¿Qui dimonis és Kiko Veneno?

És corrent que ens posem les mans al cap quan un jovenet revela la seva ignorància sobre una figura cultural que creiem incontestable. La síndrome ‘¿qui dimonis és Paul McCartney?’,interrogant que fa uns anys va esclatar a les xarxes arran del suposat desconeixement de l’exbeatle’ per part dels fans del raper Kanye West. A escala espanyola, hi pot haver oblits generacionals que fan mal: ¿qui punyeta és Kiko Veneno? ¿I Cecilia?

Per mirar de prevenir mals majors i solidificar un reconeixement a cantants i autors fonamentals ha sorgit una iniciativa interessant, el Saló de la Fama de la Música Hispana, que celebrarà la seva primera edició la setmana que ve a Logronyo. El seu creador i director és Ignacio Faulín, reconegut periodista musical, l’emprenedor que als anys 80 va donar forma al festival Iberpop (precedent d’Actual). Ell no s’apunta a la tesi que a Espanya no es reconeix, en general, als clàssics de la música, però sí que veu figures «molt importants» que estan situades en un «pla inferior al que seria desitjable». Atén, segons m’explica, a una «visió historicista de la música», una mirada a la qual no estem gaire acostumats, ja que es tendeix a situar cantants i grups de músiques populars en esferes efímeres, en modes i fenòmens. I per això se sol considerar justificable que un jove a la vintena anys no sàpiga qui era Mecano. «¡Es van dissoldre abans que jo naixés!».

Notícies relacionades

‘Romería’, ‘Sirat’ i ‘Sorda’, favorites dels premis Gaudí

Qui és Nick Reiner, el fill i presumpte assassí del director Rob Reiner i la seva dona: problemes amb les drogues i entrades i sortides de centres de rehabilitació

El Saló pren com a inspiració institucions com el nord-americà Rock and roll Hall of Fame, que any rere any distingeix un grup d’artistes essencials integrant-los a la seva galeria d’il·lustres. Aquí l’espectre d’estils és més ampli. En aquesta primera edició, els escollits són Kiko Veneno, Manuel Alejandro, Burning, Joaquín Díaz, Gloria Estefan i tres figures ja absents, Aute, Cecilia i María Dolores Pradera. Veus totes en castellà, si bé Faulín m’assegura que en les pròximes edicions s’ampliarà l’imaginari a les altres llengües de l’Estat. 

El Saló neix amb el suport de les administracions (municipal i autonòmica) i operarà a partir d’una associació amb professionals de la indústria musical i els mitjans. El requisit per als artistes: disposar d’obra publicada fa, almenys, 25 anys. Aquesta és la distància temporal que, consideren, garanteix el judici amb una perspectiva sòlida. Sobrevolar prejudicis és la seva màxima, i el tan divisiu i discutit reggaeton no té perquè quedar-ne exclòs. Però Rosalía, C. Tangana i Bad Bunny hauran d’esperar.