L’homenatge d’Illa i Cercas al papa

L’excusa era Sant Jordi, festa troncal que per primera vegada es materialitzava en forma de diàlegs culturals i literaris al Palau de la Generalitat, però la mort del papa Francesc va acabar per alterar la naturalesa de l’acte i va convertir la xerrada programada entre Salvador Illa i Javier Cercas en una mena d’homenatge pòstum al Pontífex. Una glossa firmada a quatre mans i dues veus per "un polític catòlic practicant i un escriptor ateu, anticlerical i laïcista militant", com va recordar la presentadora de l’acte, l’escriptora i columnista d’EL PERIÓDICO, Emma Riverola, en l’estrena d’aquesta àgora per la qual desfilaran també els autors Maite Carranza i Jordi Puntí, moderats pel periodista d’EL PERIÓDICO Jordi Bianciotto, i Alicia Kopf i Monika Zgustová, que estaran dirigides per Anna Ballbona.

A Palau, el president de la Generalitat i l’autor d’El loco de Dios en el fin del mundo van entrar ràpidament en matèria. "Serà difícil desfer el camí que ha fet a l’Església", van coincidir tots dos en l’arrencada d’una xerrada en què fins i tot les metàfores es van vestir d’etiqueta per saltar de Sant Pere a La Rambla i de Bergoglio al Dia del Llibre i la Rosa. "Cada any es produeix un petit miracle; és una festa realment popular que la gent ha fet seva. Alguna cosa així no es pot organitzar ni des de la Casa Blanca ni des del Vaticà", va remarcar Cercas, hàbil a l’hora de connectar els dos temes en disputa.

De fons, temes com els tres dies de dol oficial declarats pel Govern central que afecten els actes més lúdics de Sant Jordi o el retorn de la missa al programa oficial. "El Govern és aconfessional, però no hem de negar les arrels. I des del màxim respecte, hi ha unes arrels cristianes", va assegurar Illa. Sant Jordi, va remarcar el president, és "una festa alegre, una invitació a la pau i la convivència" que, segons la seva opinió, sintonitza a la perfecció amb el missatge donat i deixat pel papa Francesc. "El seu llegat és posar els pobres en el centre de l’Església", va voler recordar Illa. "¿De qui es va envoltar Jesucrist? –va insistir Cercas–. De pobres, de putes, de desgraciats. Això és el cristianisme i no el que hem vist nosaltres, que és l’associació al poder i al clericalisme".

En el terreny de les comparacions, la diada també té una mica de dia de bojos que entronca en certa manera amb aquest "elogi de la folía" que és per a Cercas el seu últim llibre. "Els missioners són els bojos de Déu. S’ha d’estar boig per fer el que ells fan: abandonar el seu país, la seva família i les seves ambicions i anar-se’n a la quinta forca a posar l’espatlla. Sense aquesta radicalitat és impossible fer res", va dir.

Deriva populista i autoritària

Notícies relacionades

¿Missió impossible?

Sophie White, terror i malaltia mental

L’humanisme de Bergoglio va donar peu a Illa a oferir el seu propi diagnòstic sobre uns temps de pressa i egoisme ("un dels mals del nostre temps és aquest caràcter excessivament individualista que tenim", va dir) i a Cercas a alertar sobre la deriva populista i autoritària de certes formes de govern. "No estem vivint un retorn del feixisme, sinó una altra cosa que és més perillosa, perquè es disfressa de democràcia i el seu principal instrument és la mentida –va diagnosticar el novel·lista–. Ara mateix, el símbol del nacionalpopulisme són Trump i Putin, i no sabem com acabarà".

"És veritat que al món hi ha molts problemes, però Sant Jordi és alegria" i "una de les millors targetes de presentació de Catalunya", va insistir Illa, tornant la xerrada al terreny del goig i la celebració. "Sant Jordi s’ha de reivindicar en qualsevol cas, vagin bé o vagin malament les coses", va coincidir Cercas, davant "una festa única".