Vida i miracles de l’anticòmic Andy Kaufman

Per definició, als còmics se’ls pressuposa la intenció de ser graciosos. La seva funció, la seva finalitat, hauria de ser fer-nos riure. I, malgrat això, un dels comediants més visionaris i celebrats del seu temps rarament provocava rialles convencionals, i acostumava a repetir que no havia explicat mai un acudit. El seu fort era una altra cosa: deixar l’espectador bocabadat, avergonyit i incrèdul, i recórrer a la seva sensibilitat dadaista a fi de testar els límits de la tolerància del públic. I el seu afany per empènyer tant l’humor mateix com l’audiència cap a territoris estranys i incòmodes va fer d’ell un artista tan influent com inimitable. Tot i això, molts coneixen Andy Kaufman només com el tema central del biopic Man on the Moon (1999), en que Jim Carrey el va encarnar d’una manera tan conscienciosa que fins i tot hi ha un documental –Jim & Andy: the great beyond (2017)– dedicat a recordar el seu procés de creació del personatge.

El documental La comèdia i el caos: el llegat d’Andy Kaufman és un intent de situar el còmic al lloc que mereix en la història de l’humor. Acabat d’incorporar al catàleg de Filmin, repassa la seva vida i la seva carrera des de la infància fins a la mort el 1984 –amb 35 anys– a causa d’un càncer, i mentrestant explora els seus traumes, les seves inseguretats, els seus vicis i la seva devoció per la meditació transcendental, que el va salvar de la drogoaddicció i l’alcoholisme durant l’adolescència.

Obra incompleta

Per fer-ho, el documental incorpora una gran quantitat de fragments d’entrevistes que la nòvia de Kaufman, la productora Lynne Margulies, i el seu amic i col·laborador Bob Zmuda van filmar la dècada dels 90 pensant en un projecte que no es va arribar a completar mai, i també inclou tant imatges d’algunes de les seves actuacions més celebrades com material d’arxiu fins ara inèdit. Per descomptat, la pel·lícula presta l’atenció que es mereixen els àlter egos més famosos del còmic. Com l’aturat Home Estranger –posteriorment reconvertit en Latka Gravas, el personatge a qui Kaufman va protagonitzar en la sitcom Taxi–, que posava a prova la paciència del públic amb el seu xerrar nerviós i després el sorprenia transformant-se de sobte en un imitador perfecte d’Elvis Presley. O com Tony Clifton, un crooner groller i borratxo que li permetia donar curs als seus impulsos còmics més barroers.

Dirigit per Alex Braverman, el documental afirma que per a Kaufman l’èxit no era una meta i que això explica el seu afany de sabotejar-se quan les coses li anaven bé. Després de saltar a la fama com a col·laborador habitual de l’equip de Saturday night live l’any 1975, Kaufman va començar a organitzar espectacles en què es limitava a llegir El gran Gatsby de principi a fi o en què també feia coses tan hilarants com per exemple preparar-se un suc de pastanaga.

El nen manipulador

Notícies relacionades

Lliçons estètiques

Patricia Evangelista , periodista: "Duterte no va mentir: va dir que mataria els seus ciutadans i ho va fer"

Així mateix, recorda la pel·lícula, des de ben aviat va deixar en evidència una dualitat molt marcada en la seva personalitat: d’una banda, era un nen innocent i adorable que no havia arribat a créixer mai i, de l’altra, podia ser un home manipulador i extremament agressiu amb el públic i els seus col·legues de professió. No hi havia ningú que sabés ben bé del tot qui s’amagava al darrere d’aquest personatge anomenat Andy Kaufman.

A finals dels 70, aparentment ressentit amb l’estrellat, el còmic va començar a oferir actuacions cada vegada més inexplicables. Va començar a organitzar combats de lluita lliure en què s’enfrontava a dones i escopia xerrameca misògina, no se sap si per fer sàtira contra el feminisme, el masclisme o tots dos. En un moment del documental, algú afirma que "l’Andy només lluitava contra dones perquè sabia que això l’ajudaria a anar-hi al llit". En un altre moment, també, Kaufman és definit com "un addicte al sexe" per Margulies. El 1982 va ser expulsat per sempre de Saturday night live després que els vots telefònics del públic del programa ho decidissin així, i poc després va provocar una baralla a cops de puny en directe durant l’emissió d’un altre xou televisiu. Com s’afirma a la pel·lícula, "va començar a cagar on dormia".