol altra per prendre-li les mesures al gènere i preguntar-se què tenen llibres com Per si un dia tornem o Diagonal Manhattan per governar Sant Jordi amb puny de ferro.

El perill de generalitzar

Però, abans, un aclariment. "Hi ha un error, que és considerar el best-seller un gènere quan en realitat és una conseqüència", apunta Toni Hill, editor de Grijalbo i d’Ildefonso Falcones en En l’amor i en la guerra, tercera entrega de L’església del mar. "¿Què tenen a veure Cinquanta ombres d’en Grey i Els pilars de la terra? En cada gènere es produeixen best-sellers, així que generalitzar potser no té gaire sentit", afegeix el també novel·lista. Dit això, si alguna cosa tenen en comú aquests llibres capaços de fer saltar la banca és, entre altres coses, el do de l’oportunitat. Lola Gulias, editora de Planeta i, per tant, de María Dueñas, ho confirma. "Gairebé tots els exemples de best-sellers que han funcionat últimament han tingut una part disruptiva –assegura–. Quan va aparèixer El temps entre costures, per exemple, no hi havia res semblant. Va ser una sorpresa que tingués l’èxit que va tenir. El mateix amb Zafón o amb Falcones". Gulias sap bé del que parla, perquè ella ja estava aquí, llavors com a part de l’agència literària d’Antonia Kerrigan, quan tot va començar a canviar. "Quan jo vaig començar en això, a finals dels noranta, gairebé tots els supervendes que es publicaven eren traduccions. A partir de llavors va ser quan es va començar a treballar el best-seller propi, primer amb Matilde Asensi i després amb Carlos Ruiz Zafón", recorda.

Vint anys després, les llistes de vendes estan pràcticament copades per autors nacionals que acumulen unes quantes hores de vol i una ratxa de diversos títols a dalt de tot. ¿Casualitat? No ho sembla. "Hi ha una cosa molt important: un pot ser best-seller una vegada en la vida, però és que aquests autors han sigut best-sellers amb tots els seus llibres. El valor no és que n’hagin escrit un, sinó que ho repeteixin una vegada i una altra", constata Hill. I Sant Jordi, coincideixen editors, llibreters i autors, és un ingredient essencial perquè l’eixarm es repeteixi llibre rere llibre. És el moment perfecte per sotmetre a un test d’estrès públic el vigor comercial dels grans fenòmens: en poc més d’un dia, una setmana si es vol, Sant Jordi factura gairebé el doble que la Fira del Libro de Madrid en dues setmanes, una raó de pes que explica que des del mes de febrer passat s’hagin publicat de manera més o menys esglaonada En l’amor i en la guerra, d’Ildefonso Falcones; El pla mestre, de Javier Sierra; L’albatros negre, de María Oruña; Diagonal Manhattan, de Xavier Bosch; Els fills de l’Adán, d’Eva García Sáenz de Urturi, i Per si un dia tornem, de María Dueñas.

Un parell de flashbacks per dimensionar el fenomen: el 2006, Ildefonso Falcones es va estrenar en la diada amb més de 200.000 còpies venudes de L’església del mar i el que alguns diaris van saludar des dels titulars com "un embús catedralici". Dos anys després, el 2008, jugada mestra de Planeta: va publicar El joc de l’àngel, la continuació de L’ombra del vent, només sis dies abans de Sant Jordi i amb una tirada d’un milió d’exemplars. A Ruiz Zafón, és clar, no hi va haver qui li tossís.

Aquesta és, encara avui, una de les marques per batre i el que continua determinant l’estratègia comercial de la majoria de best-sellers. Perquè, ho saben bé els grans grups, ja no n’hi ha prou de tenir una novel·la: també cal saber vendre-la. "Abans com a editora, tenies la idea romàntica que el teu treball era tenir un bon llibre. Ara, a més, has de tenir arguments de venda per donar al departament de màrqueting. Està tot molt més estudiat", explica Gulias.

Notícies relacionades

Nicky Jam, Arcángel i Luis Fonsi omplen d’èxits l’Energy Fest

Un temps de silencis i renúncies

¿I amb la crítica què fem?

Una altra cosa és que, arribat el moment, tots aquests supervendes continuïn circulant sota el radar de la crítica diguem que seriosa, feliçment aliena a les bondats de la literatura comercial. "Tothom vol el que no té: els literaris volen vendre i els comercials volen el prestigi. El que no té sentit és menysprear alguna cosa només perquè vengui molt", assegura Gulias. Per a Hill, la cosa té a veure també amb una falta d’esperit, valgui la redundància, crític. "De vegades el que passa és una cosa tan senzilla com que són bons llibres. I punt. El lector gaudeix, s’emociona i s’ho passa bé. I si hi hagués una crítica seriosa de best-sellers de ben segur que notaria la diferència entre un o un altre", reflexiona.