La diada "de tots"

Des del principi del mandat, el president Salvador Illa va batejar el seu Govern com el "de tots". És una picada d’ullet al final d’una etapa, la del procés, que els socialistes donen per liquidada i que sempre van criticar perquè consideraven que l’independentisme interpel·lava només una part dels catalans. El primer Sant Jordi del cap de la Generalitat es va dissenyar per esprémer aquest lema amb una agenda d’actes amb intenció d’interpel·lar tots els flancs del catalanisme. Es va veure alternat, però –i també retallada– pels tres dies de dol oficial després de la mort del papa Francesc, figura que impregnarà el discurs del president en una diada tan important per a Catalunya com ho és l’Onze de Setembre.

Hi ha un fil conductor entre les intervencions institucionals d’Illa en els poc més de vuit mesos que porta en el càrrec. Tant en el de l’11 de setembre com en el de Sant Esteve va advocar per la unitat i convivència des del pluralisme dels catalans, però també per la "fraternitat" amb els diferents territoris d’Espanya amb l’objectiu del finançament singular en l’horitzó. I abans d’acabar l’any, en el seu balanç de quatre mesos en el càrrec, va donar per culminat el "canvi d’etapa" amb una agenda centrada en la millora dels serveis públics i més autogovern.

Sempre mirant de buscar l’equilibri perquè les seves paraules no causin irritació –menys per llançar dards als missatges excloents de l’extrema dreta– aquest és el mateix camí seguirà en la declaració institucional del seu primer Sant Jordi, en què integrarà el legat del papa que fa dos dies que reivindica. Ho va fer llargament ahir en un col·loqui amb l’escriptor Javier Cercas, però Illa, catòlic practicant i devot de Francesc, buscarà lligar la festa a la filosofia d’un Pontífex de qui lloa, especialment, el seu llenguatge "directe", la seva atenció al més feble i l’encàrrec de viure des de l’"alegria" la fe.

Menys agenda pública

Sant Jordi concentra tots els ingredients del que, segons Illa, ha de ser una celebració inclusiva. Amb els llibres i les roses al centre, no hi ha partit que en renegui, tot i que uns donin més o menys pes als elements distintius nacionals de Catalunya. Emfatitzar aquesta argamassa –"el que uneix i no el que separa"– forma part de la columna vertebral del discurs, en especial la cultura i llengua catalana.

Notícies relacionades

La "Madona de Portlligat" de Dalí tornarà a l'Empordà setanta anys després de l'última exposició a l'Estat

Disney a Hawaii

El Sant Jordi d’Illa serà més auster del que es preveia. Només es mantenen els actes relacionats amb la promoció de la literatura i es descarten els més festius, com la xocolatada amb els guardonats amb la Creu de Sant Jordi. No faltarà la missa al Palau de la Generalitat, presidida per l’abat de Montserrat, Manel Gasch, tot i que al final no es retransmetrà.

Sobreviu davant els focus el passeig pels estands de llibres i roses després de veure’n un dels més grans atesos per Amics de la Gent Gran. La resta d’agenda serà a porta tancada.